Com serà la segona presidència de Trump? Els reptes que el món es mira de prop

El guanyador de les eleccions als Estats Units, Donald Trump, serà el segon president que torna al càrrec després d'haver deixat la Casa Blanca. I ho farà tot just quatre anys després de perdre davant Joe Biden, que no ha tingut un mandat fàcil i ha hagut d'entomar l'impacte econòmic d'una pandèmia i de la guerra a Ucraïna, i la crisi al Pròxim Orient.

El retorn dels republicans a la presidència dels Estats Units segur que comportarà un nou gir en les principals polítiques, amb temes calents sobre la taula com la migració, l'economia, la salut pública i l'avortament, el clima i la transició energètica, i els afers estrangers, amb la mirada posada a Ucraïna i el Pròxim Orient.
 

Migració: de "segellar" les fronteres a les deportacions a gran escala

La migració és ara mateix una de les principals preocupacions dels nord-americans. A banda de mantenir el discurs sobre la inseguretat, el repte de Trump és trobar l'equilibri entre les deportacions massives que vol fer i les demandes d'asil o de legalització, perquè el país no pot prescindir així com així de la mà d'obra de les persones immigrades.

El 2016, Donald Trump va prometre construir un mur a la frontera amb Mèxic, i també va dir que seria el país llatinoamericà qui en pagaria les obres. No va passar ni una cosa ni l'altra: la seva administració va construir 80 quilòmetres nous de mur, que es van afegir al miler que ja hi havia en una frontera de més de 3.000 quilòmetres.

En aquesta campanya, el famós mur ha continuat sobre la taula, però la promesa estrella del tiquet republicà ha estat la d'executar la deportació més gran de la història, sense especificar com ho faran ni quin cost tindrà.

Es calcula que als EUA hi ha aproximadament 10 milions de migrants en situació irregular, una xifra que Trump i J. D. Vance eleven fins a 15 milions. Deportar aquest volum de persones i internar-les mentre no s'executin les devolucions implica reptes logístics monumentals.

Trump ha continuat amb la seva retòrica antiimmigració, cada cop més agosarada: els ha acusat d'enverinar la sang dels nord-americans, de ser violadors i delinqüents en massa o de menjar-se les mascotes dels veïns, en el cas dels haitians de Springfield, Ohio. Després de proclamar-se vencedor de les eleccions, ha insistit en la necessitat de "segellar" les fronteres.

Afers estrangers: de l'aïllacionisme a mantenir les aliances

L'imprevisible Trump ha de decidir si manté la històrica Aliança Atlàntica i els llaços amb Europa o si vol anar cada vegada més per lliure, en un context cada cop més multipolar. La política exterior ha estat habitualment un tema menor en les campanyes presidencials, però les guerres al Pròxim Orient i a Ucraïna no se n'han pogut deslligar, en aquesta ocasió.

El candidat republicà ja ha dit més d'una vegada que sap com acabar amb la guerra a Ucraïna en 24 hores: forçar Zelenski a acceptar una negociació si l'ajuda nord-americana es reduís substancialment i, amb això, la capacitat de resistència a Rússia.

En paral·lel, Putin ha destacat que sempre ha tingut una bona relació personal amb Donald Trump i que, si tornava a guanyar les eleccions, les seves línies de comunicació "s'obririen a l'instant", en contrast amb el que ha passat amb Biden.

La presidència de Trump podria debilitar l'OTAN, una aliança que ha vist com el candidat republicà ha advertit que no defensarà aquells països aliats que no inverteixin prou recursos en defensa.  

Pel que fa al Pròxim Orient, caldrà veure si el suport de Trump a Israel i Netanyahu atiarà més l'ofensiva a Gaza i el Líban i l'enfrontament amb l'Iran, qüestions que poden alimentar o apaivagar la proliferació nuclear. De l'estabilitat del govern que s'estableixi a Washington en dependrà molt l'estabilitat que hi pugui haver a la resta del món.

Salut pública: de les deficiències del sistema al posicionament sobre l'avortament

El creixement demogràfic tensa cada vegada més el sistema de salut als Estats Units que, de per si, ja és força deficient. Hi ha un problema de manca de personal qualificat, i també augmenta la dificultat dels ciutadans per accedir-hi.

