Com és la reforma de les pensions que ha aprovat el Consell de Ministres

Un Consell de Ministres extraordinari ha aprovat aquest dijous la reforma de les pensions del govern espanyol, pactada amb CCOO i UGT, que compta amb l'aval de Brussel·les.

El ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, havia presentat aquest dimecres als grups parlamentaris del Pacte de Toledo l'acord tancat amb els sindicats majoritaris, que no té el suport de la patronal.

Per Escrivá, es tracta d'un canvi radical i estructural que culmina "la modernització del sistema de pensions". La reforma vol garantir la sostenibilitat del sistema de pensions i reforçar-ne la suficiència i equitat per als pròxims 25 anys.

Dos anys després de tancar el primer pacte sobre pensions, que va entrar en vigor l'1 de gener del 2022 i va tornar a vincular-les amb la inflació, el govern espanyol ha aconseguit complir amb els requisits acordats amb Brussel·les per al desemborsament de fons amb una bateria de mesures focalitzades a millorar els ingressos del sistema per garantir-ne la "sostenibilitat, equitat i suficiència".

La reforma és un dels compromisos del govern espanyol amb la Comissió Europea a canvi de rebre els fons Next Generation.

Augment de les pensions mínimes

L'acord principal a què ha arribat el govern espanyol amb CCOO i UGT és que les pensions mínimes pugin al voltant d'un 22% en quatre anys, fins al 2027.

Entre el 2024 i el 2027, les pensions mínimes pujaran per sobre de la inflació, la qual cosa suposarà una alça que se situarà entorn del 22% de la pensió mínima contributiva amb cònjuge a càrrec.

La reforma estableix que la pensió mínima contributiva amb cònjuge a càrrec ha d'arribar al 60% de la renda mitjana d'una llar de dos adults. El càlcul del ministeri d'Escrivá és que això suposarà uns 16.500 euros anuals en 14 pagues l'any 2027.

Seguint el mateix criteri de suficiència, la pensió mínima contributiva haurà de situar-se en el 75% del llindar de la pobresa individual, que el 2027 es calcula que seran prop de 8.300 euros anuals o 14 pagues d'uns 592 euros, en comptes dels 457,30 euros actuals.

Tria entre dos possibles còmputs

Un altre dels punts destacats és que, de cara al període de còmput, la reforma planteja poder escollir entre els últims 25 anys cotitzats, com fins ara, o bé ampliar-los a 29 descartant els dos pitjors anys.

Aquest règim dual del període de còmput s'establirà per als pròxims 20 anys.

A partir del 2026, l'opció d'ampliar i descartar es desplegarà progressivament durant 12 anys "amb l'objectiu de beneficiar els treballadors amb carreres irregulars". A partir del 2038 quedarà completament desplegat el còmput de 29 anys menys els dos pitjors, de manera que a la pràctica serà de 27 anys.

Fins al 2040 es podrà escollir entre les dues opcions. Entre el 2041 i el 2043, l'opció de 25 anys anirà pujant sis mesos cada any. A partir del 2044, ja no es podrà escollir i les pensions es calcularan amb 27 anys efectius de cotització, els 29 menys els dos pitjors.

Durant el temps que hi hagi les dues alternatives, la Seguretat Social aplicarà sempre la que sigui més beneficiosa per al treballador.

Per Escrivá, cal tenir en compte que les trajectòries laborals actualment són "menys lineals que abans i molt més volàtils".

Mesures per augmentar els ingressos

Una de les claus principals de la reforma són diverses mesures per millorar els ingressos de la Seguretat Social, com una quota de solidaritat en les cotitzacions dels sous més alts, un augment de les bases màximes de cotització o l'ampliació del mecanisme d'equitat intergeneracional (MEI).

Aquest és un dels motius pels quals la patronal CEOE no ha participat en l'acord entre l'executiu i els sindicats majoritaris. La CEOE creu que la reforma danyarà l'ocupació i ha acusat el govern espanyol de tenir "voracitat recaptatòria".

L'objectiu d'aquests ingressos és que el sistema pugui afrontar amb garanties les tensions financeres que implicarà la jubilació dels baby-boomers, els nascuts entre finals dels anys 50 i els 70.

