Com l'anul·lació del vot telemàtic de Lluís Puig pot afectar la constitució de la mesa
La sentència del Tribunal Constitucional podria dificultar la proposta de la CUP de formar una mesa de "majoria antirepressiva" amb el suport dels grups independentistes i els comuns
La decisió del Tribunal Constitucional d'anul·lar el vot telemàtic de Lluís Puig podria tenir un impacte directe en la constitució de la mesa del Parlament, dilluns vinent.
Tres diputats exiliats --el mateix Lluís Puig i Carles Puigdemont, de Junts, i Ruben Wagensberg, d'Esquerra-- no assistiran al ple de constitució i tenien pensat demanar el vot telemàtic. Una opció que es podria veure afectada per la decisió anunciada pel TC i que, de retruc, podria dificultar els intents de configurar una mesa de "majoria antirepressiva" amb els partits independentistes i els Comuns. Una proposta de la CUP que ara mateix està estancada.
El cas de Wagensberg surt d'aquesta equació perquè està de baixa mèdica, una excepció que sí que recull el reglament. El cas de Puig i el de Puigdemont, doncs, seran la primera qüestió que haurà d'afrontar la mesa d'edat, configurada pel diputat més gran de la cambra, de Junts, i les més joves, d'Esquerra i de Vox. Si la majoria independentista decideix tirar endavant els vots de Puig i Puigdemont estaria incomplint la resolució del TC. Aquesta primera votació serà amb urna, de forma anònima.
El Constitucional no ha alertat de les conseqüències que podria tenir l'incompliment, com sí que havia fet en altres ocasions.
Tercera sentència contra el vot de Lluís Puig
És la tercera vegada que el Constitucional sentencia en contra de la intenció del diputat Lluís Puig de votar des de l'estranger en la passada legislatura catalana.
El TC continua sense veure prou excepcionalitat en la seva situació, igual que quan va anul·lar la delegació de vot el 2022 i el 2023. Fins llavors, el diputat de Junts podia delegar el seu vot en algú altre perquè així l'hi permetia la majoria independentista de la mesa presidida per Laura Borràs, del mateix partit que Puig.
Amb aquesta opció anul·lada pel Constitucional, la mesa --ja sota la presidència de la republicana Alba Vergés-- va permetre a l'abril de l'any passat que Puig votés telemàticament enviant un correu electrònic.
Els intents de reconsideració del PSC van fracassar i els socialistes van presentar un recurs d'empara al Constitucional, ara de majoria progressista.
El TC no anul·la els acords del Parlament
Aquest dimecres, els magistrats del Constitucional han donat la raó als socialistes per unanimitat, tot i que no han anul·lat els acords votats fins ara al Parlament amb la participació de Puig.
Argumenten que l'article 23.2 de la Constitució assenyala que tots els diputats han de ser iguals i han de votar en les mateixes condicions, tret de casos de força major. Paradoxalment, és el mateix argument que reclama Puig: poder votar com la resta de parlamentaris.
La sentència recorda que el vot telemàtic a la cambra catalana no està regulat, cosa que planteja una reforma del reglament, que al Congrés es va fer l'any 2012. En aquest cas, la normativa tampoc generalitza aquest sistema de votació. A banda de malaltia o embaràs, s'autoritza pels casos en què els parlamentaris, com per exemple el president Sánchez, estiguin de viatge oficial.
