Com i per què varia la quantitat i la qualitat del son depenent del país on ets?

El son és essencial per a la nostra salut. Ocupa aproximadament un terç de la vida de les persones, i tanmateix, encara en sabem ben poca cosa. Ara, però, una mica més, ja que un estudi científic realitzat per investigadors de la Universitat Nacional de Singapur (NUS), conjuntament amb l'empresa finlandesa especialitzada en la tecnologia del son Oura Health Oy, ha permès tenir una visió única dels patrons globals de son, i s'ha arribat a la conclusió que "Àsia és el continent on es dorm menys i pitjor".

L'estudi, publicat a la revista Sleep Medicine aquest agost passat, ha analitzat dades de 50 milions de nits, a partir de 220.000 usuaris de 35 països d'arreu del planeta. Una de les novetats metodològiques és que, si fins ara les investigacions del son s'havien basat sobretot en dades recollides d'un nombre reduït de persones, amb les noves eines utilitzades actualment, entre elles un anell intel·ligent que es fa servir per fer un seguiment del son i l'activitat física, s'han pogut obtenir dades a partir dels moviments, la freqüència cardíaca i la temperatura corporal de grans mostres d'usuaris durant llargs períodes.

Grans diferències entre països

I les dades han mostrat que els patrons de son varien considerablement entre els diferents països i continents. Com ja s'havia apuntat en altres estudis previs, els que dormen pitjor són els habitants dels països asiàtics. Dormen, de mitjana, menys de 6 hores i mitja al dia, això vol dir aproximadament 30 minuts per sota que la resta del món.

A l'altre extrem, els que dormen millor són els ciutadans de països del nord d'Europa com Estònia, Finlàndia, Irlanda o els Països Baixos, i d'Austràlia i de Nova Zelanda, on es dorm una mitjana de 7 hores.

Pel que fa a l'hora d'anar a dormir i a l'hora de despertar-se, el treball publicat demostra que tendeixen a moure's de manera conjunta. Altre cop s'apunta que als països asiàtics acostumen a adormir-se 35 minuts més tard que la mitjana i, en canvi, es desperten a la mateixa hora que a d'altres països.

Quantitat i qualitat

Si fins ara es pensava que la quantitat de son anava acompanyada de la qualitat del son -quan les persones tenen menys temps per dormir, acostumen a aprofitar-ho al màxim- aquest estudi apunta el contrari. I altre cop, l'exemple el trobem amb la gent d'Àsia: no només van a dormir més tard i dormen menys que la gent d'altres parts del món, sinó que també els costa més agafar el son i quan l'agafen, és menys constant, de menys qualitat.

També s'ha comprovat que durant els caps de setmana, quan es tendeix a dormir una mitjana d'entre 5 i 25 minuts més, els asiàtics no recuperen la falta de son d'entre setmana i acaben dormint -també- menys que, per exemple, els europeus.

El doctor Adrian Willoughby, investigador de la Universitat Nacional de Singapur (NUS), explica que a Europa, els caps de setmana, generalment, es consideren "temps per relaxar-se i participar en activitats socials amb amics i familiars". A Àsia, però, hi ha una altra cultura laboral:

"A Àsia, la gent aprofita els caps de setmana per posar-se al dia amb la feina, fer coses per a les quals no ha tingut temps durant la setmana o atendre més responsabilitats familiars."

La importància dels factors socials

Els investigadors conclouen que els factors socials, com ara la cura dels fills o el tipus de feina que es té, juguen un paper especialment a destacar en la configuració dels patrons de son a tot el món. Com més hores es treballa, menys hores es dorm. Com a exemple, mentre a Corea del Sud treballen 36,5 hores setmanals de mitjana, als Països Baixos només ho fan 27 hores. I el resultat és que els primers dormen 40 minuts menys per nit que els segons.

També els diversos hàbits culturals de cada país tindrien un paper més destacat en relació amb el son del que fins ara es pensava. Per exemple, hàbits com l'oració de l'alba als països musulmans o la migdiada en països com Itàlia, Grècia o Catalunya.

El professor Michael Chee, també de la NUS i participant en l'estudi, destaca que aquesta investigació els ha permès avançar cap al seu objectiu: aconsellar de manera personalitzada sobre el son, tenint en compte les necessitats individuals, els factors ambientals i les pressions socioculturals que l'afecten.

"Volem que la gent practiqui rutines de son que s'adaptin a diferents contextos, però també promoguin la salut, el benestar i el rendiment."