Com s'ha reduït la segregació escolar a Barcelona, Rubí i Mataró: claus per aconseguir-ho

Sis anys després del Pacte contra la segregació escolar, Catalunya ha aconseguit sortir de la llista de països d'Europa amb més desequilibris al seu sistema educatiu. Parlem del fet que l'alumnat vulnerable no es concentri en uns centres concrets, sinó que les escoles i els instituts reflecteixin la composició social del seu barri. 

Municipis com Barcelona, Rubí i Mataró han reduït els últims anys els seus nivells de segregació escolar a través d'eines com els grups singulars, la distribució equilibrada de la matrícula viva i la reducció de la ràtio tant a la pública com a la concertada.

Barcelona: famílies unides contra la segregació

A les portes obertes de l'escola El Turó de Barcelona, al barri del Turó de la Peira, no hi anava pràcticament ningú. Des de l'any 2023, cada curs s'hi ha matriculat en bloc un grup de famílies ordinàries, atretes pel projecte educatiu.

És el que es coneix com a grup singular, una eina que preveu l'administració per ajudar a reduir la segregació escolar. En aquesta preinscripció la iniciativa també ha tirat endavant, i el curs vinent el primer grup que s'hi va acollir arribarà a la primària.

L'associació de famílies de l'escola hi ha tingut un paper clau. "Anem a les escoles bressol de la zona, ja siguin públiques, privades o concertades, i fem assemblees per crear comunitat abans de la preinscripció", explica Oriol de la Villa, membre de l'AFA. "Traiem la por a la inscripció i a la comunitat", resumeix.

En tres anys, ja s'han notat canvis en la composició social de l'escola. "A primària estem per sobre de la mitjana de vulnerabilitat de la zona, però, en canvi, a infantil, hem baixat i tenim xifres similars a altres escoles del barri", manifesta Núria García, directora del centre.

La distribució més equilibrada de l'alumnat també ha tingut un impacte positiu en la immersió lingüística. "Ara hi ha una sèrie d'infants que tenen el català com a llengua materna, i això enriqueix", afirma.

"Tenim infants a I5 que parlen en català perfectament, cosa que no feien els seus germans quan estaven al mateix curs."

El nou projecte educatiu, liderat per García, ha estat un altre dels factors que ha ajudat a atraure més famílies del barri. Entre els seus pilars, destaquen el treball artístic i la gestió emocional, amb un "espai de la calma" a cada aula perquè els infants aprenguin a autoregular-se.

Tant la direcció com l'AFA coincideixen que l'èxit dels grups singulars ha ajudat a trencar l'estigma que tenia el centre per la seva complexitat, tot i que reclamen que la normativa sigui més clara per animar altres famílies a fer el pas.

Núria García: "El canvi de mirada serà lent, però el grup singular ha ajudat molt, i ara, a les portes obertes, venen moltes famílies interessades a conèixer el nostre projecte."

Oriol de la Villa: "Moltes famílies tenien por que, si els seus fills es relacionaven amb infants més vulnerables que ells, tindrien menys possibilitats d'ascendir socialment. Una distribució més equitativa afavoreix els infants vulnerables, mentre que no perjudica la resta de l'alumnat."

La intenció de l'AFA és que cada curs hi hagi un grup singular fins que el primer acabi la primària, de tal manera que, amb l'escolarització dels germans dels infants que van entrar per grup singular i el boca-orella amb altres famílies ordinàries, es pugui mantenir la composició equilibrada sense mesures addicionals.

Més centres equilibrats al conjunt de la ciutat

Segons dades del Consorci d'Educació de Barcelona, iniciatives com els grups singulars, les millores en la detecció de l'alumnat vulnerable i els canvis en la gestió de la matrícula viva han ajudat a reduir els nivells de segregació. Només el curs passat, 4.576 infants i joves en edat d'escolarització van arribar a Barcelona amb el curs començat.

Si el curs 2020-21 es considerava que gairebé la meitat de l'alumnat hauria de canviar de centre per garantir una composició equilibrada, el curs passat ho haurien hagut de fer menys estudiants: el 39% dels infants a primària i el 34% a secundària.

