Com poden afectar l'abstenció, el vot nul o el vot en blanc el resultat final del 12M

Darrere de l'abstencionisme electoral hi ha múltiples raons i lectures: indiferència, càstig, protesta... i hi ha qui no hi va per força major. De causes n'hi poden haver moltes. Però en general, sociòlegs i polítics ho llegeixen com un fracàs del sistema o dels partits, que no són capaços de mobilitzar l'electorat.

A qui beneficia l'abstenció? O, al contrari, a qui perjudica? S'ha analitzat com pot afectar els diferents partits i, històricament, s'ha dit que la participació és bona per a les esquerres. I, en canvi, una baixa participació afavoreix els partits minoritaris, ja que necessiten menys vots per arribar a la barrera electoral necessària del 3%.  

En qualsevol cas, no hi ha una correlació directa, al final, tot depèn de la capacitat mobilitzadora (o no) de cada partit. I per treure'n conclusions, cal saber el context polític, el perfil dels abstencionistes, on hi ha més desmobilització, etc. 

Participació vs. abstenció

Hi ha electors que prefereixen mostrar la fatiga, el desinterès o el vot de protesta anant a emetre un vot nul o en blanc. S'exerceixen, s'interpreten i també es recompten diferentment.

Imaginem-nos el recompte d'una urna. A dins hi ha els vots als partits, els blancs i els nuls. Els nuls es descarten i només es recompten els vots vàlids, és a dir, els que van als partits i els blancs. Aquests són els únics que computen a l'hora de calcular els resultats.

I és que amb els vots vàlids es calcula la barrera electoral: el 3%, que és el percentatge mínim de vots que han de superar els partits per poder optar al repartiment d'escons de la llei D'Hondt.

Vot nul

El vot nul és, per molts, un vot gamberro o provocador, de protesta ja no només contra els partits, sinó també contra el sistema.

Quan és nul un vot? Quan es vota amb paperetes diferents del model oficial: paperetes sense sobre, un sobre amb diverses paperetes de diferents partits o una papereta ratllada, escrita o alterada expressament (o la papereta o el sobre).

Es compten i s'indiquen en l'acta electoral, però no computen. És a dir, que el vot nul té el mateix efecte pràctic que l'abstenció.

Vot en blanc

El vot en blanc és vàlid i influeix en el càlcul electoral, però no té cap tipus de representació.

Es vota en blanc amb un sobre buit. Aquesta és, en principi, l'única forma de fer-ho, perquè la legislació no preveu l'edició de paperetes en blanc.

La llei no li dona cap significat i sovint s'interpreta que votar en blanc és un signe també de descontentament, ja no amb el sistema, sinó amb les candidatures.

Hi ha qui creu que si els vots en blanc es consideren vots vàlids, haurien de reflectir-se d'alguna manera en les institucions, amb cadires buides, per exemple. I que això seria una mostra del que realment vol dir exercir el dret de vot i optar per votar en blanc. Però no és així.

A qui beneficia el vot en blanc?

És habitual sentir que "el vot en blanc va a la majoria" i cal deixar clar que no va a ningú, que no s'assigna a cap candidatura. L'expressió pot significar, simplement, que el vot en blanc ho posa més difícil als partits petits i, per tant, més fàcil als grans.

Una altra interpretació d'aquesta frase seria dir que vota en blanc qui no es decanta per cap partit i ja li sembla bé el que decideixi la majoria. Una afirmació que rebutjarien alguns dels que justament voten en blanc, nul o s'abstenen.

El fet és que en ser considerats vots vàlids, els vots en blanc compten per marcar la barrera electoral del 3%. Per tant, com més vots en blanc hi hagi, aquesta xifra serà més alta i les candidatures necessitaran més vots. Això significa que els partits petits, aquells als quals ja els costa molt arribar al 3%, ho tenen més difícil per aconseguir representació.

La influència real i relativa del vot en blanc

Aquesta és la teoria. A la pràctica, passa poc que un partit es quedi a les portes de la representació parlamentària perquè li faltin uns quants vots per arribar al llindar del 3%. En primer lloc, perquè en moltes eleccions el vot en blanc ha estat residual i no fa pujar gaire el llindar. El rècord de vot en blanc en uns comicis catalans va ser el 2010, amb el 2,91%.

En segon lloc, perquè també depèn de la mida de la circumscripció. En una de petita o de mitjana, com ara Lleida, superar el llindar del 3% no és garantia de tenir l'escó, perquè n'hi ha pocs per repartir. En canvi, a les més poblades, com Barcelona, arribar al llindar ja t'assegura l'escó.

A les eleccions al Parlament de Catalunya del 2021, per exemple, el PDeCAT a Barcelona va tenir 53.260 vots i es va quedar a només uns 10.000 del llindar, cosa que li hauria suposat aconseguir representació. En canvi, la mateixa formació a Lleida va superar el 3% (un 4,6%) i, tot i entrar en el càlcul, no en va tenir prou per aconseguir representació. 

I un apunt sobre el llindar: l'objectiu és evitar la fragmentació de les institucions. És del 3% en les eleccions al Parlament i al Congrés, i del 5% a les municipals. A les europees, en què hi ha una única i gran circumscripció, el conjunt de l'Estat, no hi ha cap llindar mínim.