Com la mort de Mahsa Amini ha fet esclatar una revolta covada durant dècades a l'Iran

Iran, 1979: esclata la revolució islàmica i el xa Reza Palhevi fuig del país amb la família imperial. Dictador d'una de les monarquies més riques i ostentoses del món, en un país que patia greus desigualtats i amb un profund malestar econòmic aprofitat per les elits religioses, el xa s'emmirallava en els seus aliats d'Occident. Teheran oferia una imatge oberta i moderna.

Les dones tenien llibertat per vestir, i als carrers tant es veien dones amb minifaldilla com amb burca. Moltes dones omplien les universitats i, sobretot a la capital, es respirava un ambient cosmopolita.

El triomf de la revolució dels aiatol·làs porta els líders religiosos al poder i a una regressió del país, que fa un gir cap a les arrels tradicionals i la llei islàmica. L'aiatol·là, escollit per un consell de clergues, és el líder suprem religiós i cap de l'Estat.

La xaria és la llei de la nova República Islàmica de l'Iran, i el vel, el símbol de la revolució, que porta les dones a una involució absoluta.

La dona s'ha de cobrir el cap

El codi religiós estableix les normes de vestir de les dones. Tot i que hi ha diferents tipus de vel, la llei castiga les dones que no es tapin el cap. El vel ha de tapar els cabells, però les dones tampoc poden portar abrics per sobre del genoll, ni pantalons ajustats, ni texans amb estrips, ni roba de colors vius, entre altres imposicions.

I per vetllar pel seguiment estricte de les normes es crea la "policia de la moral".

Les últimes dècades cada cop hi ha hagut més dones que, a Teheran i altres ciutats del país, han desafiat les normes de vestir. Són petites transgressions, com ara deixar que els cabells els sobresurtin del hijab.

"Això és una cursa de fons. Abans de les dones cremant vels hi ha hagut els "dimecres blancs", en què les noies es vestien de blanc com a protesta i símbol de pau. Hi ha hagut moltes iniciatives més tèbies que han fet que arribéssim on som avui", ha dit l'excorresponsal de TV3 a Beirut per a l'Orient Mitjà, Txell Feixas, en una entrevista al "Tot es mou".

Ara, uns cabells que sobresortien del vel han acabat amb la mort de Mahsa Amini, una noia de 22 anys detinguda per la "policia de la moral". I han desfermat una revolta llargament covada a l'Iran.

Vigilades per càmeres, multes i presó

El president iranià, l'ultraconservador Ebrahim Raisi, elegit l'any passat, va introduir noves restriccions a les normes, com ara posar càmeres per vigilar i multar les dones que no portessin vel o fer-los passar per sessions d'"assessorament" i penes de presó obligatòria per a qualsevol iranià que qüestioni o publiqui contingut contra les normes del hijab a les xarxes.

Les detencions van augmentar, però també la indignació de les dones que van començar a publicar fotos i vídeos apareixent sense mocador a les xarxes socials.

La periodista i activista promotora dels "dimecres blancs", Masih Alinejad, mostra com actuen les anomenades "patrulles d'orientació": "No permetis que ningú normalitzi el hijab obligatori i la policia moral", diu a Twitter.

Una mort que fa vessar el got

Mahsa Amini passejava dimarts de la setmana passada pel centre de Teheran amb el seu germà, quan una "patrulla de la moral" la va aturar. Van apartar el germà i es van endur la Mahsa detinguda perquè "incomplia el codi de vestir" imposat pel règim. Una de les també conegudes com a "patrulles d'orientació" va portar la noia a comissaria per impartir-li una hora de "reeducació" sobre la manera de vestir. Aquella mateixa tarda la Mahsa ingressava a l'hospital en estat de coma, i tres dies després, divendres, moria.

Els familiars denuncien que la policia la va apallissar a la furgoneta i a la comissaria. La versió policial és que Mahsa Amini "va tenir un atac de cor sobtat", i ha ensenyat un vídeo de les càmeres de vigilància de la comissaria en què es veu la noia com cau a terra. La família ha denunciat la manipulació de les imatges i dubta fins i tot que la noia que hi apareix sigui la Mahsa. Les autoritats qualifiquen els fets de "desafortunats", neguen totes les acusacions de mala praxi i sostenen que la noia tenia problemes de salut anteriors, mentre que la família assegura que estava sana.

La família va reclamar l'autòpsia del cos i una investigació que en un primer moment se'ls va negar. Txell Feixes revelava a l'entrevista del "Tot es mou" que quan els pares van rebre el cos sense vida de la noia, els van dir:  

"Enterreu-la de nit; no hi haurà autòpsia ni investigació."

La indignació es desferma als carrers

Dissabte, durant l'enterrament de Mahsa a Saqez, ciutat del Kurdistan iranià, on va néixer, les dones que hi assistien es van treure el vel, el van tirar a terra i algunes el van cremar.

La policia va reprimir l'acte, però la tensió va augmentar i es va estendre primer a la capital de la província, Sanandaj, i de seguida a la capital del país, Teheran. Ara la revolta ja s'ha estès en més de 80 ciutats de les 31 províncies del país.

Durant set dies, les manifestacions han crescut en nombre i intensitat, i la repressió i els enfrontaments amb les forces de seguretat també. Moltes dones han perdut la por. "Podria haver estat jo", diuen. I es tallen els cabells, ballen en públic, cremen el hijab i desfien directament els líders clericals per denunciar la mort de la Mahsa, però sobretot per reivindicar la seva llibertat i els drets fonamentals.

