Com serà el món el 2023? De la permacrisi a les conseqüències de la guerra d'Ucraïna

Com serà el món el 2023? La pregunta és necessària, però fa de molt mal respondre, després d'un any que va començar amb una invasió i una guerra que semblava que no havia d'acabar passant. Ho reconeixen els analistes del Cidob (Barcelona Centre for International Affairs), que juntament amb EsadeGeo (Center for Global Economy and Geopolitics) s'han endinsat en l'arriscada tasca de llistar els temes internacional que marcaran l'any que ve.

La seva anàlisi ha pres forma, aquest any, de billar americà: una bola blanca que tot ho condiciona i que porta l'etiqueta de "guerra a Ucraïna". El seu impacte és mundial i ens afecta directament a nosaltres, ciutadans d'un nord global acostumat al benestar permanent.

La guerra té efectes directes sobre l'economia d'arreu del planeta --la micro i la macro--, ha redissenyat les aliances polítiques, ha fet augmentar els pressupostos de defensa, ha provocat una inusual solidaritat a Occident cap a Ucraïna i, de retruc, ha sacsejat els valors d'una Unió Europea en crisi d'identitat permanent.

Hi ha nou boles de billar de color vermell que el Cidob desenvolupa, amb perill de moure's d'un cop de la blanca o xocar entre elles:

Expliquen l'acceleració de la competició estratègica (1), alerten de la inoperativitat dels marcs globals de seguretat col·lectiva (2), de les transicions en col·lisió (3) i del perill d'una recessió econòmica global (4), exposen la ja actual crisi d'accés i garanties als béns bàsics (5), la inestabilitat i el descontentament social (6), les fractures i atomització dels moviments i les seves reivindicacions (7), assenyalen que l'autoritarisme està sota pressió (8) i acaben amb la fragmentació regulatòria i desglobalització sectorial (9).

Hi ha una bola negra que podria canviar-ho tot, la del perill nuclear de la guerra.

Carme Colomina, investigadora sènior del Cidob i coordinadora de l'informe del 2023, ho explica així: "Ha arribat la bola blanca i ha impactat contra tot de transicions i de canvis que ja hi havia un curs però que, ara, de cop i volta, han agafat una nova acceleració, una nova velocitat. Algunes fins i tot col·lisionen entre elles, com la transició verda i la transició digital, que sembla que ara xoquen."

Les previsions d'aquest 2023, doncs, són inquietants, i el grau d'encert per a qui s'atreveix a aprofundir-hi pot ser baix.

El món tal com el coneixem tornarà a canviar, com ja ho va fer en l'any de la pandèmia. Les boles poden impactar les unes contra les altres a velocitats desconegudes: fins a quin punt la recessió i les dificultats d'accés a béns bàsics provocaran inestabilitats socials i canvis polítics?

El concepte de permacrisi

Seguint el símil del billar, Colomina reconeix que no se sap en quin moment pararan de moure's aquestes boles i quin grau d'ordre o desordre quedarà en l'organització del sistema global. 

"No se sap quina pot ser la bola negra que si cau pel forat abans d'hora també crea una altra crisi existencial."

La bola negra és l'ombra fosca d'una possible catàstrofe nuclear. La central nuclear de Zaporíjia, controlada per Rússia des de l'inici de la guerra, continua estant al bell mig de la línia del front.

Mai com ara un conflicte bèl·lic s'havia aproximat tant a sis reactors nuclears. Malgrat els constants esforços de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) per monitoritzar el funcionament de la planta i demanar contenció als dos bàndols, el perill i l'amenaça continuaran existint.  

Per tot això, l'informe del Cidob recupera el terme permacrisi per explicar el que vivim actualment. Va ser triada pel diccionari Collins com la paraula de l'any 2022, i significa un "extens període d'inestabilitat i inseguretat".

"La permacrisi --es recorda a l'informe del Cidob-- abasta des de la desorientació estratègica de les potències occidentals fins a la vulnerabilitat que sent bona part de la població del planeta per l'encariment dels productes bàsics i la incapacitat de protegir béns comuns com els aliments, l'energia o el clima"

"La fragilitat impregna des de la seguretat col·lectiva fins a la supervivència individual."

Un 2023 sense pau a Ucraïna ni pau social?