Això es tradueix en un nombre més gran de centres equilibrats, que són aquells on a les seves aules hi ha una proporció d'alumnes vulnerables semblant a la que hi ha al conjunt del seu barri o de la seva població. L'objectiu és que els centres educatius siguin un mirall del seu entorn.

Rubí: la tasca de l'Oficina Municipal d'Escolarització

Rubí és un dels municipis que han reduït més els nivells de segregació. Part de l'èxit ha estat l'orientació que es fa a les famílies i la distribució equilibrada de l'alumnat vulnerable.

Una tasca que es fa, principalment, des de l'Oficina Municipal d'Escolarització, que funciona com una finestra única per a totes les famílies amb infants en edat d'escolarització. Orienten, sobretot, famílies que volen preinscriure els seus fills en un centre del municipi i també les que arriben un cop s'ha tancat el procés ordinari.

A l'hora d'assignar un centre, el criteri que es prioritza és el de garantir una composició equilibrada. "Hi ha uns centres amb uns nivells alts de complexitat als quals ja no enviem un tipus d'alumnat amb unes característiques que farien incrementar aquest índex", exemplifica Ariadna Cavero, cap del Servei d'Educació de l'Ajuntament de Rubí.

"Als centres amb un índex de complexitat elevat intentem assignar infants que provinguin d'un entorn amb un nivell cultural més alt o amb menys dificultats socioeconòmiques per intentar equilibrar els nivells de segregació."

L'òrgan que ho decideix és la comissió de garanties, en què estan representants l'Ajuntament, el Departament d'Educació, l'Equip d'Assessorament Psicopedagògic, les direccions i el professorat de centres públics i concertats, les associacions de famílies i els sindicats.

Una altra de les feines de les tècniques de l'Oficina Municipal d'Escolarització és donar a conèixer a les famílies l'oferta educativa del municipi i esperonar-les perquè visitin més d'un centre a les portes obertes. "Sempre diem que s'han de conèixer totes les escoles i que els infants estaran ben atesos triïn el centre que triïn", assegura Cavero.

"Quan expliques els projectes de tots els centres, hi ha moltes famílies que es plantegen per primer cop visitar-los i, fins i tot, n'hi ha que arriben a canviar les preferències o a afegir centres que abans no havien contemplat."

L'escola Montessori, de centre segregat a tenir les portes obertes plenes

"Tothom sabia que ens estàvem convertint en un centre vulnerable, però abans es tenia la percepció que la segregació era només un problema de qui la patia", diu Conxita Gimeno, directora de l'escola Montessori de Rubí. "Ara, en canvi, hem aconseguit anar tots a l'una, siguis o no siguis un centre segregat".

I això és el que ha permès que l'escola hagi passat, en els últims anys, de ser un centre amb uns índexs molt alts de segregació a tenir "unes portes obertes totalment revertides i una composició social en camí d'equilibrar-se".

Hi ha dos factors principals que expliquen aquest canvi. D'una banda, l'aliança de l'escola amb el CIM, un centre adscrit a la Universitat Politècnica de Catalunya, dins el programa Magnet del Departament d'Educació–, cosa que els ha permès despuntar en els usos de la tecnologia a l'aula i en la programació i la robòtica.

De l'altra, ha estat fonamental l'esforç del municipi per distribuir de manera equilibrada la matrícula viva, és a dir, els alumnes que arriben amb el curs començat, la majoria dels quals tenen un perfil vulnerable. El curs passat en van ser 382.

Una de les mesures que s'han pres és que centres com l'escola Montessori, que escolaritzen un alt nombre d'alumnat amb necessitats socioeconòmiques, no rebin més alumnes durant el curs, sinó que aquests estudiants s'assignen a altres centres amb menys complexitat.

"Gràcies a un projecte educatiu que ens ha singularitzat i a unes polítiques públiques valentes, estem aconseguint que l'escola sigui un reflex de la població que viu al barri."

En quatre cursos, Rubí ha reduït notablement els índexs de segregació escolar. Segons les dades de la Sindicatura de Greuges, l'alumnat que hauria de canviar de centre ha passat de representar un 48% a un 25% a primària, i d'un 33% a un 19% en el cas de la secundària.

