Com ho fan a la Conca de Barberà per ser la comarca on més es recicla
- TEMA:
- Crisi climàtica
La Conca de Barberà volia superar l'índex de reciclatge, estancat des de feia anys al 50%. El sistema que utilitzaven era el de contenidors oberts. Per això el Consell Comarcal de la Conca de Barberà va apostar el 2018 per fer una prova pilot amb contenidors amb xip i el sistema porta a porta.
L'èxit va fer que el Consell Comarcal apliqués els dos sistemes el 2019 als 22 municipis. El sistema de contenidors amb targeta es va aplicar als pobles més petits i el servei de porta a porta als municipis més grans com Montblanc, l'Espluga de Francolí o Santa Coloma de Queralt. Són sistemes més cars, però més eficients, que han fet que els seus habitants siguin els que hagin reciclat més a Catalunya el 2021.
Segons les dades de l'Agència de Residus de Catalunya l'índex de recollida selectiva a la Conca de Barberà el 2021 és del 80,4% i, en canvi, la mitjana catalana se situa només al 47% (amb gairebé 1,9 milions de tones de residus reciclats).
La mitjana catalana queda per sota dels requisits europeus en matèria de reciclatge. La Unió Europea reclama que el 2025 els països membres arribin al 55%, el 2030 al 60% i el 2035 al 65%.
Les dades del Centre de Tractament de Residus de la Conca de Barberà
Des de l'aplicació dels nous sistemes de recollida es pot apreciar la millora en el reciclatge a través de les dades d'entrada de tones de residus al Centre de Tractament.
El 2011 van entrar al centre 5.732 tones de fracció de resta. Aquesta xifra es va mantenir estable fins al 2019, quan va baixar a 4.975 tones. El 2020 va continuar la davallada fins a 4.229 tones i el 2021 van aconseguir arribar a la xifra rècord de 2.016 tones.
El rebuig o resta representa el 20% dels residus que entren en aquest centre i se soterren. El Marc Roca Benet, conseller comarcal d'Acció Climàtica, Paisatge i Agricultura i alcalde de Rocafort de Queralt, recorda que reduir aquesta xifra és importantíssim perquè els consells comarcals paguen un cànon per tona de rebuig generat. Aquest preu per tona s'incrementa cada any per penalitzar les comarques i poblacions que no reciclen tant. L'any 2022 el gravamen per tona de rebuig disposada ha estat de 59 euros, el 2023 pujarà a 65,30 per tona i el 2024 ja serà de 71,60 per tona. I el de tona incinerada passarà de 29,60 (2022) a 35,80 (2024).
Aquests cànons de l'Agència de Residus són instruments econòmics que contribueixen al finançament del cost que comporta la implantació de la gestió sostenible dels residus municipals.
Marc Roca calcula que si no haguessin apostat pel canvi de sistema i s'haguessin mantingut en 5.000 tones de rebuig, el 2024 els tocaria pagar 358.000 euros de cànon. En canvi, si es mantenen amb les xifres de 2.000 tones del 2021, pagaran 143.000 euros. L'estalvi anual s'inverteix en els sistemes de recollida, que són més cars, perquè ha suposat una inversió per canviar vehicles, comprar nous contenidors i augmentar la plantilla de 20 a 27 treballadors.
Pujada de preus tot i ser els que millor reciclen
El Consell Comarcal de la Conca de Barberà ha anunciat als ajuntaments que l'any que ve pujarà un 8% la factura per la gestió dels residus. És un increment que ve donat per la situació global com la pujada de l'IPC o del preu del combustible i l'electricitat. Han calculat que pel 2023, cada habitatge de la Conca pagarà 146,79 euros l'any pel servei de recollida.