En aquest món en convulsió, podria el 2023 ser l'any que portés la pau a Ucraïna? Aquest ha estat un desig tímid però implícit en les declaracions fetes aquest final del 2022 pel president rus, Vladímir Putin.

"Estem disposats a negociar" ha estat una frase que tant Putin com el seu ministre de Defensa han deixat anar com qui no vol la cosa en més d'una ocasió, aquest desembre del 2022.

L'any que acaba no ha estat del tot bo per a la seva aventura militar. Però el cor del discurs de Rússia continua sent justificar la invasió que va iniciar a Ucraïna el 24 de febrer. El problema és que, ara, sortir-ne gloriós no li serà fàcil. L'escenari se li presenta de nou complicat, perquè sap que, almenys l'any que ve, el seu rival, Volodímir Zelenski, rebrà un bon paquet d'ajuda militar nord-americana i de l'OTAN.

La pau, finalment, dependrà molt de fins on arribin les ambicions de l'inquilí del Kremlin, que no es mouen de moment del que va proclamar el 30 de setembre: l'annexió a Rússia de les quatre províncies ucraïneses de Donetsk, Lugansk, Zaporíjia i Kherson.

Ara per ara no en controla tot el territori, i en la lògica de Putin, l'"operació especial" no hauria d'acabar fins que les tingués totes sota control, cosa que pot no arribar a passar mai. Insistirà Rússia en aquesta guerra fins a l'extenuació? Quin és el factor que pot fer abandonar els plans que Putin proclama tenir a Ucraïna?

Qui pot fer de mediador?

Els experts del Cidob creuen que l'escenari de la negociació no està madur. Els incentius que les parts podrien tenir per asseure's a negociar són difusos i la previsió més probable és la d'una segona part de la guerra.

El gran interrogant també és qui pot fer de mediador. Colomina assegura que "l'OSCE ha tingut un paper molt minoritari i les Nacions Unides han tingut un paper gairebé absent."

Com es pot trobar un espai de diàleg? L'acord del gra, amb la mediació de Recep Tayyip Erdogan, va obrir una via de connexió entre les parts i va obrir l'esperança que Turquia pogués tenir-hi un paper.

"El 2023, però, serà un any complicat per a Erdogan, perquè té eleccions presidencials i, a més a més, per primera vegada, té davant una oposició forta i més coordinada."

La pau, també dependrà del realisme que se'ls imposi als ucraïnesos, exultants malgrat els danys patits. Tenen l'objectiu de la resistència ben definit, les victòries parcials necessàries per mantenir els ànims de l'exèrcit i la vida sota els bombardejos d'aquest 2022 els ha carregat de raons per sentir-se més antirussos que mai.

Es preparen per al 2023 sabent que rebran ajuda militar exterior, tant dels Estats Units com de la Unió Europea, però també han començat a dissenyar una indústria armamentística pròpia per no haver de dependre d'Occident. Un altre factor que fa preveure una guerra llarga i una pau llunyana.

Perquè per als ucraïnesos, l'opció de "pau a canvi dels territoris" que Moscou els proposa no és opció.

Una guerra llunyana, unes conseqüències de prop

En tot aquest escenari sobre el tauler, la bola negra, --la d'una catàstrofe nuclear-- sempre és present. I és la que podria desencadenar un escenari totalment nou. I no necessàriament un escenari de pau sinó de convulsió i redefinició. Però aquesta és la mena d'idea que no cal desenvolupar sinó mantenir en un calaixet.

Mentrestant, la resta del planeta viurà aquest 2023 la guerra de lluny però en patirà les conseqüències de prop.

"Estem parlant d'un moment de fragilitat tant col·lectiva com individual."

"Hem tastat els límits de la seguretat col·lectiva, però també de la pròpia supervivència individual", diu Carme Colomina. La pau és desitjable i necessària, però els efectes de la guerra a nivell mundial ja no es poden revertir amb l'arribada d'un alto el foc o d'un acord de pau.

La investigadora del Cidob ho explica així: "No es tracta només de garantir els espais de diplomàcia, els espais de competició geoestratègica, sinó també de compartir o de garantir el que és més bàsic, que és l'accés a l'alimentació, l'accés a l'energia i l'accés a l'aigua potable."

Les boles de billar ja han agafat un impuls propi i rodolen soles sobre un tapís sembrat de mines.