Com poden afectar l'abstenció, el vot nul o el vot en blanc el resultat final del 14F

La participació el 14F, en les eleccions al Parlament més estranyes i més incertes per la pandèmia, anirà a la baixa. Això ja tothom ho dona per fet, venint de la participació més alta en uns comicis al Parlament, però la gran pregunta és saber fins a quin punt. Els partits temen que molts electors, o per por o per les dificultats o pel cansament, es quedin a casa. És per això que repeteixen les crides a la participació dia rere dia.

A la desmobilització de l'electorat se suma la incògnita dels que viuen en residències i, en especial, què faran els contagiats i els seus contactes. Tot i que tenen l'aval de la Junta Electoral per anar a votar presencialment el 14F (com a resposta a un recurs del científic Oriol Mitjà que, com altres col·legues seus i també metges, hi estan en contra), hi ha molts dubtes sobre quin serà el seu comportament electoral.

Participació vs. abstenció

Darrere de l'abstencionisme hi ha múltiples raons i lectures: indiferència, càstig o protesta… i hi ha qui no hi va per força major. De causes n'hi poden haver moltes. Potser més encara aquest 14F. Però en general, sociòlegs i polítics ho llegeixen com un fracàs del sistema o dels partits, que no són capaços de mobilitzar l'electorat.

A qui beneficia l'abstenció? O, al contrari, a qui beneficia una alta mobilització? S'ha analitzat com pot afectar el bloc del sí o del no a la independència. I històricament, s'ha dit que la participació és bona per a les esquerres.

I és cert que a menys participació, menys vots necessiten els partits minotaris per arribar a la necessària barrera electoral del 3%. Però en qualsevol cas, no hi ha una correlació directa. Al final, tot depèn de la capacitat mobilitzadora (o no) de cada partit. I per treure conclusions cal conèixer el context polític, el perfil dels abstencionistes, on hi ha més desmobilització, etc.

Vot nul o vot en blanc

Hi ha electors que prefereixen mostrar la fatiga, el desinterès o el vot de protesta anant a votar nul o en blanc. S'exerceixen, s'interpreten i també es recompten diferentment.

Imaginem el recompte d'una urna. A dins hi haurà els vots als partits, els blancs i els nuls. Els nuls és descarten i només els que van als partits i els blancs són vàlids i computen a l'hora de calcular els resultats. I és que amb els vots vàlids és calcula la barrera electoral: el 3%, que és el percentatge mínim de vots que han de superar els partits per poder optar al repartiment d'escons de la llei D'Hondt.
 

El vot nul és, per molts, un vot gamberro o provocador, de protesta ja no només contra els partits, sinó contra el sistema. Com es vota nul? Són els vots amb paperetes diferents del model oficial: paperetes sense sobre, un sobre amb diverses paperetes de diferents partits, o una papereta ratllada, escrita o alterada expressament (o la papereta o el sobre). Es compten i s'indiquen en l'acta electoral, però no computen. És a dir, que el vot nul té el mateix efecte pràctic que l'abstenció.

El vot blanc és vàlid i influeix en el càlcul electoral, però no té cap tipus de representació. Es vota en blanc amb un sobre buit. Aquesta és, en principi, l'única forma de fer-ho, perquè la legislació no preveu l'edició de paperetes en blanc. La llei no li dona cap significat i sovint s'interpreta que votar en blanc és un signe també de descontentament ja no amb el sistema, sinó amb les candidatures. De quina manera influeix el vot en blanc? Ja hem dit que, com a vots vàlids, compten per marcar la barrera electoral del 3%. Per tant, com més vots en blanc hi hagi, aquesta xifra serà més alta i les candidatures necessitaran més vots. I això significa que els partits petits, aquells que ja els costa molt arribar al 3%, ho tenen més difícil per aconseguir representació.

La influència real i relativa del vot en blanc

Aquesta és la teoria. A la pràctica, passa poc que un partit es quedi a les portes de la representació parlamentària perquè li faltin uns quants vots per arribar al llindar del 3%. En primer lloc, perquè en moltes eleccions el vot en blanc ha estat residual i no fa pujar gaire el llindar. El rècord de vot en blanc en uns comicis catalans va ser el 2010, amb el 2,91%.

En segon lloc, perquè també depèn de la mida de la circumscripció, que al final és el que més desproporció aporta al sistema. En una de petita o mitjana fins i tot passa que les formacions minoritàries, tot i superar la barrera del 3%, no obtenen cap escó perquè n'hi ha pocs per repartir. No és així a les més grans i poblades, com Barcelona: en aquest cas, les que superen el llindar aconsegueixen representació amb tota seguretat.

A les eleccions al Parlament de Catalunya del 2015, Unió Democràtica a Barcelona va tenir 103.293 vots i es va quedar a només 20.000 del llindar, cosa que li hagués suposat aconseguir representació. La mateixa formació, però, a Lleida, va superar el 3% però, en aquest cas, tot i entrar en el càlcul del repartiment d'escons, no en va tenir prou tampoc per aconseguir l'escó.

Per cert, un apunt sobre el llindar: l'objectiu és evitar la fragmentació de les institucions. És del 3% en les eleccions al Parlament i al Congrés, i del 5% a les municipals. A les europees, en què hi ha una única i gran circumscripció, el conjunt de l'estat, no hi ha cap llindar mínim.

La visibilització del vot en blanc

Hi ha qui creu que si el vot en blanc és vàlid, hauria de reflectir-se d'alguna manera en les institucions, amb cadires buides, per exemple. I que això seria una mostra del que realment significa exercir el dret de vot i optar per votar en blanc. Però no és així. I hi ha una formació, Escons en Blanc, que advoca per això, però no li queda més remei que fer-ho presentant una candidatura com qualsevol altre partit, perquè el sistema electoral només visibilitza precisament això, les candidatures que obtenen prou vots per ser presents.

A les eleccions del maig del 2011, Escons en Blanc va aconseguir dos regidors a Foixà i un a Gironella, que van quedar vacants. En aquestes eleccions, només presenten candidatura a la demarcació de Lleida.

A qui beneficia l'abstenció, el vot nul o el vot en blanc

És habitual sentir que "el vot en blanc va a la majoria" i cal deixar clar que no va a ningú, que no s'assigna a cap candidatura. L'expressió pot significar, simplement, que el vot en blanc ho posa més difícil als partits petits i, per tant, més fàcil als grans. O pot ser només una manera de dir que qui no es decanta per cap partit, ja li sembla bé el que decideixi la majoria. Una afirmació que rebutjarien alguns dels que justament voten en blanc, nul o s'abstenen.