Cada ajuntament decideix si aplica aquest increment al ciutadà o l'assumeix des de les arques municipals. A Rocafort de Queralt, el Marc Roca ha decidit revertir-ho al ciutadà perquè és inevitable anar assumint aquests costos. En canvi, altres ajuntaments com Vilaverd, que és on més es recicla, amb un 88,91%, ho assumirà el consistori. A Montblanc o Santa Coloma de Queralt adoptaran una postura intermèdia: l'Ajuntament n'assumirà un 4% i l'altre 4% el revertiran al ciutadà.
Tot plegat pot semblar car, però segons el conseller Roca, no ho és:
"No apugem ni un cèntim més del necessari. És aquest 8 per cent... Si no ho féssim correctament, aquest augment seria molt més alt del que tenim ara, com s'està veient que els passarà a altres comarques del país."
I posa com a exemple la ciutat de Tarragona, on l'impost de les escombraries pujarà un 28% i on la majoria de reciclatge es fa encara amb contenidors oberts.
Alguns alcaldes com el de Barberà de la Conca o el de Vilaverd creuen que aquesta bona feina s'hauria de recompensar des de l'Agència de Residus de Catalunya amb una baixada de preu per tona, per exemple. Però Isaac Peraire, director de l'Agència de Residus, diu que la bonificació ja ve donada per la reducció de costos al generar menys tones de rebuig:
"Amb aquesta contribució la ciutadania de la Conca el que fa és contenir els costos, que si no ho fessin, segur que se'ls dispararien. És veritat que hi ha altres elements que s'han de tenir en compte. Però també és veritat que gestionar els residus i recollir-los té un cost i s'ha d'assumir."
Peraire anima les altres comarques a seguir l'exemple de la Conca i a aplicar aquest model de recollida i millorar resultats.
Reciclatge de proximitat
Però deixant de banda la balança econòmica, el més important per a Marc Roca és la contribució a disminuir la petjada de carboni de la població. També defensa una gestió de residus el més propera possible, evitant al màxim enviar residus a fora. De fet, Roca recorda la batalla que la Conca de Barberà va lliurar fa 30 anys per evitar que s'instal·lés a Forès un abocador. Diu que el que no volien per a la comarca en aquell moment tampoc ho volen ara per als altres, i per això defensen que la majoria de residus s'han de gestionar des d'aquí, com l'orgànica.
Les tones de matèria orgànica han augmentat de 1.531 el 2011, a 1.641 el 2019, fins a arribar a 2.508 tones el 2021. Aquesta fracció orgànica es gestiona al Centre de Tractament. Després d'unes setmanes de treure impureses i deixar-ho reposar, es tritura i es converteix en adob orgànic. Els pagesos de la comarca compren aquest adob, el carreguen als tractors i l'escampen als camps agrícoles. Així es tanca el cicle de reciclatge de l'orgànica.
Els plàstics, cartrons i vidre sí que es porten a altres empreses especialitzades. La seva recollida també ha augmentat molt amb el porta a porta i els contenidors amb xip. El 2011 es van recollir 355 tones d'envasos i el 2021 la xifra va augmentar fins a 924 tones. El reciclatge de vidre i cartró també ha augmentat, però no d'una manera tan exponencial.
La gestió de les deixalleries municipals també ha millorat i els residus han augmentat de 2.220 tones el 2011 a 3.159 tones l'any passat. Tot i això, els queda un tema pendent: les àrees d'emergència. Són punts amb contenidors oberts perquè els usuaris els puguin utilitzar si algun dia no han pogut fer el porta a porta. Però hi ha ciutadans que han abusat d'aquest sistema i que han convertit el punt d'emergència en un punt habitual. Els ajuntaments posaran càmeres de seguretat per controlar i multar (si així ho decideixen) els infractors.
Pla pilot per pagar només pel que es genera
La Conca de Barberà encara vol anar més enllà i vol aconseguir un índex de reciclatge més alt. Prepara un pla pilot en diversos municipis de pagament per generació. L'objectiu és que cada ciutadà pagui pel que genera i recicla, de manera que qui recicli més ho acabi notant a la seva factura de la brossa.
- ARXIVAT A:
- Crisi climàtica