Com ha impactat la crisi climàtica a Europa el 2022: rius secs, inundacions i onades de calor

Ja hem superat l'augment d'1,15 graus de temperatura mitjana global des de l'era preindustrial. I l'any 2022 se situa entre el cinquè i el sisè any més calent des que hi ha registres, a causa d'uns nivells record dels gasos d'efecte hivernacle provinents de les activitats humanes.

I això què provoca? Canvis en el clima sense precedents, a escala planetària, tant a les zones continentals, als oceans i a l'atmosfera.

I és que les concentracions de diòxid de carboni, metà i òxid nitrós, no han parat de créixer el 2022. I en fa dos que van assolir els nivells més alts mai vistos. Això és justament el contrari del que alerten els científics que hauria de passar per aturar l'escalfament global.

Aquestes són dades del nou informe anual de l'Organització Meteorològica Mundial sobre l'estat del clima al món que apareixen un dia després de la publicació de l'informe sobre l'estat del clima a Europa de Copernicus (el Programa d'Observació de la Terra de la Unió Europea) i complementa el Sisè Informe d'Avaluació del Grup Intergovernamental d'Experts sobre la crisi climàtica de l'ONU (IPCC).

Onada de calor rere onda de calor

Entre juny i l'agost del 2022 és quan la Mediterrània ha experimentat més onades de calor.

Itàlia és on els termòmetres van pujar més al juny, però va ser a Esmara, al Marroc, on es van fer miques els rècords en superar els 49 graus, al mes de juliol. Al nord-est d'Europa van tenir les onades de calor més importants a ple estiu amb temperatures històriques.

Gairebé tot el mar Mediterrani va patir onades de calor marines, des del març al desembre.

Les sequeres també han assotat molts països europeus i mediterranis.

Les condicions més severes van tenir lloc a l'agost, quan els rius com el Rhin, el Loira i el Danubi, van patir dràstiques davallades dels seus cabals.

El nord d'Itàlia i la península Ibèrica van tenir un hivern excepcionalment sec, entre el 2021 i el 2022. I la primavera va ser més seca del normal a Europa.  

L'aigua que es perd pel desgel ompliria 75 llacs Léman

El gruix de gel de les glaceres de referència, de les que se'n té dades a més llarg termini, s'han reduït més d'1,3 metres entre l'octubre del 2021 i el 2022. Però si ens remuntem a fa 30 anys, la pèrdua del gruix del gel és de gairebé 30 metres.

De fet, el darrer informe de l'IPCC donava una xifra alarmant: el volum d'aigua que representa la pèrdua de gel a les glaceres de tot el món equival a la de 75 llacs de la mida del Léman, situat a la frontera entre França i Suïssa, i que és el més gran de l'Europa Occidental.

I si mirem als Alps europeus, la situació és preocupant: el desgel de les glaceres va assolir màxims històrics a causa de la poca neu hivernal, l'arribada de pols sahariana, durant el març de l'any passat, i les onades de calor que van patir entre el mes de maig i principis de setembre.

A Suïssa, per primera vegada a la història, la neu no ha sobreviscut a l'estiu. Ni tan sols el de les cotes més altes. I al cim del Mont Blanc s'hi van registrar nous records de temperatura.

Record d'escalfament a l'oceà, malgrat "la Niña"

L'oceà que és el gran embornal de diòxid de carboni del planeta, ja que absorbeix gran part de l'escalfament de l'atmosfera, ha superat un nou màxim històric, l'any 2022, pel que fa a temperatura.

El ritme d'escalfament és molt elevat des de fa dues dècades. I això malgrat que hem tingut tres anys consecutius de refredament arran d'un episodi triple de "La Niña".

I s'espera que es continuï escalfant en un futur, cosa que provocarà canvis irreversibles en centenars i milers d'anys, segons els autors de l'informe.

L'augment de la temperatura de l'aigua oceànica causa estralls: n'augmenten l'acidesa que suposa una amenaça per organismes i ecosistemes, especialment per a les espècies calcificadores, les que tenen closca o esquelets de carbonat càlcic, com cargols, estrelles de mar o coralls.

Segons l'informe, el pH de la superfície marina es troba en el nivell més baix des de fa, com a mínim, 26.000 anys. L'impacte en la reducció del pH de l'aigua també canvien els corrents oceàniques i fan pujar el nivell del mar que, en aquest cas, ha batut un nou rècord sense precedents des que hi ha registres.  

Morts i inseguretat alimentària

L'Organització Meteorològica Mundial també posa l'accent en les repercussions socioeconòmiques, com ara els estralls que ha causat la sequera a l'Àfrica Oriental.

Al gener d'aquest any, del 2023, s'estima que més de 20 milions de persones s'enfrontaven a una crisi greu d'inseguretat alimentària, en aquesta regió.

L'estudi recalca que les inundacions del Pakistan, a banda de causar la mort a 1.700 persones i 8 milions de desplaçaments, van ocasionar unes pèrdues econòmiques de 30.000 milions de dòlars.

Segons l'informe, les onades de calor tan excepcionals que va patir Europa, l'any passat, van causar més de 15.000 morts en total, a diferents països, com ara Espanya, Alemanya, Anglaterra, França i Portugal.