Com s'haurien d'ajornar les eleccions? Un fet insòlit sense marc jurídic clar

En cas que la pandèmia obligués a ajornar les eleccions del 14 de febrer, els passos a seguir serien els mateixos que per convocar-les: amb un decret. A falta de president, el signaria el vicepresident Pere Aragonès, que és qui en té les funcions i qui, per tant, ja va firmar el decret de convocatòria. Abans, caldria una reunió del consell executiu.

Què hauria d'incloure aquest decret?

Per Marc Marsal, membre de la comissió jurídica assessora, el decret "ha de contenir una motivació clara de per quins motius s'haurien de suspendre aquestes eleccions. És a dir els motius tècnics, epidemiològics, pels quals s'han de suspendre". Com que les eleccions no es poden suspendre "sine die", Marsal afegeix que "caldria marcar un horitzó de celebració d'aquestes eleccions".

Aquest és justament el procediment jurídic que es va seguir al març a Galícia i a Euskadi. En totes dues comunitats, havien convocat eleccions autonòmiques per al 5 d'abril i, finalment, les van acabar celebrant a l'estiu, el 12 de juliol. El lehendakari Iñigo Urkullu i el president gallec, Alberto Núñez-Feijóo, van signar en el seu moment, prèvia deliberació dels respectius governs, un decret que suspenia el decret de convocatòria.

Es recollien les causes de salut pública que els obligaven a prendre aquella decisió i s'apuntava que la convocatòria electoral s'activaria quan s'aixequés l'estat d'alarma i la situació d'emergència sanitària. Cap administració va posar en dubte aquest procediment, que també va avalar la Junta Electoral Central.

Algunes veus de l'àmbit jurídic, com és el cas del doctor en Ciència Política de la Universitat Autònoma de Madrid Carlos Fernández Esquer, apunten que, des del març fins ara, es podria haver aprovat un marc normatiu per ajornar eleccions convocades:

"El legislador estatal, en aquest cas les Corts Generals, ha perdut l'oportunitat de reformar la legislació electoral, la Llei Orgànica de Règim Electoral General, que és on s'hauria d'haver introduït algun tipus de modificació per permetre la cobertura a un possible ajornament electoral".

En tot cas, la decisió de posar o no el fre a les eleccions es prendrà en funció de la situació epidemiològica -la velocitat de propagació del virus o el nombre d'ingressats a les UCI- i estarà lligada a les restriccions de mobilitat que hi hagi, perquè cal garantir tant el dret al sufragi actiu -el dels votants- com el dret al sufragi passiu -el dels candidats a ser escollits i a presentar el seu programa electoral.

Si s'ajornen les eleccions, això sí, la intenció és que, com també es va fer a les eleccions basques i gallegues, hi estiguin d'acord tots els partits. S'han fixat el 15 de gener com a data límit per decidir-ho.

Des de finals de febrer, s'han ajornat eleccions a 75 països arreu del món per culpa de la pandèmia: 40 a nivell nacional; 35 a nivell regional. Ho recull l'IDEA Internacional i es poden consultar en aquest enllaç.