Com se celebra Nadal a altres parts del món? Dels 13 follets d'Islàndia al KFC del Japó

A Catalunya, si parlem de Nadal, ens venen al cap l'escudella, les neules i els torrons, el tió o "Els Pastorets". Però si ens fixem en altres indrets del planeta, veurem que hi ha diferents maneres de celebrar les festes nadalenques.

A nivell global, cada país té les seves especificitats, i malgrat l'origen únic i religiós de la festa -la celebració del naixement de Jesucrist-, les maneres de festejar-ho i recordar la data han anat variant al llarg dels anys en funció dels costums, la branca religiosa o la situació geogràfica i política.

Dels cinc continents, Europa i Amèrica són on el Nadal se celebra més, tot i que a Oceania també hi és bastant present, per la colonització britànica. A l'Àsia i a l'Àfrica, aquest ritual cristià se celebra molt menys, tot i que en alguns països sí que hi ha acabat entrant la festivitat.

L'Olentzero al País Basc

Si comencem per llocs propers on tenen tradicions nadalenques diferents a la nostra, hem d'anar al País Basc i Navarra. Allà, descobrirem un personatge que es remunta a les celebracions del solstici d'hivern prèvies al cristianisme. Parlem de l'Olentzero i la seva dona, Mari Domingi.

Ells són qui s'encarreguen de dur els regals a la canalla durant la vigília de Nadal. Tot els nens i nenes esperen amb expectació l'arribada de l'Olentzero, un simpàtic carboner que amb el seu aspecte descuidat i vell, representa el temps passat que deixa pas a l'any nou que està a punt d'arribar.

La bruixa Befana a Itàlia

Si anem a Itàlia, durant la nit de Nadal ens trobarem unes festes i tradicions bastant semblants a les que es fan a Catalunya: arbres de nadal, pessebres, mercats nadalencs, o un gran àpat en l'anomenada Vigilia di Natale, a base de peix, postres i un assortiment de dolços en què el rei serà el panettone. També tenen el Pare Noel (Babbo Natale) i celebren Santo Stefano menjant en família.

Però a més de totes aquestes tradicions esteses pel país, a cada regió tenen celebracions i personatges propis. És el cas de la Santa Lucia, una santa invident que deixa regals als més petits ja uns dies abans de Nadal, i aquesta tradició se segueix fent sobretot al nord del país. 

També ens trobem amb la Befana, present a molts llocs d'Itàlia. Aquesta mena de bruixa velleta que vola amb una escombra, és qui porta els regals als nens i nenes la matinada del 6 de gener. Segons la llegenda, la Befana no va voler acompanyar els Reis d'Orient a adorar el nen Jesús, però després se'n va penedir. Per això, passa per les cases deixant regals a nens i nenes. Com els Reis a casa nostra, si no et portes bé, la Befana et porta carbó.

Les teranyines de Nadal a Ucraïna

A Ucraïna, així com en altres països de l'Europa de l'Est, i segons la llegenda popular, una família va plantar un arbre per decorar-lo per Nadal. Però no van poder fer-ho, ja que eren molt pobres. Els nens de la casa van estar plorant tota la nit, impotents en no poder fer-hi res.

Les aranyes de la casa, sentint els plors dels nens, van teixir una tela a les branques de l'arbre que, amb els primers rajos de sol, es va tornar d'or i plata. D'aleshores ençà, la família no va tornar a passar penúries.

És per això que els ucraïnesos decoren els arbres de Nadal amb motius d'aranyes i de teranyines, com a símbol de bona sort i fortuna.

Barbacoes a la platja a Austràlia i Nova Zelanda

A l'altra punta del món, a Austràlia o a Nova Zelanda, celebren el Nadal amb màniga curta, ja que coincideix amb l'arribada de l'estiu.

Les famílies acostumen a celebrar el dia de Nadal fora de casa, sopant a l'aire lliure o fent una barbacoa a la platja.

A Nova Zelanda pren importància un gran arbre que floreix entre el desembre i el gener i s'omple de flors vermelles. És el Pohutukawa, un arbre amb un significat especial per als maoris, i que es fa servir en lloc del típic avet de Nadal.

El Ded Moroz, el Pare Noel de Rússia

A Rússia, el Nadal s'anomena Noviy God, i les celebracions arriben uns dies més tard, seguint el calendari de l'Església ortodoxa, la religió més estesa al país. Així, el Nadal se celebra el 7 de gener, la data del naixement de Jesús, segons els ortodoxos.

