Com l'escalfament de l'Àrtic agreuja onades de fred com la de Nord-amèrica

L'onada de fred àrtic que està vivint Amèrica del Nord i que ha provocat desenes de morts està directament relacionada amb l'escalfament de l'Àrtic, que és el punt del planeta on les temperatures han pujat més.

Pot semblar una paradoxa, però ho afirmen diverses recerques científiques fetes en l'última dècada, que expliquen que l'augment de temperatura de l'Àrtic debilita el corrent de jet polar.

Aquest corrent d'aire el genera el contrast entre el fred de l'Àrtic i l'aire més càlid del sud, circula a uns 6.000 metres d'alçada i pot arribar a velocitats de 300 quilòmetres per hora.

En aquest vídeo es pot veure com el corrent de jet polar no circula recte sinó que forma meandres, com si fos un riu en una plana:

Creixen els meandres de les ondulacions de Rossby

Aquest corrent funciona com una mena de tanca de contenció que evita que la massa d'aire fred de l'Àrtic s'escampi, però quan aquest aire s'escalfa, el contrast és menor i el corrent perd força.

Aquest debilitament fa augmentar l'amplitud dels meandres del corrent, coneguts com a ondulacions de Rossby, de manera que l'aire polar es desplaça més cap al sud:

"Les dades de la velocitat del corrent de jet mostren com "importa" aire de l'Àrtic, i combinat amb la bifurcació del corrent, que arriba a Hawaii, porta molta neu a Seattle."

Wind data from 250 hPa (jet stream) shows the PacNW importing Arctic Air & how it's combining with a split jet that dips down over Hawaii - adding moisture / becoming the current snow dump over #Seattle - marked by cursor. Frag'd jets are becoming the new norm & threaten crops pic.twitter.com/AtN1ktMt9e

— Jeffrey Ventre (@jeffrey_ventre) December 20, 2022

Hipòtesi formulada fa 10 anys

La relació entre les onades de fred a l'hemisferi nord amb l'escalfament de l'Àrtic la va proposar el 2012 la meteoròloga nord-americana Jennifer Francis, i des de llavors aquesta hipòtesi ha anat guanyant pes.

Juntament amb Stephen Vavrus, expert en el clima de l'Àrtic, Francis ha continuat investigant-la, amb articles publicats el 2015 i el 2021, per exemple.

I el setembre el climatòleg Judah Cohen i els seus col·laboradors van publicar a la revista Science una recerca on afirmava que amb el seu model havien pogut relacionar els dos fets científicament.

Sotragades meteorològiques

Més cauta, Francis considera que això encara no es pot afirmar, però sí que hi ha forts indicis que és una tendència que anirà a més en les pròximes dècades.

El que sí que aquesta meteoròloga creu que es pot dir amb rotunditat és que cada vegada hi haurà més canvis sobtats de temps, passant de la calor al fred fins i tot en poques hores.

En un article publicat al setembre, Francis ho anomena "weather whiplash", que es pot traduir per "sotragada meteorològica", i és el que ha passat als Estats Units i al Canadà aquest Nadal.

En pocs dies la calor substituirà el fred

Són canvis sobtats de calor a fred --els mitjans ho han qualificat d'"explosió àrtica" i "cicló bomba"--, però també de fred a calor, que és precisament el que està previst que passi allà els pròxims dies:

"Abrigueu-vos i gaudiu de la neu abans que desaparegui, perquè per Cap d'Any hi haurà calor i pluja!"

Better bundle up and and enjoy the snow before it's gone!⁰Warmer with rain by New Year's Day! pic.twitter.com/pp9n1ZHAFa

— Ellen Bacca (@ellenbacca) December 24, 2022

Com més calor a l'Àrtic, més sotragades meteorològiques

Segons Jennifer Francis, de moment no hi ha més onades de fred que abans, però sí que aquestes van i venen cada vegada més de pressa i arriben més al sud, i que això no passaria si es tornés a refredar l'Àrtic:

"Trobem augments consistents de sotragades meteorològiques generades en patrons amb un Àrtic anormalment càlid, i disminucions en patrons amb un Àrtic fred."

No sembla que sigui això el que acabi passant: l'oceà Àrtic és el punt de la Terra on l'escalfament planetari és més acusat, i s'està escalfant el doble de ràpid que la resta del planeta.