Com han aconseguit l'indult de la jove catalana condemnada a cadena perpètua a Oman

Quan Fàtima Ofkir va complir 18 anys, un narcotraficant li va prometre 500 euros i passar una setmana en un hotel de luxe a Oman. A canvi, ella recolliria un paquet amb set quilos de morfina en un hotel de la capital.

Tot i que se'n va penedir, la policia la va acabar detenint a l'hotel amb la mercaderia. Era l'any 2018. Durant el procés judicial, el fiscal va demanar la pena de mort, però el jutge va sentenciar-la a cadena perpètua. El seu representant legal, recomanat per l'ambaixada espanyola a Oman, hi va fer poca cosa.

Quan l'advocada de la firma Vosseler, Mònica Santiago, assumeix el cas fa quatre anys, s'adona que la sentència és definitiva i jurídicament sense cap recorregut. Aquí comença una lluita a contrarellotge.

Moviments diplomàtics

Santiago explica que han contractat advocats locals per iniciar les vies que jurídicament a Espanya no existeixen, com ara, l'indult reial. Així mateix, hi ha hagut moltes gestions i negociacions diplomàtiques. Els dos pilars fonamentals han estat l'exjutge Baltasar Garzón i l'empresari Antonio Sagnier amb qui va entrar en contacte quan van fer públic el cas.

"Hi ha hagut molts moviments en diversos àmbits d'institucions públiques i privades amb personatges populars de tota mena que han dut a aconseguir que el ministre Albares fes el moviment concret per tornar Fàtima a Catalunya".

El ministre d'Assumptes Exteriors, Unió Europea  i Cooperació, José Manuel Albares, és un home bregat en la carrera diplomàtica. Però quin és aquest moviment concret?

S'ha creat la necessitat al sultà perquè s'adonés que la Fàtima havia d'estar a la llista d'indultats. En aquest sentit, a través de la gestió diplomàtica i sabent quins són els instruments de què disposa Espanya, el ministre ha fet una feina clau, tot i que, durant aquest procés, s'han produït molts estires-i-arronses amb Oman".

L'advocada assegura que no s'ha pagat ni cinc i que l'indult respon a una decisió personal del sultà. Feia quatre anys que l'advocada de la Fàtima feia mans i mànigues per aconseguir l'indult del sultà d'Oman, Al-Said, un dels  monarques  absoluts de la Península Aràbiga, que hi governa des de l'any 2020. Una decisió personal d'un home poderós que cada any, després del ramadà, concedeix indults.

El retorn a Catalunya

La Fàtima Ofkir, de l'Hospitalet de Llobregat i amb 24 anys, ha arribat a Catalunya a quarts de vuit del matí d'aquest diumenge en un vol procedent de Dubai. Un cop a l'Aeroport del Prat, agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil l'han escortada fins al punt on hi havia la seva advocada, Mònica Santiago.

En un primer moment, ha hagut de rebre assistència del servei d'emergències perquè s'ha sentit aclaparada i, finalment, els mitjans de comunicació que esperaven a la terminal d'arribades no han pogut obtenir la imatge de la seva arribada.

Tot seguit, ha rebut un primer reconeixement psicològic i s'espera que els pròxims dies rebi una revisió mèdica per avaluar el seu estat físic.

Cap al migdia, la Fàtima s'ha sentit amb forces d'elaborar un breu comunicat públic:

"Ja estic de tornada a casa i quan em trobi millor i m'estabilitzi parlaré amb la premsa."

A les mateixes imatges es pot veure com s'abraça amb la seva advocada, una encaixada que ha evidenciat els neguits i les inquietuds d'aquests anys. De fet, tant la lletrada com el seu equip van visitar-la dues vegades al centre penitenciari d'Oman i mantenien contacte telefònic mentre ha estat empresonada.

Més tard, la Fàtima s'ha reunit amb la seva família i els amics amb qui ha passat tot el dia.

Set anys empresonada a Oman

Durant aquests set anys de condemna, la Fàtima ha passat diversos moments de desànim, fins i tot, es va plantejar demanar la seva pròpia execució, un extrem possible a Oman.

La vida al centre penitenciari de dones de Sumail, a 90 quilòmetres al nord de Masqat i enmig del desert, no és fàcil. Ofkir hi ha passat la pandèmia i set anys llargs de solitud en què la van obligar a convertir-se a l'Islam i a posar-se vestimenta rigorista de l'Islam.

Segons ha explicat el seu entorn, té dificultats per recordar la llengua catalana i, per contra, assegura que ha après set llengües. Entre elles,  urdú, àrab, indi, i algun dialecte nigerià que parlaven les seves companyes internes.

Així i tot, també ha seguit els seus estudis. Ha cursat l'ESO i part del batxillerat i espera fer els exàmens d'accés a la universitat d'aquí uns mesos.

Un retorn a Catalunya que, de moment, la fa mirar el futur amb optimisme. Assegura que li agradaria estudiar Dret i revertir els seus coneixements a la societat. De moment, una nova oportunitat que li ha permès deixar enrere el malson que ha viscut.