Com pot afectar pagesos i ramaders catalans el tractat del Mercosur amb la Unió Europea

Organitzacions professionals com ASAJA, COAG, representada a Catalunya per JARC, o patronals ramaderes com Asoprovac es manifesten aquest dilluns a Madrid contra el tractat de la Unió Europea amb el Mercosur.

D'aquesta manera, els agricultors i ramaders de l'Estat se sumen a les protestes que hi ha hagut en altres països com França contra aquest pacte de lliure comerç que permetrà intercanviar lliurement mercaderies entre els 27 països de la Unió i els quatre que integren, ara per ara, el Mercosur.

Què és el Mercosur?

El Mercat Comú del Sud (Mercosur) és una organització de països sud-americans semblant a la Unió Europea formada per l'Argentina, el Brasil, el Paraguai, l'Uruguai i Veneçuela. Aquest últim país està ara suspès perquè la resta de membres han aplicat el Protocol d'Ushuaia, que preveu aquesta mesura en cas que hi hagi "una ruptura de l'ordre democràtic".

Bolívia està en procés d'adherir-se a Mercosur i països com Xile, Colòmbia, el Perú, Guyana, el Surinam o l'Equador hi tenen diferents tractats de col·laboració.
 

En conjunt, els països de Mercosur tenen 295 milions d'habitants -- segons la web oficial de Mercosur-- i suposen la cinquena economia mundial.

Mercosur té com a objectius la lliure circulació de béns, serveis i productes entre països; l'eliminació dels aranzels i barreres duaneres, establir aranzels comuns enfront de tercers països, harmonitzar les seves legislacions i la coordinació de les polítiques macroeconòmiques dels estats membres.

Què suposa el tractat del Mercosur amb la Unió Europea?

Després de vint-i-cinc anys de complicades negociacions, Mercosur i la UE han arribat a un acord per crear la zona de lliure comerç més gran del món.

Els 27 països de la UE podran accedir al mercat sud-americà i exportar tota mena de productes i serveis, fet que permetrà estalviar-se al voltant de 4.000 milions de dòlars en taxes duaneres, segons els càlculs de la UE.

A canvi, els membres de Mercosur tindran una rebaixa d'aranzels dels seus productes, especialment agroalimentaris, que podran vendre en un mercat de 450 milions de consumidors.

Quins productes agraris i ramaders exportarà el Mercosur a Europa?

Segons l'acord, els països del Mercosur podran exportar tota mena de productes agroalimentaris, des de vi, fruita o mel a productes carnis. Aquests últims són el que generen més por entre els productors europeus. El tractat preveu els següents contingents anuals:

- 99.000 tones de carn de boví, amb un aranzel del 7,5%

- 180.000 tones de carn d'aus, sense cap mena de taxa de duanes

- 25.000 tones de carn de porcí, amb un aranzel de 83 euros per tona

La Unió Europea, en canvi, afirma que el tractat pot ser una bona oportunitat per vendre al Mercosur productes amb denominació d'origen com vi, oli o formatges.

Per què es queixen els ramaders i pagesos?

Joan Carles Massot, president de JARC i productor de carn de vedella assegura que "la Unió Europea ens ha utilitzat com a moneda de canvi per poder vendre més cotxes a Sud-amèrica". Afegeix que, en aquests països, "es permet alimentar el bestiar amb hormones de creixement prohibides a Europa fa trenta anys":

"Encara que la UE obligui els països del Mercosur a respectar les mateixes regles del joc, allí hi ha tanta extensió de terreny que un mateix productor podrà tenir granges amb bestiar per exportar a Europa i altres per vendre a la carn a Amèrica, amb la qual cosa els seus costos sempre seran inferiors als nostres."

És de la mateixa opinió Juan Pedro Florido, cap d'operacions de l'empresa càrnia El Pozo, una de les més importants representades a la llotja de Mercolleida: "En les partides d'escacs sempre hi ha peons que són sacrificats. Si nosaltres som els sacrificats, no podem estar contents.

"No és un bon acord per l'agricultura i la ramaderia, i per això, s'estan convocant tantes protestes. Quan obres una porta no saps què pot acabar passant."

En el sector de la fruita estan expectants. Manel Simon, director de la patronal Afrucat, es mostra preocupat perquè ningú assegura que ara per ara s'apliquin les "clàusules mirall", és a dir, que s'exigeixi als fructicultors del Mercosur les mateixes mesures fitosanitàries que als agricultors catalans per produir fruita. Fins ara, els intercanvis comercials en aquest sector han estat mínims.

"A curt termini, no veiem el tractat com una amenaça. A mitjà termini, pot ser una oportunitat per anar allà a vendre pomes i peres. A llarg termini, és important que les formes de produir siguin tan restrictives al Mercosur com ho són ara a la Unió Europea per respecte al medi ambient, dels pagesos i dels consumidors", explica Simon.

En aquest context, Massot subratlla que cal que la Unió Europea apliqui mesures compensatòries per als sectors més afectats que poden ser dos tipus: "Creant un fons de reserva amb fons públics o creant un fons de solidaritat".

"Que els sectors industrials més beneficiats com podrien ser els fabricants de cotxes, tinguin una bossa de diners per ajudar els perjudicats, com la ramaderia."

Què falta perquè el tractat es comenci a aplicar?

Perquè l'acord sigui una realitat encara ha de passar per un enrevessat camí polític i burocràtic. Cal que primer el ratifiqui el consell de la Unió Europa. Serà necessari que hi votin a favor 15 dels 27 països i que, a més, representin el 65% de la població.

De moment França i Polònia hi estan en contra i s'hi podrien afegir altres països com Irlanda, Països Baixos, Àustria o Itàlia. Això obre la possibilitat que hi hagi una majoria de bloqueig.

En cas que s'aprovi, anirà al Parlament Europeu, on necessitarà majoria simple per ser aprovat. Finalment, la Comissió haurà de decidir si cal que també el votin els parlaments estatals.