Com la Covid ha fet augmentar la injustícia social i ambiental als barris de Barcelona

El nombre de casos de Covid a Barcelona durant la primera onada va ser més elevat als barris amb més persones que es continuaven traslladant per anar a la feina o que treballaven en el sector sanitari. En canvi, n'hi va haver menys als barris on la població tenia més nivell d'estudis.

Són algunes de les conclusions d'un ampli estudi sobre l'impacte de la Covid a la capital catalana, que analitza 16 variables per esbrinar quins factors socioeconòmics, demogràfics i culturals van afavorir que la pandèmia s'estengués molt més en algunes zones de la ciutat que no pas en d'altres.

L'estudi l'ha encapçalat Antoni López-Gay, del Departament de Geografia i el Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona, i s'ha publicat en el Journal of Epidemiological Community Health.

El doctor López-Gay explica al 324.cat que l'objectiu era "afegir evidència empírica en un fenomen tan recent i del qual sabem tan poc com la Covid".

"La voluntat era tenir moltes variables per poder controlar molts fenòmens que crèiem que podien intervenir en l'expansió del virus."

La majoria d'aquests estudis s'han fet a escala nacional o regional, i en l'àmbit dels barris se n'han fet sobretot als Estats Units i al Regne Unit. Recentment se'n va publicar un de referit a València.

L'estudi es basa en 10.550 casos confirmats de Covid registrats per l'Agència de Salut Pública de Barcelona durant la primera onada, entre el 9 de març i el 3 de maig del 2020.

La tria del període es deu, segons el doctor López-Gay, al fet que té unes característiques pròpies, de les quals en destaca algunes.

"De gestió, amb restriccions molt dures; epidemiològiques, amb els mateixos nivells d'immunitat de partida, zero, a tot arreu, i estadístiques, amb els positius molt esbiaixats cap a la gent de més edat, que eren els que presentaven un desenvolupament més sever de la malaltia i podien acabar a l'hospital, on es feien pràcticament tots els tests."

El comportament d'aquests elements, afegeix, va ser força homogeni durant tot el període i això dona més solidesa a l'anàlisi.

Factors lligats a estatus socioeconòmic

L'equip va considerar 16 variables sobre estructura demogràfica, densitat urbana, condicions dels residents a les cases, estatus socioeconòmic, mobilitat i característiques de salut en 76 barris.

Si bé oficialment Barcelona està dividida en 73 barris, els autors van prendre l'adaptació feta per l'Institut Nacional d'Estadística en diversos estudis, amb 76 barris. Així, expliquen a l'article, "es creaven unitats estadísticament més sòlides en termes de mida de la població, barrejant les menys poblades en unitats i partint les més poblades".

Els resultats indiquen que els barris amb més casos de Covid en relació amb la població eren els de més densitat, població més envellida, alta presència de residències de gent gran, alta proporció de persones que deixaven la seva zona per anar a treballar i més professionals del sector sanitari.

En canvi, on hi va haver menys casos va ser als barris amb més percentatge de població amb estudis superiors i amb residents procedents de països amb un índex de desenvolupament humà (IDH) alt.

Com es pot veure en el mapa, on es mostren els casos acumulats en el període per 100.000 habitants, alguns barris amb la incidència més alta eren just al costat dels que van tenir menys casos.

També s'hi observa que la incidència més alta es va donar en barris del nord-est de la ciutat, sobretot als districtes de Nou Barris i Horta-Guinardó. En alguns es van superar els 1.000 casos per 100.000 habitants durant les vuit setmanes estudiades. En canvi, en alguns barris del sud-est i del centre la incidència va ser menys d'un terç de la detectada als llocs més afectats.

El que indiquen aquests dades, segons els investigadors, és que la pandèmia de Covid "va reforçar desigualtats socials i de salut ja existents i va exacerbar la injustícia ambiental a la ciutat".

