Com influeix la UE en el nostre dia a dia? Cinc àmbits on Brussel·les juga un paper clau
Els comicis del 9J seran determinants per a la regulació d'algunes de les funcions més bàsiques de les nostres vides
La Unió Europea ho regula tot. Des de grans qüestions geopolítiques a temes més quotidians que, probablement, són els que més impacten en la nostra vida diària. És el cas de l'alimentació, la mobilitat, l'energia, el comerç... Aspectes que estan en joc a les properes eleccions al Parlament Europeu, que se celebren el diumenge 9 de juny.
Repassem, amb l'ajuda de diversos professionals directament implicats, de quina manera les normatives comunitàries condicionen aquests àmbits clau de la nostra societat.
Com mengem
La carn, la fruita o la verdura que consumim estan molt estretament lligades al marc normatiu europeu, que determina el que hem de menjar, d'on ha de provenir i com s'ha de produir.
La ramadera Imma Puigcorbé té tota la normativa al cap, igual que tots els agricultors, ramaders i pescadors de Catalunya, que la compleixen estrictament si volen rebre les subvencions europees de la política agrària comuna, la PAC. Passa, per exemple, amb la llet, un producte en què, segons Puigcorbé:
"Europa regula fins a l'últim punt de com hem de produir, també regulacions sanitàries com l'ús dels antibiòtics o de determinats fàrmacs."
La normativa europea no només estableix les condicions sanitàries dels animals o els vegetals, o quin tipus d'engreix o quins productes fitosanitaris s'hi apliquen, sinó que també arriba a detallar el benestar dels animals.
"Marca les condicions de cria d'aquests animals: des de l'espai que han de tenir, la concentració de farratge respecte al cereal, amb quants abeuradors compten, quin tipus de jaç que han de tenir a terra... Ens ho marca tot."
Ara bé, també és la Unió Europea qui fa els tractes de comerç exterior. És a dir, és Brussel·les qui decideix la compravenda d'aliments amb tercers països de fora de la Unió.
En el cas de la carn de vedella, per exemple, permet importar-ne de països com els Estats Units o l'Argentina, però aquesta ha de tenir un certificat assegurant que els animals no han pres productes com el clenbuterol, que augmenta el creixement de forma no natural i que, al mercat comunitari, està prohibit.
En definitiva, Europa decideix com cultivem, com engreixem el bestiar i com mengem.
Quins vehicles conduïm
Com qualsevol altre producte que està a la venda a la Unió Europea, els cotxes han de seguir-ne les homologacions. I aquestes incideixen, sobretot, en dos aspectes: la seguretat i les emissions contaminants.
Pel que fa a la seguretat, la normativa comunitària ja fa anys que ha establert l'obligatorietat d'equipar els vehicles amb airbags frontals i laterals, ABS, sistema antilliscant de les rodes... Aquest estiu, però, s'hi sumen nous canvis, com explica Joan Dalmau, periodista especialitzat en motor del portal coches.net:
"Tots els cotxes hauran de portar sistema de detecció de marxa enrere, assistent intel·ligent de velocitat, detector de fatiga, avisador de cinturons a les places del darrere i sistema d'avís si surts del carril."
Aquestes noves mesures entren en vigor a partir del 6 de juliol i, per tant, a partir d'aquesta data, "tots els cotxes que es venguin a Europa les hauran de portar".
En el cas de les emissions, és també la Unió Europea qui n'estableix els nivells màxims i, a partir d'aquests, classifica els cotxes amb les etiquetes mediambientals.
Tot i que, dins el sector, hi ha qui pensa que potser caldrà allargar el termini, l'última decisió de la Unió sobre emissions és que, a partir del 2035, no es podran vendre cotxes dièsel, gasolina o híbrids. Dalmau recorda que "podran continuar circulant els que ja estiguin matriculats, però no se'n podran vendre de nous perquè es prohibiran aquells que no tinguin emissions zero".
Una decisió que no només afecta els ciutadans, sinó que està canviant tot el sector automobilístic.
La llum i l'aigua que consumim
Quina relació té la Unió Europea amb casa teva? Doncs molta, perquè l'Eurocambra ha legislat àmpliament en matèria d'energia i eficiència, dos conceptes que incideixen de ple en les nostres llars.
