El debat de 3Cat: PSC, ERC i Junts+ no concreten pactes i deixen la governabilitat en l'aire
Descarten pactar amb l'extrema dreta en un debat centrat en sequera i finançament on Illa ha anunciat que si governa posarà Trapero al capdavant de la policia
Els estudis de Sant Joan Despí han acollit aquest dimarts el debat de TV3 i Catalunya Ràdio, l'últim abans de les eleccions d'aquest diumenge, que les enquestes preveuen molt obertes.
Al programa, moderat per la periodista i directora d'"Els matins" de TV3, Ariadna Oltra, hi han participat vuit candidats de les formacions parlamentàries: Salvador Illa, candidat del PSC, Pere Aragonès, d'ERC, Josep Rull, número 3 de Junts+, Ignacio Garriga, de Vox, Laia Estrada, de la CUP, Jéssica Albiach, de Comuns Sumar, Carlos Carrizosa, de Ciutadans, i Alejandro Fernández, del PP.
El debat ha començat amb una mena de joc: cada candidat ha pogut triar un altre candidat contrincant i fer-li una pregunta. Pots veure-ho aquí:
Els pactes
En l'apartat de pactes, Salvador Illa --que ha estat al centre de totes les mirades-- ha optat per no tancar-se portes i ha assegurat que "no hi ha res decidit" fins que es coneguin els resultats, però ha instat la resta de partits a aclarir si bloquejaran o no la seva investidura i ha advertit del risc que l'"extrema dreta nostrada" d'Aliança Catalana sigui decisiva.
Pere Aragonès ha dit que cal que l'independentisme recuperi els "grans consensos" i ha tornat a repetir que no acceptarà els vots de l'extrema dreta, "ni l'espanyola ni la catalana", en referència a la formació de Sílvia Orriols.
Llançava així la pilota a la teulada de Junts, que també ha afirmat que no hi pactarà "ni per activa ni per passiva" perquè, ha dit Josep Rull, els "límits dels drets humans són fonamentals".
Així mateix, Rull ha assegurat que el seu partit no farà president Salvador Illa, perquè "no pot ser que la política catalana es decideixi des de La Moncloa" i el que cal és "recosir l'independentisme".
El número 3 de Junts+ ha advertit del risc que es repeteixi una unió de vots com la de Barcelona, "amb un pacte singular PSC-PP-Comuns", mentre que Albiach ha carregat contra la formació de Carles Puigdemont i ha interpel·lat la resta de partits sobre si pactaran amb la "refundació de Convergència"; ella diu que no hi pactaran mai.
En aquest sentit, la candidata dels Comuns ha reconegut que la sorprèn veure Illa obrint la porta al que ha anomenat la "coalició de l'asfalt" per la seva promoció de macroprojectes.
Des de la CUP, Laia Estrada ha criticat que ERC, Junts i els Comuns només tinguin per objectiu, diu, pactar amb el PSOE i fer política a Madrid, i ha lamentat que el retorn dels republicans al capdavant del govern no hagi servit per recuperar les polítiques de Macià sinó per continuar, considera, amb les polítiques de socialistes i convergents.
Aprofitant aquest punt, Illa ha anunciat que recuperaria el major Trapero per situar-lo com a director general dels Mossos, un càrrec de designació política, mentre que situaria l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, com a consellera d'Interior.
La sequera, motiu d'enfrontament
En el bloc dedicat a la sequera tots els partits han coincidit a criticar la falta de planificació abans d'arribar a la situació actual, però apuntant a culpables ben diferents. Ho pots veure aquí:
Mentre que el president Pere Aragonès ha destacat l'"excel·lent notícia" de la relaxació de les restriccions i ha instat els partits a posar-se a treballar per planificar un futur amb menys aigua disponible, Jéssica Albiach ha qualificat de "decebedora" la "gran transformació verda" promesa per ERC en aquesta legislatura.
També Laia Estrada ha retret a Aragonès la "precipitació" en la relaxació de les restriccions, així com les mesures "curtterministes" i "al servei del sector turístic i dels macroprojectes".
Al seu torn, el PSC s'ha sumat a les queixes per la falta de planificació i ha apostat per les dessalinitzadores, millores en l'eficiència i la regeneració d'aigua, una aposta que també ha defensat Josep Rull, de Junts+, que ha criticat que en l'àmbit de l'aigua ERC hagi governat amb "improvisació, confrontant territoris, sectors i administracions".