En algunes qüestions, però, el problema no és de finançament, sinó ideològic, com està passant en les polítiques reproductives per a les dones i el dret a l'avortament.

Aquí Trump s'ha mostrat ambigu i ha llançat missatges contradictoris per mirar d'acontentar tothom. En campanya, un dia ha proclamat que les dones que avorten haurien de rebre algun càstig, i al següent se n'ha desentès i ha deixat la qüestió en mans dels estats.

El juny del 2022, el Tribunal Suprem dels EUA --controlat per jutges conservadors-- va derogar la sentència que protegia l'avortament a escala federal com un dret constitucional des del 1973.

En aquests dos anys, 13 estats republicans han declarat l'avortament il·legal, i altres l'han limitat a les primeres sis setmanes d'embaràs.

Al bàndol demòcrata, per contra, alguns estats han expandit l'accés a l'avortament i han inclòs aquest dret a la Constitució --com en el cas de Califòrnia-- o l'han protegit per llei, com Michigan.

Economia: inflació, dèficit i la competència amb la Xina

Per reactivar la indústria i combatre la competència de la Xina, Trump és partidari d'augmentar els aranzels. Un plantejament popular, però, que podria reduir la competitivitat dels Estats Units en el comerç mundial.

Alhora, això podria augmentar la inflació, un tema delicat als Estats Units. Tot i que ha anat baixant, la pujada de preus es va situar a l'octubre al 2,4% i aquest ha estat un dels temes que més ha explotat Donald Trump en campanya.

Als Estats Units queda pendent el control de la pujada de preus, com els dels habitatges, així com la renovació d'infraestructures sense apujar els impostos a la ciutadania --una línia vermella per a Trump. I, a més, reduir el dèficit.

De moment, la Xina --segona economia mundial-- ha evitat dir amb qui prefereix tractar a la Casa Blanca. Una administració demòcrata sol ser més estable, però Trump podria afeblir les aliances amb la Unió Europea i facilitar un augment d'influència de Pequín arreu.

Revenja i persecució de rivals: la resposta als casos judicials contra ell

Els últims temps, Donald Trump s'ha vist envoltat de polèmiques judicials que ell s'ha encarregat de vendre com una persecució per part de rivals polítics, jutges i fiscals.

Trump vol utilitzar el Departament de Justícia dels Estats Units, ha dit, per perseguir-los i depurar milers de funcionaris que considera poc lleials. "Destruiré totalment l'estat profund", va prometre en campanya.  

Un dels temes més delicats que té sobre la taula sembla perdre sentit després de la seva victòria, però no s'ha d'oblidar que el fiscal manté contra ell tres càrrecs penals de conspiració per haver intentat revertir les eleccions del 2020 i un d'obstrucció de procediment per haver instigat l'assalt al Capitoli el gener del 2021, quan estava prevista la certificació dels resultats electorals a favor de Joe Biden.

Això, malgrat que Trump ho ha recorregut tot i ha aconseguit que el Tribunal Suprem dels Estats Units li reconegués la seva immunitat parcial. Això li ha permès guanyar temps per no ser jutjat abans de les eleccions que acaba de guanyar, però caldrà veure què passa a partir d'ara.

A més, el president també té pendent la sentència pels suborns a l'actriu porno Stormy Daniels, que s'havia de saber el 18 de setembre, però va quedar posposada també per les eleccions.

El canvi climàtic i la transició energètica

La transició energètica i la lluita contra la crisi climàtica és un dels àmbits en què els dos candidats s'han mostrat més oposats, tot i que estan d'acord a mantenir l'explotació de combustibles fòssils, com en el cas del fracking.

Trump ha insistit que extreure més petroli i gas natural és clau per reduir els preus de l'energia --a la meitat en un any, segons ha proclamat alguna vegada-- i la inflació en general.

En paral·lel, però, caldria augmentar els incentius a les energies renovables per mantenir els compromisos adquirits en l'Acord de París. Caldrà veure si Donald Trump ho respectarà o si retirarà els Estats Units d'aquest acord, com ja va fer en el passat.

En campanya, el candidat republicà ha carregat contra les polítiques climàtiques de Biden i ha fet mofa de les energies netes. Trump s'ha mostrat crític amb els vehicles elèctrics, en contraposició amb els crèdits impulsats pels demòcrates per ajudar els consumidors a comprar-ne i que ara Trump podria decidir retallar.