Com minimitzar una gran crescuda d'aigua: repensar les infraestructures per evitar inundacions

Es calcula que la dana al País Valencià ha afectat, pel cap baix, més de 135.000 finques a l'Horta de València, segons dades dels registradors de la propietat. Alguns d'aquests habitatges estan construïts a la llera natural dels barrancs, com el del Poio, a poblacions com Xiva. Cal canviar aquests habitatges de lloc per evitar els embats de futures riuades?

El degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Guillem Costa Calsamiglia, creu que la catàstrofe de la dana respon més a un mal planejament urbanístic de les infraestructures i no tant a la construcció d'habitatges.

Més enllà de la prohibició vigent de construir a zones inundables, hi ha pobles sencers de l'Horta on, tradicionalment, s'han fet cases que queden fora de la normativa:

"Aquests pobles valencians han estat allà tota la vida, formen part de l'Horta de València, no podem pensar que la solució és treure aquelles cases que són al costat del riu."

El degà dels arquitectes catalans pensa que el que ha fallat al País Valencià és el planejament de les infraestructures, perquè no s'hi ha invertit prou o perquè han quedat obsoletes davant dels nous desafiaments que planteja el canvi climàtic. "Hi ha criteris de mitigació i d'adaptació al canvi climàtic, també hi ha criteris d'adaptació a les avingudes d'aigua", defensa Costa.

Les carreteres, autopistes o vies de tren, per exemple, es van planificar fa més de 50 anys i transcorren de forma perpendicular als torrents que aboquen l'aigua al mar, com passa a molts altres punts de l'Estat.

Canviar les prioritats en inversió

El que les administracions haurien de fer per rebaixar el risc d'inundacions per grans riuades, assenyala Costa, és invertir en sistemes de contenció i alliberament gradual de l'aigua, com els dipòsits pluvials: "El que hem de fer és que aquell riu ja no creixi mai tant com ha crescut ara".

Com es pot minimitzar una gran avinguda d'aigua? "Fent que les estructures d'evacuació d'aigua cap al mar funcionin millor", respon Costa. "Hi ha una sèrie de possibilitats, com ara fer envasos acumuladors i que una avinguda d'aigua molt forta ompli el dipòsit i després es vagi buidant a poc a poc, hi ha moltes maneres de solucionar aquests problemes", explica.

Llavors, per què no es fa? Costa ho té clar: "Són infraestructures molt cares i poc visibles". Per tant, els polítics no les poden lluir i sovint es decanten per altres inversions amb més visibilitat de cara a la ciutadania: "Per un polític, abordar la construcció d'un dipòsit enterrat per evitar aquesta mena de situacions li és més complicat".

"Perquè està fent una inversió molt i molt gran, que, a més, s'ha de fer molt bé i amb uns materials de molta qualitat, que quedarà sota terra."

Serien dipòsits pluvials com els que hi ha a Barcelona, que, segons Costa, és una ciutat ben preparada per resistir riuades perquè aquesta inversió sí que s'ha fet.

Si les administracions no inverteixen, la població no té més remei que minimitzar riscos amb solucions casolanes a les zones que s'inunden cada any: "Arenys de Mar, Sant Pol, són pobles del Maresme que estan acostumats a les avingudes d'aigua. Quan plou molt, a la porta de casa es posen una planxa metàl·lica perquè no els entri l'aigua a dintre i qui dia passa, any empeny."

Altres propostes

Un dels geògrafs que ha investigat més en planificació i gestió del risc, el catedràtic de la Universitat d'Alacant Jorge Olcina, posa més l'accent a paralitzar totalment els projectes urbanístics en zones inundables.

És partidari d'incorporar una clàusula en la llei estatal del sòl que permeti desallotjar les àrees amb més perill d'inundació i reubicar habitatges, amb un acord previ entre l'administració i els propietaris.

A més a més, proposa l'obligatorietat d'informar els possibles compradors d'un habitatge del risc d'inundació, a través d'una normativa estatal. I alerta que no es pot minimitzar la incidència de la crisi climàtica en els desastres naturals.

"El canvi climàtic haurà de ser el gran eix de les polítiques públiques dels pròxims anys."

Les regions del litoral mediterrani, segons el geògraf, hauran de desenvolupar plans d'adaptació i resiliència als fenòmens atmosfèrics, i han de ser transversals entre totes les administracions. Per dur-los a terme, proposa aprofitar fons europeus i destinar-los a les accions urbanístiques i hidrològiques que calguin.

La funció dels notaris en catàstrofes

En una catàstrofe natural com la dana, abans de refer cases i pisos cal, però, acreditar-ne la propietat, i d'això se n'ocupen els notaris.

Hem parlat amb notaris del País Valencià i ens expliquen que 7 de les 27 notaries que hi ha a la zona devastada estan totalment destrossades. Intenten recuperar al més ràpid possible internet i les eines ofimàtiques per poder ajudar els veïns.

Què han de fer els afectats per la dana per acreditar els danys? José Alberto Marín, degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, recorda que arran de l'erupció del volcà de La Palma, a les Canàries, de fa 3 anys, ja tenen un procediment urgent, que està a un clic dels damnificats: el Portal Notarial del Ciudadano.

El funcionament és senzill: "S'entra a l'aplicació, on hi ha un enllaç per demanar una acta notarial acreditativa dels danys que hi ha. S'han de pujar les fotografies i ja ens encarreguem nosaltres, els notaris, de fer l'acta a partir de les fotos i que quedi fixada la situació que tenen a l'immoble".

Encara que molts veïns no tinguin internet, l'important ara és fer les fotos de les afectacions.

Aquesta opció, assegura Marín, pot contribuir a retornar una mica de tranquil·litat a unes persones que encara estan en xoc: "Desgraciadament, les pèrdues humanes no es poden reparar, però sí que podem donar aquesta tranquil·litat jurídica i emocional. Poden abocar en una acta notarial una situació que han patit i començar de nou".