Com la guerra a Ucraïna afecta la lluita pel clima: la transició verda, més en risc?

La invasió de Rússia impacta en el sistema d'energia i de materials necessaris per a la transició a renovables. S'evidencia que tots els països són interdependents: el que passa en un lloc afecta els altres. També les societats humanes són interdependents amb els ecosistemes i el sistema climàtic, com documentava la ciència la setmana passada.

El llindar de seguretat planetari es podria superar a partir del 2030.

Interdependència energètica

Un del 40% del gas que es consumeix a la UE ve de Rússia. La Comissió Europa ha reaccionat a la guerra amb un pla per reduir en dos terços la dependència aquest mateix any. És viable?

La principal opció és incrementar el gas liquat, que arriba en vaixell, però és car. Una altra opció és augmentar el gas que ve d'Algèria, però aquest país, aliat històric de Rússia, no respon a les peticions de la UE. La CE planteja incrementar el 100% la fotovoltaica i l'eòlica per al 2025, però sembla molt difícil. Una altra opció és millorar l'eficiència energètica d'edificis i indústries, i substituir calderes de gas per bombes de calor, però tampoc sembla ràpid.

A l'octubre, es tornarà a disparar la necessitat d'escalfar cases i empreses a Europa, i una opció disponible, ràpida i econòmica a curt termini és tornar a cremar carbó, que és el que no volem perquè emet el doble que el gas.

La dependència UE-Rússia és mútua. El 40% del pressupost federal de Rússia ve del petroli i del gas, i un 70% del gas rus es ven a la UE. Rússia ha fet un acord amb la Xina, a finals de gener, per vendre-li gas, però tampoc serà ràpid, ja que abans cal construir un gasoducte.

Interdependència per a la transició a renovables

Construir, transportar i instal·lar la fotovoltaica i l'eòlica necessàries a nivell global requereix molta energia. Una energia que ha de sortir del gas i del petroli; és impensable la transició a renovables sense el suport dels països petroliers, i Rússia produeix el 12% del petroli i el 17% del gas.  

La interdependència també afecta els materials. Rússia és el principal productor de pal·ladi, necessari per a l'electrònica i per a la producció d'hidrogen; del 10% del platí, utilitzat per a les piles d'hidrogen; i un gran productor de níquel, necessari per a les bateries elèctriques. Sense els metalls de Rússia, desplegar les renovables seria molt més complicat.

La interdependència també afecta l'esforç per evitar superar el llindar de seguretat del 1,5 ºC d'escalfament. El principal esforç aquesta dècada és frenar les emissions de metà, que tenen molta més força d'escalfament que el CO2. El 36% de les emissions de metà són per fuites de la indústria de petroli, carbó i gas, i Rússia, un dels països clau d'aquestes emissions, fa molt poc per capturar metà de les seves perforacions i per aturar les fuites dels seus gasoductes.

"Sense ajudes als països productors de petroli, el zero net per al 2050 és un somni llunyà."

Ho va escriure al setembre Fatih Birol, director de l'Agència Internacional de l'Energia, en un article conjunt amb Ali Allawi, viceprimer ministre i ministre de Finances de l'Iraq. És lògic; l'esforç per reduir les emissions al 0% per al 2050 amenaça la base de l'economia i de la influència mundial de països com Rússia. Això explica per què Rússia i l'Aràbia Saudita són dos dels països amb els pitjors compromisos climàtics.

La transició és molt més complicada amb els països petroliers en contra. Per tant, cal que hi estiguin a favor. Quins mecanismes hi ha perquè països com Rússia estiguin a favor de deixar d'ingressar el 40% del seu pressupost federal? Cal, sobretot, un salt en la governança mundial. La transició només es pot fer de forma cooperativa, com documenta la ciència des de fa molts anys.

Hi poden ajudar noves eines financeres, com la proposta que es discuteix i ha popularitzat l'escriptor Kim Stanley Robinson que els bancs centrals creïn una moneda que per guanyar-la s'hagin d'evitar emissions, així es recompensaria els països petroliers per deixar de produir-lo.

Interdependència per als aliments

La guerra a Ucraïna pot afectar greument la seguretat alimentària mundial. Rússia i Ucraïna aporten el 30% del blat mundial. La crisi pot generar problemes a tot el món, especialment a l'Àfrica i l'Orient Mitjà.

Egipte, amfitrió de la Conferència sobre Canvi Climàtic de l'ONU al novembre, està especialment en risc, ja que importa el 70% del seu gra de Rússia i Ucraïna.

Interdependència de riscos

Guerra, gas, petroli, materials per a les renovables, aliments, emergència climàtica, destrucció d'ecosistemes, llindar de seguretat el 2030... Interdependència de tot amb tot.  

Per entendre un sistema complex cal tenir present les dinàmiques que l'alimenten. En el cas de la guerra a Ucraïna, el conflicte s'arrela en la guerra freda. Rússia diu que no vol més l'expansió de l'OTAN. Des del 1999, catorze països de l'antiga Europa de l'Est s'han incorporat a l'OTAN, i Ucraïna està en procés d'incorporar-s'hi.

L'ampliació de l'OTAN implica que el seu armament nuclear està més a prop de Moscou, i Rússia no pot oblidar que fa només 8 dècades els alemanys van arribar a les portes de Moscou. En la Segona Guerra Mundial van morir 26 milions de soviètics, gairebé la meitat dels morts totals.

Si l'expansió de l'OTAN és part del problema, també és part de la solució, de la mateixa manera que Rússia i Aràbia Saudita són part del problema climàtic i, necessàriament, part de la solució.

Canviar la forma de pensar: som interdependents

Les societats humanes són profundament interdependents amb els ecosistemes i el sistema climàtic. Ho documenta exhaustivament l'organisme científic de referència en clima, l'IPCC, en el seu informe sobre impactes i adaptació publicat la setmana passada.

Aquesta dècada, la dels anys 20, potser és l'última en què podrem evitar la desestabilització del sistema climàtic, per garantir la qualitat de vida als que ara són infants i joves. Per fer-ho cal abandonar les inèrcies tòxiques del segle XX: les 9.000 bombes atòmiques no ens donen seguretat, ni els combustibles fòssils, ni la destrucció de la natura, ni el model socioeconòmic de créixer il·limitadament. Les inèrcies del segle XX se'ns mengen el temps per adaptar-nos als problemes del segle XXI.

Hi ha un referent històric d'un canvi ràpid per reorientar tota l'activitat econòmica, política, social, cultural i moral, d'una societat, és l'esforç dels Estats Units per crear una economia de guerra en pocs mesos, als anys 40, per derrotar el nazisme.

És possible.