Com i quan veure l'eclipsi solar parcial d'avui, l'aperitiu del gran fenomen del 2026
És el primer d'una peculiar etapa astronòmica que consta de quatre anys seguits d'eclipsis solars
Aquest dissabte, 29 de març, al matí la Lluna taparà una petita part del Sol, un 14% aproximadament, entre les 11 i les 12.30 hores. Serà un eclipsi parcial de sol que es podrà veure des de tot Catalunya. Segueix-lo en directe aquí.
"Com que els nostres ulls s'adapten fàcilment a la brillantor, no ho notarem gaire. Utilitzarem un filtre solar especial o unes ulleres homologades per veure l'eclipsi i observar que el Sol no és rodó, sinó que té una mossegada de la Lluna, que el creua per davant", explica Josep Masalles, astrofísic i president d'Aster, l'Agrupació Astronòmica de Barcelona.
L'entitat ha preparat diversos tallers per explicar el funcionament dels eclipsis. Des de la seva seu de l'avinguda Tibidabo, tenen a punt els telescopis perquè els aficionats al cel puguin observar el fenomen.
També distribuiran ulleres homologades i assessoraran els participants per fer una observació sense risc. "No serveixen les ulleres de sol, ni radiografies, ni filtres fumats i encara menys mirar directament el sol", assegura Masalles.
L'aperitiu de l'eclipsi total de sol del 2026
L'eclipsi parcial de dissabte és l'avantsala de l'eclipsi total de sol del 12 d'agost del 2026. El primer que es veurà a Catalunya des de l'any 1905.
La franja de totalitat travessarà l'extrem sud de Catalunya. Ciutats com Lleida i Tarragona el podran veure. També localitats del País Valencià com Castelló i les Balears.
Es produirà cap a última hora del vespre, entre les 19.30 i les 21.00 hores, depenent de la ubicació, quan la Lluna taparà el Sol durant un minut i mig aproximat en algunes zones del sud de Tarragona.
"Un eclipsi total de sol és un fenomen espectacular, molt poc comú, que passa cada 100 anys des d'un lloc concret de la Terra. De sobte es fa de nit durant uns minuts", explica a TV3 Kike Herrero, astrònom de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya.
Herrero indica que "apareixen les estrelles a plena llum del dia, i varia la temperatura i el comportament dels animals".
"Un eclipsi total de sol ens permet veure l'atmosfera solar, la corona de l'astre. És un espectacle que s'ha de veure un cop a la vida."
En el moment de la totalitat de l'eclipsi, el Sol es trobarà a una altura de menys de 5 graus --mesura astronòmica habitual que indica que estarà molt a prop de l'horitzó--, fet que pot condicionar la visibilitat en funció de l'orografia de la zona.
Milers de desplaçaments l'agost del 2026
La poca freqüència amb què es produeixen aquests fenòmens fa preveure que l'agost del 2026, coincidint amb plenes vacances d'estiu, milers de persones es desplaçaran cap a la franja de totalitat per presenciar l'eclipsi en directe.
L'experiència d'eclipsis anteriors arreu del planeta indica que aquests esdeveniments generen un gran moviment de visitants, amb una demanda d'allotjament elevada i un augment significatiu del trànsit.
Els principals problemes solen donar-se durant la tornada, quan moltes persones inicien el viatge de retorn alhora, mentre que l'anada sol ser més esglaonada.
"És un fenomen molt cridaner. S'espera que vingui gent de tot el món per observar-lo des de la franja de totalitat, que és relativament estreta i, per tant, hi ha molta logística pel que fa al turisme i al trànsit", diu Herrero.
L'astrònom afegeix que, sobretot, tindrà un impacte en la sanitat, perquè caldrà "donar molt bona informació perquè tothom tingui a l'abast unes ulleres de protecció".
En aquest sentit, l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya i l'Observatori de l'Ebre --l'únic que fa observació regular del sol d'una manera professional-- formen part de la Comisión Nacional del Eclipse .
A Catalunya han creat un grup de treball per poder assessorar les administracions locals i autonòmiques a l'hora de planificar la gestió de la mobilitat i les infraestructures per evitar col·lapses i garantir una observació segura.
"Estem treballant perquè l'eclipsi de l'any vinent sigui un fenomen que pugui gaudir molta gent de manera segura i perquè la població estigui ben informada del que veurà", explica Juan José Curto, de l'Observatori de l'Ebre i membre de la Comisión Nacional del Eclipse.
Aquesta entitat està elaborant un mapa de les millors localitzacions per seguir l'eclipsi.
"Amb ell valorarem els indrets que tinguin les infraestructures adequades per rebre una quantitat important de visitants, tal com s'espera."
L'home que més eclipsis ha vist
Qui coneix molt bé els desplaçaments que comporten els eclipsis és Josep Masalles, president de l'agrupació Aster. Ell és la persona de l'Estat, i la tretzena del món, que més eclipsis ha seguit.
N'ha vist 42, dels quals 22 han estat eclipsis totals de sol. "Els he vist en molts llocs del planeta. Des de Mongòlia fins a Finlàndia, els Estats Units o l'Antàrtida. És l'espectacle no destructiu més interessant que podem veure", afirma Masalles.
"En la història de l'astronomia, els eclipsis totals són molt importants. Han servit molt per calcular aspectes de l'univers. A nivell de creences o de supersticions, n'hi ha moltes. Jo sempre dic: "Que se'n vagi el sol és poca broma." Si no sabéssim que és un eclipsi, no ens agradaria veure que el sol desapareix. Un volcà, una cascada, una muntanya... són espectaculars, però els eclipsis totals de sol ho superen."
El president d'Aster valora que "el cosmos és un espectacle meravellós que tenim una mica oblidat perquè vivim en ciutats".
"Els eclipsis de sol tenen l'avantatge que passen de dia i, per tant, la contaminació lumínica no importa i es poden veure. El problema és que es veuen en pocs llocs del planeta", conclou.
El 2027 i el 2028, propers eclipsis de sol
Després de l'ocultació total de sol de l'agost del 2026, vindrà un nou eclipsi total de sol el 2 d'agost de l'any 2027. Aquest cas, però, només es podrà veure bé des del sud de la Península, el Marroc, Algèria, Líbia, Egipte o l'Aràbia Saudita.
Una peculiar etapa astronòmica de quatre anys seguits d'eclipsis solars. L'últim tindrà lloc el 26 de gener del 2028 i serà anular. En aquests, el diàmetre de la Lluna és més petit que el del Sol i fa que la visió de l'astre sembli el d'un anell.
El del 2028 travessarà de nou la Península i es podrà seguir des de Catalunya, el País Valencià i les Balears.