Una de les tradicions nadalenques més arrelades en aquest gran país durant aquestes festes són les pistes de patinatge sobre gel.

Pels russos, la festa nadalenca més important és la nit de Cap d'Any, que allà celebren la nit del 12 al 13 de gener. La família es reuneix per celebrar un gran àpat, que celebren fent un sopar de 12 plats, un per cada apòstol.

Per Cap d'Any és quan els petits reben la visita de l'avi del gel, el Ded Moroz, que ve a ser el seu Pare Noel.

Ded Moroz i la seva neta, la Snegúrotxka o donzella de les neus, reparteixen els regals, pastissos de gingebre i matrioixques (nines) pels més petits amb un trineu estirat per cavalls. Per guanyar-se els regals, els nens i nenes han de recitar poemes a Ded Moroz i ballar al voltant de l'arbre.

Menú KFC al Japó

A diferència de molts països, la nit de Nadal al Japó no es passa en família, sinó que el dia 24 de desembre és oficialment el dia dels enamorats i se celebra en parella. És el dia de Cap d'Any quan els nens reben els regals. La tradició, a més, diu que el primer àpat de l'any assegura bona sort.

I tot això és perquè els japonesos no celebren el Nadal en el sentit religiós, ja que el cristianisme és molt minoritari al país nipó. Això sí, s'han apuntat al vessant consumista de la festa amb els regals i els àpats.

La nit de Nadal el menú típic a Tòquio és el de la cadena nord-americana de menjar ràpid Kentucky Fried Chicken, o sigui, pollastre fregit, patates fregides i pastís. La història que hi ha al darrere d'aquesta jove tradició és sorprenent.

Tot va començar l'any 1974: un expatriat nord-americà va voler sopar gall dindi per la nit de Nadal al Japó. Com que no en trobava enlloc, es va dirigir a un restaurant de la famosa cadena de menjar ràpid KFC per assaborir un pollastre fregit. Els directius van assabentar-se'n i van iniciar una campanya publicitària massiva que va acabar per convertir-se en una tradició.

Mèxic, "posadas" i "piñatas"

En diversos països de Sud-amèrica com Mèxic, Guatemala o el Salvador, té lloc una tradició coneguda com "Las Posadas". Es tracta d'unes festes populars de caràcter religiós que se celebren entre els dies 16 i 24 de desembre.

Consisteix a rememorar la tornada de Maria i Josep des d'Egipte fins a Betlem buscant un lloc on estar-se abans del naixement de Jesús. Per això els veïns es reuneixen i simulen fer el trajecte amb una processó que va de casa en casa, cada dia en una de diferent.

També és comú acabar aquesta festa trencant una pinyata en forma d'estrella de set puntes en representació dels set pecats capitals, cosa que fa les delícies dels més petits.

Nadal sobre rodes a Veneçuela

Per Nadal, a molts carrers de Veneçuela es talla el trànsit per tal que la gent gaudeixi a l'aire lliure de la música, els llums i el menjar sobre les rodes de patins, bicicletes o monopatins... Les patinatas estan molt relacionades amb les Misas de Aguinaldo, nou misses nocturnes prèvies a la nit de Nadal, una tradició que prové del segle XIX.

A Veneçuela, entre l'1 de gener i el 2 de febrer també hi fan les "paraduras", una tradició típica de les zones andines i en què es representa el passatge bíblic del nen perdut i trobat al temple. Per això agafen el nen Jesús i el posen dret per fer-lo caminar amb l'ajuda d'uns padrins que s'escullen d'entre els presents. Durant el seu camí s'entonen cants i es resa el rosari. També es llancen petards, es balla, es canta i es mengen bescuits amb vi.

Els 13 follets d'Islàndia

Durant tretze dies, del 12 al 24 de desembre, és tradició que els nens islandesos deixin una sabata a la lleixa de la finestra, ja que, segons la llegenda, hi ha 13 follets, els Jolásveinar.

Aquesta tradició, versió pròpia del Pare Noel, gira al voltant d'uns homenets que baixen de les muntanyes d'un en un fins al 25 de desembre deixant cada nit un petit regal als nens que s'han portat bé. Els nens més entremaliats només tenen una patata, l'equivalent del nostre carbó. Després marxen, un cada dia, fins al 6 de gener, dia en què acaben les festes de Nadal.