Com queda el text de la llei d'amnistia: la clau, definir terrorisme segons els estàndards europeus

Ha estat una negociació a tres bandes: PSOE, ERC i Junts. I els tres han aconseguit els seus objectius en el text final de l'amnistia. El PSOE no ha tocat la seva línia vermella: els casos de terrorisme amb vulneració greus de drets humans es mantenen fora.

Però els socialistes sí que han fet concessions. Han acceptat que per definir aquest terrorisme es faci servir la normativa europea, i no pas el Codi Penal espanyol.

Això ha permès treure pit a Junts, després d'haver votat no a la llei d'amnistia al ple del Congrés el 30 de gener per introduir-hi més canvis. Creuen que, ara, el text sí que cobreix totes les causes judicials relacionades amb el procés. També el cas per terrorisme per les protestes de Tsunami Democràtic contra l'expresident Carles Puigdemont i Marta Rovira.

Esquerra, en canvi, sosté que el text anterior ja cobria totes les causes i que les noves modificacions no canvien res. 

En tot cas i si no hi ha sorpreses, el text d'ara ja és el definitiu, a l'espera que el ple del Congrés l'aprovi dijous de la setmana que ve. 

En les llarguíssimes negociacions, s'han introduït modificacions amb un doble objectiu.

Primer: intentar que totes les causes judicials relacionades amb el procés hi quedin dins. I segon: tenir màximes garanties que la llei tindrà efectes immediats, malgrat els intents de diversos jutges de torpedinar-la.

Definir terrorisme amb la normativa europea i no amb el Codi Penal

Amb els canvis pactats, es mantenen fora de l'amnistia els investigats per terrorisme que hagin comès vulneracions greus dels drets humans, sobretot del dret a la vida i de la prohibició de torturar.

Però a l'hora de definir què es considera terrorisme, hi ha una modificació. Ja no es fa servir el Codi Penal espanyol sinó la normativa europea.

I quina és la diferència? Doncs que el Codi Penal espanyol fa una definició molt àmplia del terrorisme. Considera terroristes aquells actes greus amb la finalitat de subvertir l'ordre constitucional o d'alterar de forma greu la pau pública. Precisament, els arguments que ha utilitzat el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón per impulsar la causa per terrorisme contra l'expresident Carles Puigdemont i Marta Rovira.

En canvi, la directiva europea afina molt més quan defineix el terrorisme. Diu que han de ser atemptats contra la vida o contra la integritat física de les persones o destruccions massives d'instal·lacions públiques. Amb aquesta definició, Junts creu que es fa molt més difícil d'encaixar la causa de Tsunami que instrueix el jutge García-Castellón. Tot i això, no es descarten nous moviments.

Es matisa quan l'alta traïció queda fora de l'amnistia

És el delicte que es podria acabar imputant als investigats per l'anomenada trama russa del procés. La tesi del jutge instructor, Joaquín Aguirre, és que els encausats haurien buscat a Rússia finançament i, fins i tot, suport militar per aconseguir una Catalunya independent.

Amb els canvis, els delictes d'alta traïció es mantenen fora de l'amnistia, però sempre que s'acrediti una amenaça efectiva i real i no només una intenció. Un matís molt important en una investigació basada, sobretot, en retalls i en informacions periodístiques.

S'afina la malversació

Per satisfer les recomanacions de la Comissió de Venècia, ara s'especifica que els delictes de malversació quedaran dins l'amnistia sempre que no hi hagi hagut un enriquiment personal. És a dir, ha de quedar acreditat que els diners públics es van destinar als fets amnistiats: la consulta del 9N i el referèndum de l'1-O.

Es tornaran les multes de la llei mordassa

Amb els canvis acordats, es tornaran algunes multes imposades durant les protestes del procés en aplicació de la llei mordassa. Això sí, queden fora de la llei aquelles infraccions que es considerin molt greus.

S'amplia el període d'aplicació de l'amnistia

S'avança dos mesos el període d'aplicació de l'amnistia. Ara cobrirà els fets relacionats amb el procés des de l'1 de novembre del 2011, i no pas l'1 de gener del 2012, i fins al 13 de novembre del 2023.

D'aquesta manera, els partits independentistes creuen que queden cobertes causes del Tribunal de Comptes relacionades amb la consulta del 9N que, fins ara, en quedaven fora.

Aquest és el text definitiu que han pactat PSOE, Junts, i ERC: