Com seran les dessaladores contra la sequera: dotze a l'Empordà i la flotant de Barcelona

El Consorci d'Aigües Costa Brava Girona és l'ens encarregat de la gestió del servei d'aigua a bona part de la Costa Brava i adquirirà dotze dessalinitzadores mòbils que han de permetre incrementar l'aigua disponible a la seva xarxa de distribució.

Una mesura d'urgència per combatre la situació de sequera extrema que viuen en els municipis que depenen de l'aigua del pantà Darnius-Boadella.

"L'anterior mínim històric de l'embassament va ser el 1998 que hi va haver 8,5 hectòmetres a Boadella. Ara estem a 7,2", com assenyala Lluís Sala, cap servei d'abastament i regeneració de l'aigua, del Consorci d'Aigües Costa Brava-Girona, que diu que "estem en territori desconegut":

"Quin volum és aigua i quin volum és fang? No tenim aquesta informació. Per tant, en quin moment això pot acabar-se?" 

Les mesures que s'han anunciat són per reduir la disminució del nivell de l'embassament i, per això, es treballa per instal·lar dotze dessaladores, a Roses i a Empuriabrava, al terme de Castelló d'Empúries. És una operació conjunta entre el govern i el Consorci d'Aigües Costa Brava-Girona.

Com funcionen?

La majoria de les que s'instal·laran funcionen amb un sistema d'osmosi inversa.

"S'injecta amb molta força l'aigua a pressió contra unes membranes, per això cal molta energia, i aquestes membranes separen els ions de l'aigua per eliminar la part salina", explica David Vila, director de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat.

Una part ja queda sense sals i l'altra és la salmorra que es deriva d'aquest tractament.
 

On estaran ubicades?

A Roses s'instal·laran quatre plantes mòbils, semblants a la instal·lada al Port de la Selva. L'aigua provindrà de pous de nova construcció en una zona propera al mar, d'on es preveu captar aigua salobre.

Aquests pous no afecten, segons el consorci, a cap zona agrícola. Estaran llestes a l'estiu, quan la població d'aquest municipi passa de 20.000 a 100.000 habitants.

"Tractarem una aigua salobre d'unes captacions que es faran relativament a prop que es creu que tindrà aquesta salinitat intermèdia i, per tant, d'aquí traurem la sal i aconseguirem aigua potable", diu Lluís Sala.

A Empuriabrava, al terme de Castelló d'Empúries, primer se n'instal·laran quatre a l'estació de tractament d'aigua potable, l'ETAP. En aquest cas, però, són plantes mòbils d'ultrafiltració que estaran llestes també a l'estiu.

Aquests mòduls s'alimentaran de part de la barreja de cabals provinents del riu Muga i de l'aigua depurada provinent de Figueres, captada via Rec del Molí de Castelló d'Empúries, de manera que es reduirà la concentració de carboni orgànic previ a la seva potabilització en la mateixa ETAP.

Des del Consorci d'Aigües Costa Brava-Girona, Lluís Sala ho explica: "Necessitem que sigui aquest tractament perquè rebrem aquesta aigua que vindrà de la depuradora de Figueres a través d'una obra d'emergència que està fent l'Agència Catalana de l'Aigua. Aleshores aquí no hem de treure sal, hem de treure altres substàncies i aquestes substàncies les traurem amb aquesta tecnologia de membrana però no d'osmosi inversa, sinó d'ultrafiltració."

A l'octubre, però a tocar de mar, quatre dessaladores més.

"La previsió és que s'instal·lin a la platja i que facin la captació directa del mar. Hi haurà d'haver un tractament d'osmosi inversa una mica més intensa perquè hem de treure'n més sal, però al final també aconseguirem aigua potable", diu Lluís Sala.

Quin serà el destí d'aquesta aigua?

Aquesta aigua serà subministrada als municipis connectats a la xarxa bàsica d'abastament en alta de la Costa Brava Nord.

Quin percentatge de la demanda cobriran?

Amb els de Roses es podrà cobrir el 20% de la demanda total d'aigua del sistema d'abastament en alta de la Costa Brava Nord el mes d'agost en situació de normalitat.

L'aportació addicional de l'aigua depurada de Figueres augmentarà aquest percentatge de cobertura fins al 40%.

I la suma de mòduls de la platja d'Empuriabrava augmentarà aquest percentatge fins al 60% a partir de l'octubre, que és quan es preveu entrin en funcionament.

La resta del consum haurà de continuar abastint-se de l'embassament de Darnius-Boadella.

Les dotze dessalinitzadores tindran un cost aproximat de 10 milions d'euros i es preveu que cadascuna produeixi 1.000 metres cúbics al dia.

Com serà la de Barcelona?

Els barcelonins podríem beure aigua del port de Barcelona, si entra en funcionament la dessaladora que hi haurà en una embarcació al moll de l'energia. És el que passarà a l'octubre, si no plou abans i es poden canviar els plans anunciats pel govern contra la sequera.

Aquesta gran dessaladora flotant permet captar aigua salina, tractar-la amb el sistema d'osmosi inversa que elimina la sal, remineralitza-la, potabilitzar-la i introduir-la a la xarxa per al consum humà.

S'ha buscat la millor ubicació per no interferir en el funcionament del port, pensant que és una infraestructura que ha d'estar cinc anys allà. Un altre factor clau ha estat tenir el subministrament elèctric garantit i també s'ha estudiat com aconseguir la qualitat de l'aigua necessària.

"Les analítiques donen resultats de l'aigua en capes: la superficial és la que té més contaminants, però la capa intermèdia té una qualitat que permet potabilitzar-la", explica David Vila, que afegeix que "encara no s'ha decidit si la captació es farà de dins o fora del port".
 

Els riscos del rebuig

Pel que fa a la salmorra, el rebuig que es deriva del tractament, té el doble de salinitat que l'aigua de mar. Segons David Vila, "tant les captacions, com les emissions de salmorra no tenen impacte en el medi marí", segons els estudis i l'experiència de vint anys amb l'explotació de la dessaladora de la Tordera.

Per evitar que impacti en els ecosistemes marins "cal que es dissolgui ràpidament i no quedi acumulat en el punt de sortida", alerta Elisa Bardalet investigadora científica a l'Institut de Ciències del Mar del CSIC.

Segons els científics, els organismes que viuen al fons marí són els que poden rebre més impacte, si la salmorra no es dispersa bé.