Com les temperatures rècord al Mediterrani estan influint en la dana de les illes Balears

La virulència del temporal que està afectant les illes Balears s'explica en part per les altes temperatures del mar, que aquesta setmana a Mallorca han batut rècords. De fet, la boia de l'illa de sa Dragonera ha arribat als 31,87 ºC, el registre més alt que consta en aigües de mar espanyoles.

Aquest valor rècord va en línia amb l'escalfament general de la temperatura del mar Mediterrani, que també està assolint valors mai vistos.

Vicent Altaba, tècnic de recerca aplicada al Meteocat, explica que aquestes xifres són "una bestiesa" i que es troben poc per sota dels punts més calents al mar del planeta:

"Les temperatures més altes es registren al golf de Mèxic. I estem parlant de com a màxim 34 o 35 graus."

Segons Altaba, les altes temperatures han tingut una influència indirecta en la virulència de la dana que hi està havent a les Illes. Tot i que el mar Mediterrani, a la latitud on ens trobem, no té per si sol la capacitat de generar una pertorbació, el que sí que pot passar és que l'aigua calenta pot afavorir que les tempestes que s'hi produeixen siguin més fortes que no pas en un mar més fred.

"Un mar calent no deixa de ser energia disponible: més evaporació, més contingut d'aigua a l'atmosfera. Per tant, si hi ha un procés que ajuda a l'ascensió d'aquesta atmosfera càlida i molt humida, pot produir processos de precipitació molt eficients."

Els efectes de la pujada de les temperatures del mar

El rècord d'aquesta setmana a sa Dragonera s'emmarca en una pujada constant de les temperatures de tots els mars i en especial del Mediterrani, on des de fa tres anys estem amb valors dos o tres graus per sobre del que seria normal.

El 10 d'agost es va arribar als 28,15 ºC de mitjana en superfície al Mediterrani, la temperatura més alta des dels anys 80, que és quan van començar els registres.

Els oceans absorbeixen un terç de les nostres emissions de CO2 i un 90% de l'excés de calor generat pels gasos d'efecte hivernacle. Són considerats com l'embornal més gran de carboni del planeta per sobre dels boscos, però, a mesura que s'escalfen, a part d'acidificar-se i perdre biodiversitat, es redueix la seva capacitat d'exercir aquesta funció.