Com queden els límits als VTC amb el decret que ha entrat en vigor

Després d'una llarga polèmica entre els VTC i els taxistes, el decret de la Generalitat que ha entrat en vigor aquest 1 d'octubre concreta els requisits que han de complir els vehicles de transport amb conductor, sobretot de plataformes com Uber, Bolt o Cabify.

Ho fa amb el malestar del sector, que no es dona per vençut i anuncia una allau de reclamacions judicials. Es queixen que pocs propietaris de llicències podran complir el que es demana i que, a la pràctica, el decret els condemna a desaparèixer.

Un dels requisits més destacats és que només es permet operar a vehicles de més de 4,9 metres, una mida que tenen les furgonetes i els cotxes de gamma alta.

Cabify assegura que només l'1% dels seus vehicles compleix amb la mesura exigida i d'altres han intentat saltar-s'ho amb una extensió d'acer en forma de para-xocs, una solució d'urgència que l'Institut Metropolità del Taxi ja ha dit que no s'ajusta a la llei.  

A més, els conductors han de tenir una autorització domiciliada a Catalunya i un cotxe adscrit des de fa més d'un any. Els vehicles nous han de tenir etiqueta ambiental zero o ECO. També han de disposar d'una assegurança idèntica a la dels taxis.

Aquests requisits s'afegeixen a d'altres que ja estaven en vigor per limitar la competència amb els taxistes, com la prohibició d'aparcar a la via pública o de circular mentre busquen clients, així com els 15 minuts d'espera obligatoris per als que sol·licitin un d'aquests cotxes o la prohibició d'usar geolocalització abans del servei.

Les multes podran arribar als 6.000 euros en el cas de treballar sense autorització o en cas de reincidència.

Amenaça de recursos

El sector de les VTC manté la voluntat de continuar operant a Barcelona malgrat els "dubtes" que planteja el nou decret llei. Les patronals Feneval i Unauto han denunciat que el nou decret "posa la soga al coll" a les empreses del sector i han augurat que es presentaran recursos judicials contra la norma.

Segons fonts del sector, no són les plataformes sinó els propietaris de les llicències els que podrien presentar recurs, si els són denegades les noves autoritzacions.

En canvi, el portaveu de l'associació Élite Taxi, majoritària a Barcelona, Tito Álvarez, destaca que la validació del decret ha tancat "una etapa de conflicte molt forta" i "blinda" el sector del taxi.

A Catalunya hi ha unes 4.000 autoritzacions de VTC. D'aquestes, n'hi ha prop de 3.000 que han tingut un vehicle adscrit en els darrers temps, però només la meitat estan realment actives i prestant servei. El sector calcula que amb els nous requisits només en sobreviuran al voltant d'un miler.

Fi del decret Ábalos

El decret català substitueix el reial decret llei 13/2018 del govern espanyol, que regulava la mobilitat d'aquests vehicles a les ciutats. Se'l coneix com a decret Ábalos (per l'exministre de Foment, llavors en el càrrec), que tenia com a data de caducitat el 30 de setembre d'aquest any, quan les competències passen a les comunitats autònomes.

El nou text aprovat pel govern farà possible que els vehicles continuïn treballant a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que es considera urbana. Es va acordar amb el PSC i va ser avalat en el Parlament també per la CUP i els Comuns, al juliol.

Només té dos anys de vigència, prorrogables durant dos més, perquè el govern preveu que en aquest temps es puguin aclarir dubtes sobre les llicències de VTC, a partir de diverses resolucions judicials.

La intenció és que una vegada s'hagin aclarit tots els dubtes jurídics, el Parlament aprovi una norma més àmplia que reguli aspectes que no poden fixar-se via decret, un tipus de norma pensat per a circumstàncies de certa urgència.

La norma catalana no té res a veure amb la que hi ha a Madrid, molt més permissiva amb els VTC i molt criticada pel sector del taxi