A les xarxes socials es fan públiques les mobilitzacions i es denuncien "detencions massives", víctimes mortals i centenars de ferits. Segons publica el Centre Iranià per als Drets Humans, les autoritats admeten 17 morts durant els set dies d'enfrontaments --dels quals asseguren que 5 són membres de les forces de seguretat--, mentre que fonts independents eleven la xifra a 36 civils, de moment.

Algunes fonts recollides per Reuters parlen de comissaries i cotxes de policia cremats, i l'ús de gasos lacrimògens i foc real per reprimir les protestes, mentre que les autoritats neguen haver disparat als manifestants.

No serveix de res que el Ministeri d'Intel·ligència alerti que és "il·legal participar en les manifestacions" i que qui ho faci "serà processat", ni mobilitzar la Guàrdia Revolucionària, ni convocar manifestacions en defensa d'un vel que diuen que "empodera les dones". Segons el mitjà dissident IranWire, el govern hauria visitat la família de la Mahsa per obligar-la a fer un comunicat en què demanés que s'aturin les manifestacions.

El govern iranià aboca el seu poder de manera implacable per ofegar la revolta, però a parer de Txell Feixes el moment és delicat: "Crec que ara mateix el règim comença a tremolar. Veuen que això se'ls en va de les mans".

El crit dels iranians arriba a tot el món

La mort d'Amini ha despertat la ira per altres qüestions a més de les restriccions a les llibertats a l'Iran, com ara la greu situació econòmica que arrossega el país a causa de les sancions internacionals.

El govern de Raisi tem que es repeteixin les protestes del 2017 i gener del 2018 per l'encariment dels productes bàsics, per l'atur i per la corrupció, i les del 2019 per la pujada del preu de la benzina, que va acabar amb un sagnant balanç de més de 1.500 morts.

La revolta que ara es viu a l'Iran uneix gran part de la població arreu del país, analitza Feixas:

"Ara la classe mitjana surt al carrer. És gent formada, molt jove, no només gent humil que malviu als suburbis. Tampoc són només dones, hi ha homes. Ja no només és Teheran, és tot el país. I ja no només és pel hijab. Diuen que quan es qüestiona el hijab a l'Iran es qüestiona tot el sistema, el règim, la dictadura. Ara, arran del hijab s'estan sentint lemes com "Mort al dictador"."

A través de les xarxes socials, les protestes tenen ressò internacional. Les manifestacions solidàries s'ha repetit en diversos països. El cas d'Amini ha sacsejat l'opinió pública. Artistes i personalitats esportives, polítiques i religioses s'han mostrat indignats a les xarxes socials.

També s'ha pronunciat l'expresident iranià i líder del corrent reformista Mohammad Khatami, que ha instat les autoritats a "portar davant la justícia els autors" d'aquest crim. La premsa menys conservadora de l'Iran ha destacat el cas a les portades.

La pressió internacional i les condemnes d'alguns governs com el dels Esatst Units han obligat el president Ebrahim Raisi a obrir una investigació dels fets.  

Raisi, des de Nova York, on aquests dies ha participat en l'Assemblea General de l'ONU, ha condemnat les manifestacions --les més grans des del 2019-- assegurant que "a l'Iran hi ha llibertat d'expressió... però els actes de caos són inacceptables", i ha donat la culpa als mitjans occidentals.

"Cada dia, en diferents països, inclosos els Estats Units, veiem homes i dones morint en enfrontaments policials, i no es qüestiona ni la causa ni com evitar aquesta violència", va dir.  

Raisi no va parlar davant l'assembla del cas de Masha Amini, però el portaveu del Ministeri d'Exteriors iranià, Naser Kananí, va acusar en la seva intevenció alguns països d'utilitzar l'incident "per perseguir els seus objectius polítics contra el govern i el poble de l'Iran, en nom dels drets humans".

El control d'internet i els mitjans de comunicació

La reacció del govern iranià no ha estat cap altra que bloquejar l'accés a internet al país i a les xarxes socials per evitar "que se sàpiga el que passa".

Però Raisi també ha evitat exposar-se als mitjans de comunicació internacionals. El president iranià va deixar plantada la periodista Christiane Amanpour, de la CNN, a qui havia concedit una entrevista a Nova York en el marc de l'Assemblea de l'ONU. Quan Amanpour va anunciar als assistents del president que volia parlar del cas de Masha Amini, Raisi, pocs minuts abans de començar, li va suggerir que es posés el vel o no hi havia entrevista. Així ho explica la periodista en aquest fil de Twitter:

Malgrat que l'Iran diu que no obliga a dur el vel a les dones fora de les fronteres del país, aquesta exigència, segons la cap de corresponsals de la BBC, Lise Doucet, respon a la por de concedir "la imatge d'una corresponsal --d'ascendència iraniana-- sense vel i qüestionant un president ultraconservador sobre el que ara és un tema explosiu a casa seva; es deu haver vist com a massa arriscada políticament".

I és que les imatges que donen les dones occidentals a l'Iran encara té molt de poder. Per això la periodista i activista iraniana Masih Alinejad demana a les dones polítiques occidentals que, quan visitin el país, no "obeeixin les lleis de l'Iran" i no es posin el vel.

En una entrevista a Sky News a Austràlia el 2020, Alinejah deia: "Quan les dones polítiques d'Occident van a l'Iran i es posen el hijab obligatori sense preguntar res, contribueixen a la nostra repressió. Sovint diuen que se'l posen perquè se suposa que és la nostra 'cultura'. Error! Aquesta és la cultura d'un règim repressiu, no pas la nostra".

Precisament, TV3 emetrà dimarts al vespre al Sense Ficció un documental sobre l'activista Masid Alinejad, l'altaveu a l'exili de la repressió de les dones a l'Iran.