Michel Barnier tindrà les mans lligades pel suport que necessita de l'extrema dreta (Reuters/Sarah Meyssonnier)
ANÀLISI

Com l'extrema dreta governarà França sense ser a Matignon

La decisió de nomenar Michel Barnier com a primer ministre implica que l'extrema dreta tindrà la clau de la governabilitat a França, amb temes estratègics com la llei d'immigració
Enllaç a altres textos de l'autor

Isabel Galí i Izard

Corresponsal a París de TV3 i Catalunya Ràdio

@isagali
Actualitzat
TEMA:
França

Són càlculs que fan els dirigents dels partits de la dreta a tot Europa, no només a França. La dreta és la primera a blanquejar l'extrema dreta perquè en definitiva és amb aquestes formacions conservadores i xenòfobes amb qui comparteixen --i es disputen-- l'electorat. Posar-se-les al costat sense embrutar-se gaire amb els seus arguments xenòfobs i assimilar-ne part del discurs i l'agenda no és un problema sinó part de la solució.  

En el cas d'Els Republicans (ER) i el seu flamant primer ministre, Michel Barnier, aquesta és la manera d'intentar no ser esborrats del mapa. De nou. Perquè, a França, el macronisme ja els va deixar en proporcions exigües a l'arc parlamentari ara fa set i dos anys.

Després d'aquestes darreres legislatives, ER ocupa el cinquè lloc a l'Assemblea Nacional, amb 47 diputats de 577. El Reagrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen en té 126. O 142 si s'hi afegeixen els seus "aliats", la ultradreta i l'escissió ciottista d'Els Republicans, precisament. 

Clarament, doncs, Barnier no té les mans lliures. Però l'extrema dreta ja l'ha tranquil·litzat. Jordan Bardella, president del partit, va assegurar que no volia participar "al desordre institucional i al caos democràtic" fent caure a la primera de canvi Michel Barnier.

Marine Le Pen encara ho ha dit més clarament: "No seria molt raonable presentar una moció de censura contra Barnier just després del discurs de política general."   

Al Reagrupament Nacional li convé mostrar-se com un partit seriós, fiable, capaç de governar --i de presidir-- França. Per tant, la imatge de responsabilitat que dona en permetre la formació d'un govern en un moment delicat li és molt beneficiosa. Evidentment es guarda un as a la màniga. Quan els tempos polítics li ho permetin, està a les seves mans fer-lo caure. És un win-win per a la formació lepenista.  


Els càlculs de Macron 

En benefici propi, el president Macron n'ha estat el promotor, d'aquesta estratègia de blanqueig de l'extrema dreta. D'entrada, no ha triat cap primer ministre de la seva majoria --més nombrosa que la d'Els Republicans-- amb un perfil de centre que l'esquerra del Nou Front Popular (NFP) pogués "no censurar".

Macron aconsegueix amb aquest moviment mantenir la reforma de les pensions (Reuters/Benoit Tessier)

Encara hi ha molts francesos perplexos pel fet que ni tan sols ho hagi intentat. Descartada per motius programàtics la candidata de l'esquerra Lucie Castets, l'opció de Bernard Cazeneuve hauria pogut treballar-se més, tant amb la dreta d'Els Republicans com amb l'esquerra de l'NFP. 

Però no. Macron ha preferit un primer ministre que no li canviï gairebé res del seu llegat polític. La reforma de les pensions serà només lleugerament revisada. Això es dedueix de l'entrevista que Michel Barnier va donar després de ser nomenat.

A TF1, Barnier va deixar clar el missatge: "No ho posarem tot en qüestió". "En tot cas, obriré el debat sobre la manera de millorar aquesta llei per a les persones més fràgils i ho faré conjuntament amb les organitzacions socials", va afegir. 

Aquest matís està, precisament, entre les propostes de reforma de la llei que defensa l'RN, que té previst presentar una proposició de llei per revocar la mesura més polèmica del mandat d'Emmanuel Macron. Si ho acaba fent amb les seves condicions s'avançarà a l'esquerra plural i la deixarà en evidència. Si l'acaba pactant amb Els Republicans i el grup macronista Ensemble (Junts) tornarà a aparèixer, de nou, com un partit de responsabilitat i alhora iniciativa. Un altre win-win per a l'extrema dreta. 

Coincidències en immigració 

Pel que fa a la llei d'immigració del govern d'Elisabeth Borne, sobre la qual l'RN va acabar votant a favor, Barnier no ha descartat, tampoc, retocar-la per endurir-la. Per convicció pròpia i per gust de l'extrema dreta.

A la pregunta a TF1 de si defensaria, com va fer fa dos anys, una moratòria migratòria, Barnier no va contestar ni sí ni no. Va defensar una millor manera de "controlar els fluxos migratoris".

Jordan Bardella i Marine Le Pen tenen a mà l'estabilitat del govern francès (Reuters/Gonzalo Fuentes)

En la campanya per les presidencials del 2022, Barnier va proposar ni més ni menys que una pausa neta a tota immigració per "donar temps a reexaminar tots els procediments". Coincidència amb les propostes de l'RN que ja aleshores Marine Le Pen va qualificar de "victòria ideològica". L'única correcció que Barnier va fer a posteriori va ser acceptar que ni amb els estudiants ni amb els demandants d'asil això es podria fer.   

Serà en el seu debat de política general davant l'Assemblea Nacional on es veurà si Barnier vol tornar a posar aquesta moratòria sobre la taula. Si ho fa tindrà garantida, ben segur, la continuïtat del govern, amb un Reagrupament Nacional satisfet de tornar a imposar les seves idees. Tot plegat, una catifa vermella a Marine Le Pen per a les presidencials del 2027. 


Què hi guanya Macron?

Amb el primer ministre Barnier no censurat per l'extrema dreta, el president hi guanya l'estabilitat d'almenys uns mesos. Necessària per calmar les inquietuds de Brussel·les davant l'elevat deute francès.

La imatge donada aquest estiu en el procés de càsting per a primer ministre no ha estat gens edificant per al públic francès: fílies i fòbies, de nou el país dividit, després d'uns Jocs Olímpics que havien estat un miratge de felicitat i unitat, i picabaralles internes al seu propi camp. Quan Barnier hagi compost el seu govern es veurà fins a quin punt tot això ha quedat de costat.

Després d'aquest llarg procés de selecció s'ha vist clar que Macron no tenia gaires més sortides. I almenys aconsegueix no perdre el que més valora del seu llegat, la reforma de les pensions. 

 

ARXIVAT A:
França Emmanuel Macron
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut