Com l'estil de vida determina el risc de demència: 14 factors clau, incloses dues novetats

Gairebé la meitat de totes les demències arreu del món es podrien prevenir o endarrerir actuant sobre 14 factors de risc que, en molts casos, tenen molt a veure amb la manera com vivim. Així ho assegura un ampli estudi científic publicat, aquest dimecres, a la revista mèdica britànica The Lancet. 

La recerca assegura que la possibilitat de controlar i prevenir la demència a escala global és alta. Ha de començar en la infància i, fins i tot, pot beneficiar aquells individus que tinguin un perfil genètic de risc. Una perspectiva important, segons assenyala Rafael Blesa, neuròleg i expert en malalties neurodegeneratives i excap del Servei de Neurologia de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona:

"Si s'adopten aquestes recomanacions, disminuirà el risc de tenir demència d'una forma clara i notable. Estem parlant de poder interferir en el procés de demència de la població d'una forma extraordinària."

A més, el treball identifica dos nous factors de risc que contribueixen a l'aparició o agreujament d'alguns d'aquests tipus de demències: el colesterol alt i la pèrdua de visió.
 

Quins són els principals factors de risc?

Concretament, el treball assegura que fins al 9% dels casos de demència estarien associats a aquests dos nous factors: un 7% tenen vincles amb les lipoproteïnes de densitat baixa (LDL) o colesterol "dolent" en la mitjana edat a partir dels 40 anys, i un 2% dels casos serien atribuïbles a la pèrdua de visió no tractada en la vida adulta.

Sobre aquest darrer element, Blesa recorda que "el 97% de les funcions dels humans tenen a veure amb la visió". "Perdre el que és fonamental per estar connectat amb el teu entorn disminueix la teva capacitat de defensar-te i poder tirar endavant en el teu dia a dia, i això és el que anomenem demència", assenyala.

Aquests nous factors de risc se sumen als 12 identificats prèviament per la Comissió Lancet el 2020, que es calcula que tenen relació amb el 40% de tots els casos de demència:

• Nivells més baixos d'educació
   
• Discapacitat auditiva
   
• Hipertensió arterial
   
• Tabaquisme
   
• Obesitat
   
• Depressió
   
• Inactivitat física
   
• Diabetis
   
• Consum excessiu d'alcohol
   
• Lesió cerebral traumàtica [TCE]
   
• Contaminació atmosfèrica
   
• Aïllament social

El doctor Blesa es mostra taxatiu amb relació a algun d'aquests punts.

"La gent no pot fumar. No pot ser que els joves mengin amb tanta sal i greixos. I jo prohibiria que el cap intervingués per res en el futbol. El pitjor que pots fer-li a un nen és donar-li cops de cap continuats al llarg dels anys."

L'informe estima que els factors que estan darrere d'una major proporció de persones que desenvolupen demència entre la població mundial són la discapacitat auditiva i el colesterol LDL alt (7% cadascun), juntament amb una menor educació en la vida primerenca i l'aïllament social en la vida posterior (5% cadascun).
 

Què podem fer?

Més enllà d'identificar aquestes possibles causes darrere de les demències, el nou informe descriu 13 recomanacions dirigides a persones i governs per ajudar a reduir aquestes malalties.

Es tracta tant de mesures preventives com d'accions concretes:

• Proporcionar a tots els nens una educació de bona qualitat i ser cognitivament actius en la mitjana edat
   
• Fer que els audiòfons estiguin disponibles per a totes les persones amb pèrdua auditiva i reduir l'exposició al soroll nociu
   
• Detectar i tractar el colesterol LDL alt en la mitjana edat a partir dels 40 anys
   
• Fer que el cribratge i el tractament de la discapacitat visual siguin accessibles per a tothom
   
• Tractar la depressió de manera eficaç
   
• Portar casc i protecció per al cap en esports de contacte i en bicicletes
   
• Prioritzar entorns comunitaris i habitatges de suport per augmentar el contacte social
   
• Reduir l'exposició a la contaminació atmosfèrica mitjançant polítiques estrictes d'aire net
   
• Ampliar les mesures per reduir el tabaquisme, com ara el control de preus, l'augment de l'edat mínima de compra i la prohibició de fumar
   
• Reduir el contingut de sucre i sal en els aliments que es venen a botigues i restaurants

Els investigadors destaquen que "aquestes accions són especialment importants, tenint en compte les noves evidències que mostren que reduir els riscos de demència no només augmenta els anys de vida saludable, sinó que també redueix el temps que les persones que desenvolupen demència passen amb mala salut".
 

Un mal desigual

Els resultats d'aquest informe són fruit del treball de la Comissió Lancet 2024 per a la prevenció, intervenció i cura de la demència, formada per 27 experts mundials en la matèria.

Constaten que els riscos que han identificat "actuen amb més força en les persones vulnerables", com les originàries de països d'ingressos baixos i mitjans i els grups socioeconòmicament desfavorits.

Davant d'aquesta situació de desigualtat, demanen als governs i als individus que siguin "ambiciosos a l'hora d'abordar-los", com assenyala l'autor principal, el professor Gill Livingston, del University College de Londres, al Regne Unit.

"El nostre nou informe revela que es pot fer i s'ha de fer molt més per reduir el risc de demència. Mai és massa aviat ni massa tard per prendre mesures, i és vital redoblar els esforços preventius per a aquells que més els necessiten."

En aquest sentit, creuen que les autoritats "han de reduir les desigualtats de risc fent que els estils de vida saludables siguin possibles per a tothom", un fet que, assenyalen, també permetria estalviar costos a les arques públiques.

De moment, però, adverteixen que "la majoria dels plans nacionals de demència no fan recomanacions específiques sobre la diversitat, l'equitat o la inclusió de persones de cultures i ètnies desateses que es veuen afectades de manera desproporcionada" per aquests riscos.

A causa del ràpid envelliment de la població a tot el món, s'espera que el nombre de persones que viuen amb demència gairebé es tripliqui el 2050, i passi de 57 milions el 2019 a 153 milions.