Com netejar-se i cuidar-se les orelles per evitar infeccions i dolor

S'acosta la temporada d'estiu i, amb la pujada de les temperatures, ens comencem a banyar en piscines i platges. I, com cada any, l'entrada d'aigua a les orelles farà que es disparin els casos de taps de cera, infeccions o lesions lleus. Com ho hem de fer per mantenir una bona higiene auditiva i evitar alguns d'aquests mals?

D'entrada, cal que tinguem clara una premissa: la neteja de l'orella externa ha de ser "simple i senzilla", en paraules d'Albert Pujol, doctor del Servei d'Otorinolarringologia de l'Hospital de Sant Pau. És a dir, res de productes especials ni de bastonets. Amb l'aigua i sabó que hi arriba quan ens dutxem ja n'hi ha prou.

Encara més, els bastonets poden arribar a ser una eina perillosa per netejar-se les orelles; per això la majoria d'otorrinolaringòlegs no els recomanen. "Moltes vegades acabem empenyent el cerumen cap dins del conducte auditiu i és contraproduent", apunta Pujol en una entrevista al 324. I en el pitjor escenari, avisa que ens poden causar infeccions o, fins i tot, petites perforacions al timpà.  

Si el que volem és netejar els plecs exteriors de l'orella --el que es coneix com a pavelló auricular--, ho podem fer amb una tovallola o un mocador.

Taps de cera: es poden evitar?

El nostre conducte auditiu expulsa cera de manera espontània. És un procés constant i essencial per al sistema, ja que la cera, entre altres funcions, protegeix la flora bacteriana interna. Però hi ha persones que tendeixen a generar-ne més que d'altres i a tenir taps. Això depèn de factors personals i no és previsible ni evitable.

I per què acostuma a passar més a l'estiu? Quan ens banyem, sigui al mar o en una piscina, l'aigua que ens entra a les orelles és absorbida per la cera. En alguns casos, augmenta tant de volum que ens provoca un taponament. La major part dels cops és qüestió de temps: les gotes acabaran sortint pel conducte o evaporant-se.

Si l'endemà d'haver-nos submergit encara tenim la mateixa sensació, convé anar al centre d'atenció primària o a un especialista.

Com ho fem amb les criatures?

Una bona higiene auditiva és tan important per als adults com per als infants si volem prevenir infeccions. "Els hem de fer la mateixa neteja que ens fem els grans", assenyala el doctor Pujol. Per tant, fregar amb cura el pavelló auricular --amb una tovallola o una gasa, no amb bastonets-- sense acostar-se al conducte.

"Els pares i mares no s'han de preocupar si hi veuen cera; l'únic problema és si la criatura nota una obstrucció o no hi sent bé."

Intercanviar auriculars, una pràctica a evitar

Un costum tan estès com compartir auriculars amb una altra persona pot ser una pràctica de risc, sobretot si són del tipus que s'introdueixen dins l'orella. Això és perquè cadascú té una flora bacteriana única que viu dins la cera. Quan ens posem un auricular que ha passat per una altra orella, també estem compartint els nostres bacteris amb els seus, que són de soques diferents, i ens exposem a una possible infecció o, el que és el mateix, una otitis externa.  

Per prevenir-ho, hem de netejar els auriculars si els deixem a algú altre, encara que sigui poca estona. Amb un drap humit o una mica d'alcohol etílic hauria de ser suficient.

D'altra banda, l'otorrino alerta sobre la pèrdua d'oïda precoç de joves i adolescents per culpa d'escoltar música a un volum massa alt. En concret, es calcula que més de mil milions de persones d'entre 12 i 35 anys estan en risc de pèrdua auditiva.

Els canvis de pressió

Tant si aquest estiu tenim pensat agafar un avió com submergir-nos sota l'aigua, la pressió pot afectar l'aparell auditiu. En el primer cas, Albert Pujol recomana menjar, beure o badallar per intentar anivellar la pressió de la cabina amb la de la nostra oïda.

En canvi, l'especialista de l'Hospital de Sant Pau desaconsella practicar l'anomenada maniobra de Valsalva amb gaire freqüència. Aquesta tècnica, que es basa a tapar-se el nas amb els dits i intentar expulsar aire amb força, podria causar massa pressió als conductes.  

Els passatgers que notin fortes fiblades o sensació de taponament durant les hores de vol, hauran d'estar al cas de com evoluciona per si el canvi de pressió els ha generat un tap de cera.

Pel que fa a les immersions aquàtiques, Pujol recorda que cal fer sempre un procés de compensació, seguint les indicacions dels instructors de submarinisme. "Cal recordar que, com més avall baixem, a més risc ens exposarem", indica.