Com l'escalfament global es converteix en un atemptat contra els drets humans

Inundacions, pluges torrencials o sequeres extremes afecten milers de persones a tot món i deixen al seu pas greus problemes humanitaris.   Drets humans bàsics com l'assistència sanitària, l'alimentació o l'educació estan en risc per a milers de desplaçats climàtics.

Els fenòmens extrems vinculats a la crisi climàtica fan pagar un preu molt alt a països com el Pakistan, que el 2020 havia contribuït en un 0,67% a les emissions globals de CO₂, i aquest estiu va quedar en gran part submergit per l'aigua.

Les inundacions provocades per les pluges monsòniques el passat mes de juny van provocar la mort de més de 1.000 persones. 

Entre els que en pateixen les conseqüències, n'hi ha que ho han perdut tot, inclosos alguns drets fonamentals. En Soomar Badal, desplaçat climàtic, explica les dificultats per aconseguir menjar. 

"Fa mesos que vivim en aquestes tendes i ens donen menjar un cop al dia. Tinc 6 fills. Tenim molt poc menjar, només una mica d'arròs. Ja no ens donaran res més fins demà a aquesta hora." 

Els efectes: de la salut a l'habitatge i l'educació

Molts perden l'accés a l'aigua potable i sovintegen les epidèmies. També és difícil l'assistència sanitària. Es calcula que 1.700 persones han mort en aquestes inundacions, de les quals més de 600 eren criatures.

Bilal Ahmed Qalandarani, membre de l'ONG Al-Khidmat, explica que les persones afectades no tenen on viure, perquè tant les seves cases com les collites han quedat destruïdes, i la inundació s'ha emportat el bestiar. 

Una altra de les dificultats és aconseguir medicaments, com explica un dels rescatats de la inundació, l'Ali Raza:

"Els nens tenen diarrea i vòmits, treuen tot el que mengen. Per això ens duen a la ciutat, per aconseguir algun medicament."

Perduts el dret a la vida, a l'habitatge o a la salut, també costa aconseguir que petits i joves puguin continuar els estudis. O que es recuperin llocs de treball per als adults.

Una catàstrofe generalitzada per la qual els països que més han contribuït a l'escalfament global, especialment els del G20, haurien de compensar econòmicament. A l'Acord de París hi deia que s'havia d'establir un fons en concepte de "pèrdues i danys" per a casos com aquest, un compromís que fa anys que s'esquiva però que, moralment, no es pot continuar defugint.