Com més vacunats hi ha, més baixen els casos entre els menors de 16 anys no immunitzats

Si un percentatge prou elevat de la població adulta està vacunada contra la Covid, això també estén la protecció als menors de 16 anys, que no han estat immunitzats.

Així ho conclou un estudi dirigit per Tal Patalon, de Maccabitech, la segona organització més important d'Israel d'atenció a la salut, i Roy Kishony, del Technion–Institut Israelià de Technology. L'estudi s'ha publicat a Nature Medicine.

Els autors van voler comprovar quin efecte té més pes després d'una àmplia campanya de vacunació: la protecció que proporciona als qui la reben i al conjunt de la població --perquè disminueix la circulació del virus i la capacitat de contagi- o que una part de la gent vacunada relaxi les mesures de precaució, com el distanciament social o la quarantena després del contacte amb un positiu, i això, fins a cert punt, afavoreixi la transmissió.

Els investigadors van aprofitar que Israel va començar a vacunar amb Pfizer/BioNTech el 19 de desembre i que en nou setmanes havia administrat la primera dosi almenys al 50% de la població.

Per fer la recerca van utilitzar els percentatges de vacunació i els resultats de tests de SARS-CoV-2 en 177 comunitats. Van triar les que devien tenir menys impacte de la immunitat natural, cosa que deduïen perquè hi havia un percentatge baix de positius.

Les dades dels tests corresponien a proves fetes entre el 9 de desembre i el 9 de març.

Els resultats indiquen que com més elevat és el percentatge de vacunats, més baixa és la incidència de la Covid entre els joves menors de 16. Aquests no havien rebut la vacuna, tot i que des de fa unes setmanes ja s'ha autoritzat Israel perquè vacuni amb Pfizer els adolescents de 12 a 15 anys.

Concretament, de mitjana, cada increment del 20% en el nombre de persones vacunades disminuïa aproximadament a la meitat el nombre de no vacunats que donaven positiu.

Els autors, si bé consideren els seus resultats consistents, reconeixen que l'estudi té algunes limitacions. Així, no s'ha establert amb exactitud quin percentatge de menors de 16 anys havien adquirit immunitat natural a causa de la infecció. Tampoc han comptat amb l'impacte de mesures de seguretat, com el tancament imposat a Israel entre el 8 de gener i el 7 de febrer.

Finalment, assenyalen que la proporció entre positius en els tests i infeccions reals pot variar en cada comunitat i al llarg del temps.

Pfizer, eficaç contra les variants

Un altre estudi que acaba d'aparèixer mostra que la vacuna de Pfizer/BioNTech també neutralitza les noves variants del SARS-CoV-2.

L'ha encapçalat Pei-Yong Shi, de la Secció Mèdica de la Universitat de Texas i s'ha publicat a Nature.

Els autors han constatat que el sèrum de persones que han rebut dues dosis de la vacuna neutralitza la variant delta –detectada primer a l'Índia- i altres variants, com la B.1.525, identificada a Nigèria.

Creuen que el seu estudi dona suport a la idea que la vacunació en massa és una estratègia central en la immunització contra el coronavirus i les noves variants emergents.

Quan s'assoleix la immunitat de grup?

Però quan es podrà assolir la immunitat de grup, que evita pràcticament la circulació del virus i, per tant, el contagi?

En primer lloc, cal establir quin percentatge és necessari. Tal com s'explica en un document que acaba de publicar l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), no es pot determinar amb certesa.

El document explica que la immunitat de grup es determina amb la taxa de reproducció del virus (R0), la mitjana de persones a qui una persona infectada encomanarà el coronavirus.

Això no es pot establir amb tota seguretat i només se'n poden fer estimacions. Així, al principi es va observar que cada contagiat encomanava el virus a tres persones més (R0=3) i així es va calcular que la immunitat de grup s'assoliria amb un percentatge entre el 60 i el 70% de població vacunada.

A mesura que s'anaven sabent detalls sobre la Covid, com ara que hi havia molts casos asimptomàtics que no es comptaven, el valor de R0 es modificava. A més, han aparegut variants més contagioses.

Per això, alguns investigadors han refet els càlculs. Des de l'Escola de Salut Publica de Harvard s'ha explicat que si R0 arriba a sis, caldrà un 85% de gent immunitzada.

En comparació, el xarampió, la malaltia infecciosa que es pot prevenir amb vacunes amb la taxa de contagi més gran, cal un 95% de població vacunada per eliminar-la. En aquesta malaltia la R0 pot variar molt, però se sol trobar entre 12 i 18.

Un altre problema amb la Covid, segons aquest document, és que no sabem quant dura la immunitat. Per això, es podria donar el cas que quan s'arribés a un percentatge prou elevat, els primers vacunats ja no estiguessin protegits.

També preocupa que la vacunació es distribueixi de forma molt desigual arreu del món. En alguns països, s'ha vacunat més de la meitat de la població i, en d'altres, gairebé no hi ha gent que l'hagi rebut.

En un món globalitzat, expliquen, no és possible garantir la immunitat de grup sense una estratègia mundial.

Per tot això, és probable que la immunitat de grup s'assoleixi més enllà del 70% i que aquest càlcul s'hagi de modificar de tant en tant.

Israel i Xile, casos oposats

Un recent estudi de Clarivate, un dels líders mundials en anàlisi d'informació, calcula que al setembre vora el 70% de tota la població adulta d'Europa, Amèrica del Nord i Àsia-Pacífic estarà vacunada.

Això, com hem explicat, no assegura la immunitat de grup, tant perquè no se sap el percentatge necessari com perquè la vacunació s'ha de fer extensiva a la resta del món.

L'informe de Clarivate també assenyala que la immunitat de grup no ha de ser per força el punt a assolir perquè un país aixequi restriccions i posa l'exemple d'Israel, on molts investigadors creuen que les mesures es podrien eliminar abans d'assolir el 70%.

Tot i així, hi ha exemples que mostren que més val no córrer i que amb la Covid no es pot assegurar res a curt termini. Sobre el cas d'Israel, l'informe d'ISGlobal explica que els casos en aquell país segueixen baixant, però que cal tenir en compte diverses circumstàncies: fan servir la vacuna de Pfizer/BioNTech, que té una efectivitat del 95%, té poca població i una superfície petita i, finalment, disposa de molta experiència per fer front a situacions d'emergència.

En canvi, segons el mateix informe, Xile, tot i que és un dels països amb més percentatge de població protegida per la vacuna, ha arribat a la taxa més alta de contagis des de l'inici de la pandèmia.

Entre les causes, l'ISGlobal assenyala la poca traçabilitat i la poca adherència de la població a les restriccions, degut al percentatge elevat de pobresa i desigualtats econòmiques i al gran nombre de feines informals no registrades. Tot això ha fet que molta gent surti a treballar malgrat les restriccions a la mobilitat.

També explica que al gener i al febrer es van donar vora tres milions de permisos per anar de vacances a altres regions.

Però, a més, la vacuna que s'ha administrat majoritàriament, la xinesa Sinovac, té una eficàcia del 67%. I els autors creuen que tot això dona suport a aquesta afirmació:

"Les mesures no farmacològiques són crucials i no es pot confiar només en la taxa de vacunació."

Cosa que no treu importància als estudis que comentàvem al principi, sobre la protecció que un percentatge elevat de vacunats proporciona als no immunitzats i sobre l'eficàcia de la vacuna de Pfizer/BioNTech contra les noves variants.

Però ens ha de fer pensar en la necessitat de no abaixar la guàrdia contra el coronavirus.