Com pot afectar l'absolució d'Alves altres víctimes: "Confirma un missatge d'impunitat"

Quan, fa un any, van condemnar Dani Alves per violació, es va considerar que el cas contribuïa a remoure consciències i que més dones es podien animar a denunciar. Però tot ha fet un gir, amb la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d'absoldre el futbolista perquè ha revocat la sentència que havia dictat l'Audiència de Barcelona.

Les expertes que aborden la violència masclista consideren que s'ha fet un pas enrere perquè es pot llegir com una correcció de la primera sentència i que pot fer desistir moltes dones de denunciar. El procés ha tingut molta repercussió mediàtica i ha estat marcat per l'exposició pública.

"La sentència confirma un missatge d'impunitat i aixeca la sospita sobre la fiabilitat de les denunciants", adverteix Nahxeli Beas, jurista d'Aadas, l'Associació d'Assistència a Dones Agredides Sexualment.

Es denuncia molt poc

"Els estudis mostren que només una de cada deu agressions sexuals acaba en denúncia", alerta Encarna Bodelón, professora de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona i membre grup Antígona.

La psicòloga Núria Iturbe confirma que "en el món de les violències, hi ha una infradenúncia, una xifra oculta". Entre les raons principals hi ha "la por de ser qüestionades, d'un procés que recordi allò de forma continuada o que s'allargui molt en el temps", explica.

Durant cinc anys, Iturbe ha acompanyat tant agressors com víctimes sexuals en els processos judicials. Assegura que la majoria de vegades aquests processos no coincideixen amb els de recuperació i que això pot generar seqüeles.

Segons Bodelón, després de la decisió del TSJC, "la població capta que la dona es va contradir, però no hi ha contradiccions, sinó elements que predominen sobre els altres" i assegura que "hi havia molts elements probatoris per entendre que Alves era culpable".

També qüestiona que la sentència no valori els informes pericials de l'estrès posttraumàtic de la víctima.

Diverses entitats i juristes creuen que preval una base de desconfiança quan una dona denuncia i, per corregir-ho, apunten que cal canviar la formació dels jutges perquè coneguin, més enllà de la pràctica jurídica, l'impacte del trauma i l'experiència de la revictimització sexual.

Des del moment de la denúncia pel que va passar dins del lavabo del Sutton fins ara han passat gairebé tres anys.