Pere Aragonès, en aquest punt, ha retret a Salvador Illa que propostes com ara l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera estan a la taula del govern espanyol. "Sempre és el mateix, les coses que es fan malament a Catalunya són sempre culpa d'algú altre", ha contestat Illa.
Alejandro Fernández ha començat la intervenció admetent que de gestió de l'aigua no en té "ni idea", però que, a diferència dels altres candidats, ell escolta els experts. En aquest sentit, el candidat del PP ha defensat una "interconnexió" perquè "els sobrants d'aigua de Tarragona garanteixin que no visquem aquesta situació límit".
Cs ha qualificat de "cínic" que ERC, el PSC i Junts parlin de solucions a la sequera després d'anys governant, mentre que Vox ha culpat els polítics catalans de la situació actual, que ha desvinculat explícitament del canvi climàtic, malgrat les evidències científiques.
El procés
En els blocs dedicats a la relació Catalunya-Espanya, els candidats han girat la mirada fins al 2017 i els anys posteriors per tirar-se els plats pel cap. Ho pots recuperar aquí:
Ciutadans i l'extrema dreta de Vox han coincidit a criticar el paper del PSC amb ERC i Junts. També Alejandro Fernández ha acusat l'independentisme d'"estafar i fer negoci" amb el procés, i ha titllat Salvador Illa de "mentider" per haver assegurat que no pactaria amb l'independentisme ni hi hauria amnistia.
"Que vingui Déu i ho vegi", ha exclamat davant d'un candidat socialista que ha defensat el nou model de finançament per a Catalunya i ha acusat el PP de la "guerra bruta" i d'haver "instrumentalitzat Catalunya per guanyar un grapat de vots a Espanya". Ho pots recuperar aquí:
Al seu torn, Josep Rull ha reclamat refer la unitat independentista, diu, de l'1 d'Octubre, "pactar un referèndum i, mentrestant, consolidar la nació".
Pere Aragonès també ha defensat que s'aprofiti la capacitat d'incidència al Congrés per aconseguir un referèndum i acabar amb el dèficit fiscal, mentre que Jéssica Albiach ha remarcat que el camí "traçat pels Comuns", amb els indults i l'amnistia, és el que s'ha acabat recorrent.
"A partir d'aquí, reconeixement de Catalunya com a nació, reforma de finançament, traspàs de Rodalies, port i aeroport i defensa del català", ha defensat la líder dels Comuns, que ha acusat el PP d'"atacar tot el que té a veure amb el català i la catalanitat".
Laia Estrada, al seu torn, ha assegurat que "ara toca obrir la carpeta de l'autodeterminació" i recuperar l'agenda social que, diu, es va impulsar a instàncies de la CUP i en paral·lel a l'aprovació de les principals lleis del procés.
El català
La llengua també ha estat protagonista del debat amb retrets entre els partits per la davallada de l'ús social del català.
"Soc una ferma defensora de la immersió lingüística precisament perquè no he tingut la sort de ser filla de la immersió, perquè vinc de València i allà vaig patir l'atac a la llengua per part del PP", ha insistit Jéssica Albiach, que ha aprofitat l'oportunitat per defensar la unitat de la llengua.
Al seu torn, el president de la Generalitat ha criticat que els populars "parlin del català com a llengua antipàtica, quan encara recordem allò d''espanyolitzar els nens catalans'".
Des de Junts, Josep Rull ha estès la mà als socialistes perquè s'incorporin al "consens lingüístic". "Accepto el seu oferiment i sé que el fa de bona fe", ha respost Salvador Illa, que ha recordat l'acord de PSC, ERC i Junts per reformar la llei d'educació. "Per carregar-se la immersió", l'ha tallat Laia Estrada.
Illa també ha instat el PP a tornar al consens, com feien "fins no fa tant", mentre que Laia Estrada ha denunciat una "emergència lingüística" i ha reclamat una estratègia conjunta.
Ignacio Garriga ha acusat TV3 de ser una "fàbrica d'odi, manipulació i d'assenyalaments" i Fernández ha criticat les polítiques de promoció del català: "Com més intenses són les polítiques de multes i coaccions, més baix l'ús del català".