Mataró: acord de ciutat per abaixar la ràtio

Des del curs 2022-23, a Catalunya la majoria d'aules d'infantil 3 tenen 20 alumnes o menys per aula. Va ser una de les mesures de l'anterior govern per evitar el tancament de grups davant la caiguda de la natalitat. S'aplica per normativa als centres públics, mentre que els concertats s'hi poden sumar de manera voluntària.

La previsió és que, el curs vinent, el 93,2% dels grups d'I3 siguin de 20 alumnes o menys per aula a les escoles públiques, mentre que a les concertades representin el 55,4% del total.

A Mataró, des del curs passat, s'ha arribat a un pacte municipal per anar més enllà de la normativa, i la ràtio a I3 s'ha abaixat a 18 alumnes per aula a la pública i a 20 a la majoria dels centres concertats.

Una mesura que ha frenat la sobreoferta de places, tot i que el curs passat encara es va mantenir elevada: d'un 9% en termes generals i d'un 14% en el cas de la concertada.

"Això vol dir que hi ha una concertada i una administració sensibles, però això no hauria de dependre d'una voluntat política local, sinó que hauria de ser una mesura de país", considera María Segurola, cap de projectes i experta en segregació escolar de la Fundació Bofill.

La mesura s'ha pres tenint en compte la reducció de la natalitat i la lluita contra la segregació. Aquest curs mig centenar de places han quedat buides i, per al curs vinent, ara per ara, hi ha una quarantena d'infants menys que començaran l'escola empadronats al municipi.

Ajustar l'oferta de places a la demanda és una de les mesures que contempla el decret de programació de l'oferta educativa i d'admissió, aprovat arran del Pacte contra la Segregació Escolar.

Si sobren places, les famílies tenen més opció de triar centre educatiu i les places buides se solen concentrar als centres amb més complexitat i amb més alumnat vulnerable. Per això, es considera que la sobreoferta perjudica l'escolarització equilibrada i cronifica la segregació.

La desigualtat de condicions a la pública i a la concertada

Un dels reptes pendents, insisteix Segurola, és que la reducció de la ràtio i la programació de l'oferta no es pot fer per igual a l'escola pública i a la concertada.

El motiu és que, abans del període de preinscripció, la normativa només permet tancar grups a l'escola pública per no generar sobreoferta. En canvi, l'escola concertada pot oferir totes les línies i esperar-se fins al final del procés per tancar els que no s'han omplert i evitar, d'aquesta manera, perdre el concert educatiu. L'eina que ho hauria de regular, el decret de concerts, porta anys en un calaix.

Això explica per què, any rere any, un cop se saben les preferències de les famílies després de la preinscripció, la pública sol guanyar grups, mentre que la concertada en perd. Aquest curs, per exemple, la pública va oferir 18 grups més a I3 i un més a primer d'ESO respecte als que s'oferien inicialment, mentre que la concertada en va oferir 36 menys dels previstos a I3 i els mateixos a primer d'ESO.

Aquest sistema, però, genera cada curs inquietuds entre les famílies de l'escola pública, que veuen com, en l'oferta inicial, només els centres públics són els que redueixen els grups per la baixada de la natalitat.

410 centres a Catalunya tenen nivells molt alts de segregació

Malgrat els avenços del Pacte contra la Segregació, a Catalunya encara hi ha 410 escoles i instituts segregats, segons calcula la Fundació Bofill, que arrosseguen aquesta situació des de fa dècades.

Per capgirar-la, Segurola recomana mesures com ara assignar recursos de manera preferent a aquests centres i avançar cap a un finançament en funció de la complexitat.

Actualment, tots els centres reben el mateix finançament segons el nombre de línies, i els públics que tenen més complexitat disposen de més professorat per atendre la diversitat, cosa que no passa als centres concertats.

Segurola també reclama que els centres amb més alumnat vulnerable no rebin més estudiants durant el curs, com passa a Rubí, i que els ajuntaments revisin les zones educatives i els centres adscrits en el pas de la primària a la secundària.

"L'objectiu és definir unes zones educatives més heterogènies i que ajudin a trencar la segregació escolar, que continua sent molt més alta que la urbanística."

És una altra de les mesures que contempla el Pacte contra la Segregació i que, segons l'informe del síndic de greuges, han fet menys del 10% dels municipis.