La directiva d'eficiència energètica dels edificis marca que, a partir de l'any 2040, no es podrà utilitzar cap combustible fòssil de carbó, gasoil o gas natural. Això vol dir que, en els propers 15 anys, haurem de canviar les calderes, les que usem per escalfar l'aigua o per a la calefacció, i ja es treballa amb les alternatives com assenyala Joaquim Daura, president del Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya:
"El que ens demanen és que anem electrificant, perquè serà molt més senzill comprar electricitat d'origen renovable. I, si volem utilitzar gas, haurà de ser biometà."
La UE s'enfronta a dos reptes: la crisi climàtica i la dependència energètica. I, per això, cal que els països de la Unió generin energia neta. D'aquesta manera, es contaminarà menys i no es dependrà de comprar l'energia a països tercers.
Per això, com recorda Daura, la mateixa directiva és la que estableix la renovació dels edificis: "Cal fer-los més eficients, consumir menys energia. I, alhora, cada vegada més, cal consumir una energia més neta: geotèrmia, aerotèrmia, generar-te la teva pròpia electricitat... Això s'ha d'anar aplicant progressivament, no podem passar del 0 al 100 d'avui per a demà".
Per complir amb l'exigència d'aquest estalvi energètic, un 80% dels edificis de Catalunya, segons el Col·legi d'Arquitectes, hauran de fer millores en els tancaments i els aïllaments de parets i teulades i instal·lar plaques solars, a més del canvi de les calderes.
Les compres online
L'augment de compres per internet dels últims anys també ha fet créixer els delictes relacionats amb aquestes transaccions, com la còpia de dades o la usurpació d'identitat. Per combatre-ho, la Unió Europea ha creat normatives per protegir les plataformes i serveis de pagament.
A més, com explica Víctor Roselló, advocat expert en dret digital, davant d'un frau, també garanteix el retorn dels diners estafats. D'una banda, amb una "limitació de la responsabilitat dels consumidors -que, un cop avisen, no haurien de pagar res-" i, de l'altra, amb una "obligació de reemborsament ràpid" que fa que, "un cop feta aquesta comunicació al prestador del servei, l'endemà haurien de retornar l'import que ha estat objecte de frau."
L'objectiu és enfortir la seguretat, però també afavorir la confiança en l'entorn digital. És per això que la Unió Europea ha introduït millores en les condicions de compra:
"Hi ha una normativa bastant forta en defensa dels consumidors i usuaris, no només a l'hora de protegir els pagaments, sinó també pel que fa als drets que té qualsevol consumidor quan compra online."
Un exemple és el dret de desistiment, que permet tornar un producte comprat online en els 14 dies següents sense donar cap explicació. Com destaca Rosselló, "fa uns anys, a Espanya, eren 7 dies i arran d'aquesta normativa europea es va ampliar a 14, també per evitar les compres compulsives".
Els consumidors també tenen dret a rebre la comanda en un màxim de 30 dies i si no arriba a temps, cancel·lar-la i recuperar els diners. Segons l'Observatori de Tecnologia i Societat, a Espanya, el 83% dels usuaris d'internet fa compres en línia i la mitjana de consum anual és d'uns 3.000 euros.
Què se'n fa, de les nostres dades
La protecció de les nostres dades també la regula la Unió Europea. La normativa és del 2018 i és on queda establert, per exemple, quins tipus de cookies són les que nosaltres, els usuaris, podem triar quan naveguem per una pàgina web.
Ara bé, per l'advocat expert en dret digital Eloi Font, tot el procediment de triatge de galetes i acceptació de termes i condicions és molt espès i caldria fer-lo més entenedor per tal que estiguem més protegits:
"Els usuaris no es llegeixen els termes i condicions o les polítiques de privacitat. Són textos llargs i farragosos. Hauríem de trobar fórmules que facin tot això molt més digerible però que, a la vegada, ens protegeixin."
Per ara, aquesta acceptació massiva de la cessió de dades ha servit a les empreses per fer el que s'anomena "perfils", és a dir, patrons de conducta, gustos o aficions que s'extreuen a partir de les nostres visites. I d'això també se'ns n'ha d'informar, tot i que, segons Font, també en aquest cas "s'incompleix moltíssim".
Amb tot, la Unió Europea considera que la protecció de dades és un dret fonamental recollit a la carta fundacional de la Unió, i per això hi dedica especial atenció i legislació.
Àmbits com la recerca científica, la protecció d'espais naturals, la gestió de residus, la intel·ligència artificial o l'etiquetatge de productes també pengen del que acorden els 27 i el seu futur dependrà, en bona mesura, de com quedi configurada l'Eurocambra a partir de diumenge que ve.