La quota de solidaritat afectarà la part del salari que actualment no cotitza perquè supera el límit màxim de cotització. L'any 2025, aquesta quota serà de l'1% i s'incrementarà 0,25 punts anuals fins a arribar al 6% l'any 2045. Aquest 6% es repartirà entre l'empresa (5%) i el treballador (1%).

Pel que fa a les cotitzacions de les bases màximes, pujaran anualment amb l'IPC, més una quantitat fixa d'1,2 punts entre el 2024 i el 2050. Cada cinc anys, l'executiu avaluarà la pujada de les bases màximes de cotització en el marc del diàleg social.

El mecanisme d'equitat intergeneracional passarà del 0,6% actual a l'1,2% el 2029, a un ritme d'una dècima cada any. L'1,2% es continuarà distribuint entre l'empresa (1%) i el treballador (0,2%). El MEI es mantindrà en l'1,2% entre el 2030 i el 2050 i podrà augmentar de manera automàtica si la despesa en pensions supera el 15% del PIB.

En total, segons les xifres del ministeri, les noves mesures aportaran ingressos per un valor de l'1% del PIB anual a la dècada del 2040.

Increment de les pensions màximes

Les pensions màximes es revaloritzaran cada any amb l'IPC anual, sumant-hi un increment addicional de 0,115 punts percentuals acumulatius cada any fins al 2050.

A partir del 2051 i fins al 2065 hi haurà increments addicionals perquè, aleshores, la pensió màxima hagi pujat de manera acumulada un 20%. A partir del 2065, es valorarà la conveniència d'assolir un increment total del 30%.

Augment de les cotitzacions socials per hora treballada

La reforma també suposarà que les cotitzacions socials per hora treballada pujaran 37 cèntims fins al 2050, fins als 6,37 euros.

En total, el cost laboral per hora treballada, que inclou cotitzacions, salaris i altres conceptes, passaria de 23,4 a 23,8 euros, uns nivells "relativament baixos" en comparació amb altres països europeus, segons Escrivá.

Millores en la cobertura de llacunes de cotització

Es manté el model actual de cobertura de llacunes, aquells mesos en què no hi ha obligació de cotitzar i no es tenen en compte per calcular les pensions.

Els buits de cotització es compensaran amb el 100% de la base mínima els primers quatre anys i amb el 50% de la base mínima a partir del mes 49.

En el cas de les dones assalariades, es compensarà el 100% de la base mínima fins al mes 60, és a dir, cinc anys. I, entre el mes 61 i el 84, es compensarà amb el 80%.

Aquesta mesura estarà vigent mentre la bretxa de gènere sigui superior al 5% i podrà aplicar-se a homes en situacions comparables. A més, es reconeixeran com a cotitzats els tres primers anys d'excedència per tenir cura de fills i familiars.

Per primera vegada, als autònoms també se'ls cobriran llacunes de cotització.

Complement de la bretxa de gènere

El complement de la bretxa de gènere de les pensions pujarà un 10% addicional a la revalorització anual en el bienni 2024-2025.

Un mecanisme de correcció en cas de desviaments

La reforma pactada pel govern espanyol i els dos sindicats principals també compta amb un "mecanisme de tancament", que comporta la revisió del sistema per part de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), que farà un informe si detecta una "desviació significativa", amb una sèrie de recomanacions.

Davant d'aquest desviament, el govern corresponent haurà de proposar mesures per corregir-lo. En cas que no s'arribi a un consens suficient per tirar-les endavant, es preveu un mecanisme final automàtic que corregirà la situació amb més augments en el mecanisme d'equitat intergeneracional. "En aquest escenari, no seran pujades significatives", ha matisat Escrivá.

Els pròxims passos

Ara, després de l'aprovació al Consell de Ministres, el projecte de la reforma de les pensions passarà al Congrés dels Diputats. Allà es tramitarà com a projecte de llei, de manera que s'hi podran introduir canvis.

Per a l'aprovació, caldran els vots dels socis parlamentaris del govern espanyol: Esquerra, PNB i EH Bildu, que ja s'han mostrat a favor de la reforma, tot i que hi proposaran canvis.