Sobre això darrer, assenyalen, la recerca en justícia ambiental revela diverses formes en què les diferències de salut estan lligades a l'estatus socioeconòmic. Per exemple, "els barris amb percentatges més alts de gent amb baixos ingressos i sense formació universitària estan exposats, històricament, a més riscos ambientals".

Feines més precàries o exposades al públic

Les diferències en la incidència de la Covid s'expliquen també per altres raons. El confinament durant la primera onada va permetre la mobilitat només a les persones que treballaven en serveis essencials, inclosos els llocs de treball amb sous baixos, que havien d'utilitzar transport públic per anar a la feina a altres zones.

Els autors assenyalen que els treballadors essencials estan sovint mal pagats i poc protegits, en llocs on es produeix una estreta relació amb la gent.

A més, afegeixen, ja solen patir condicions de salut degudes al seu estatus socioeconòmic, cosa que significava un altre factor de risc.

Finalment, els residents en aquests barris que no eren treballadors essencials podien perdre la feina o tenir menys ingressos, i això tenia més incidència en famílies amb menys nivell educatiu. En canvi, altres residents tenien més possibilitats per treballar de forma remota i més capacitat de recuperació econòmica i física.

Això explciaria la relació entre estudis superiors i menys casos de Covid. Quant al factor, menys rellevant, de tenir menys casos on hi ha més percentatge de població nascuda en països amb IDH alt, els autors creuen que s'hi pot afegir que en molts casos podien ser joves amb residència transitòria a Barcelona i que van poder marxar als seus països d'origen al principi de la pandèmia.

També proporcionen valoracions quantitatives. Així, un increment de l'1% en gent gran o en la mobilitat podia provocar fins a 30 casos més. I un augment de l'1% de població amb educació superior significava 26 casos menys.

Els autors conclouen l'estudi demanant que tots aquests factors es tinguin en compte.

"Aquestes tendències criden a fer polítiques públiques i a planificar intervencions per abordar factors ambientals i socials dels barris, enfortint el benestar social i els sistemes de salut i millorant els espais oberts verds i públics perquè serveixin com a recurs i refugi dels grups socialment vulnerables."

Les dones, més vulnerables

Al gener es va publicar a l'International Journal of Environmental Research and Public Health un article signat per alguns dels autors del que ha aparegut ara, com Marc Marí-Dell'Olmo i Carme Borrell, de l'Agència de Salut Pública de Barcelona.

En aquest cas es va analitzar un període més llarg a una escala més detallada, amb unes variables específiques. Així, les dades corresponen als períodes compresos entre l'1 de març i el 15 de juliol i entre el 16 de juliol i el 30 de novembre, per poder observar l'evolució.

Les dades es van processar per edat, sexe, àrea geogràfica i ingressos. I es va observar que durant les dues onades hi havia més incidència en dones entre els menors de 64 anys, però superior entre els homes a partir d'aquella edat.

Una de les raons que apunten és que les dones, sobretot les més joves, eren més vulnerables perquè estan molt més representades en el sector sanitari, que era el més exposat.

Alguna altra conclusió coincideix amb l'estudi anterior. Així, expliquen que els treballadors de classes més desafavorides havien d'anar a treballar i tenien més difícil complir amb el confinament per por de ser acomiadats o perquè estaven en una situació econòmica difícil. Els grups més vulnerables eren els dels autònoms o els que treballaven en l'economia informal.

"Aquest és també el cas dels treballadors immigrants, que sovint tenen feines precàries i amb sous baixos, i que algunes vegades viuen en habitacions petites, comparteixen l'espai en diferents moments del dia o tenen condicions de salut precàries que afavoreixen la infecció."

També afirmen, com s'explicava en l'estudi anterior, que la gent de les classes més desafavorides també té més trastorns crònics de salut, com hipertensió, malalties cardiovasculars o diabetis, que són factors de risc per contreure la Covid o tenir una malaltia més greu.