Com s'ho fa Hisenda per detectar els canvis falsos de residència? El Big Data, l'eina clau

Les visites periòdiques de Shakira a una perruqueria de Barcelona van ser clau en la investigació d'Hisenda per determinar que la cantant vivia aquí entre el 2012 i el 2014, i no pas a les Bahames, com ella assegurava. Va ser un dels molts indicis que van anar recopilant els inspectors per comprovar que residia a Catalunya almenys 183 dies l'any i acusar-la de tres delictes fiscals, pels quals li van reclamar 14,5 milions d'euros i pels quals encara té pendent un judici. No és un cas aïllat. 

La perruqueria, el gimnàs, l'escola on van els fills, són alguns dels indicis que recopilen els inspectors de l'Agència Tributària per detectar grans fortunes que simulen viure a fora per pagar menys impostos, ja sigui a l'estranger o a una altra comunitat autònoma.

També aprofiten la informació que els arriba gràcies a les xarxes socials, especialment d'Instagram, per saber on era un contribuent en una determinada data. Però l'eina clau és el Big Data.

Una base de dades amb més de 70 fonts d'informació 

L'Agència Tributaria disposa d'una base de dades molt potent, que es nodreix de més de 70 fonts d'informació diferents, des de declaracions d'impostos fins a la informació que faciliten les entitats financeres o la Direcció General de Trànsit, per posar-ne alguns exemples.

Gràcies al Big Data es poden creuar totes aquestes dades i obtenir una llista de contribuents susceptibles de ser investigats posteriorment.

Com es fa això? Gràcies a una nova eina de rastreig: el calendari d'indicis.
 

Un calendari com el de la porta de la nevera

El calendari d'indicis es va incorporar al pla de control tributari l'any 2021, amb l'objectiu d'elaborar una mena de cens de potencials residents. A partir de tota la informació de què disposa, Hisenda reconstrueix l'historial de permanència en territori espanyol d'aquest perfil de contribuents i el trasllada al calendari d'indicis.

Segons Angelina Mateu, delegada especial adjunta de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT), ve a ser un calendari com el que es podria trobar penjat a la porta de la nevera de qualsevol llar i que recull des de les visites al metge fins als esdeveniments familiars:

"Això és el que també fem amb el calendari d'indicis. És una eina que permet rastrejar tots els indicis que hi ha a la base de dades que tenen algun punt de connexió amb un dia concret."

Si els inspectors troben una multa de trànsit, posen una marca al calendari. I també si detecten un pagament amb targeta en territori espanyol, l'ús d'un caixer o una compra online. També tenen en compte el consum energètic de l'habitatge.

Un cop creuades totes les dades, si al calendari hi queden pocs espais en blanc, Hisenda ja té més elements per sospitar que aquest contribuent hauria simulat viure a fora per pagar menys impostos.

El següent pas és comprovar les seves rendes i el seu patrimoni. També les de la seva parella i les persones del seu voltant i, òbviament, si tenen empreses al seu nom i si gasten per sobre del nivell d'ingressos que declaren.

A partir d'aquí, ja no se n'encarreguen els funcionaris especialitzats a depurar la base de dades, sinó un inspector concret a qui han assignat un contribuent i l'han avisat que han trobat indicis que està deslocalitzat. Aleshores, fan els requeriments de comptes bancaris ja individualitzats i es miren coses com, per exemple, els vols que ha agafat, amb origen o destí des de l'estat espanyol.

El domicili, només en casos excepcionals

La irrupció del Big Data ha capgirat la manera de treballar de l'Agència Tributària. Així ho reconeix Eduard Vilà, director de l'Agència Tributària de Catalunya:

"El que sí que potser ha canviat és que tenim més possibilitat d'obtenir indicis, proves, mitjançant altres medis. I, d'altra banda, que el tractament i l'explotació de la informació que tenim ens permet ser cada cop més concrets i més eficients."

Fins a l'extrem que ja no cal, per exemple, desplaçar-se fins al domicili on viuria realment el contribuent. Si es fa, és amb ordre judicial i només en casos excepcionals.

Fa anys sí que s'havien registrat alguns casos de contribuents famosos en què els inspectors d'Hisenda s'haurien personat al domicili i haurien mirat fins i tot a la nevera per comprovar la caducitat dels productes. Potser un dels més coneguts és el d'Arantxa Sánchez Vicario, quan Hisenda mirava de demostrar que vivia a Barcelona i no a Andorra.

Segons recorda Stella Raventós, presidenta de l'Associació Espanyola d'Assessors Fiscals, això havia passat en casos molt coneguts d'esportistes i artistes:

"En general ja no n'hi ha necessitat. Des de la taula de l'oficina de l'Agència Tributària es pot fàcilment analitzar tot això. Però sí que tenim casos d'alguns famosos en què es va anar a veure on hi havia la roba interior en un calaix, per saber si dormia o no en aquella casa."

Rendes molt elevades i amb molt patrimoni

Gràcies al Big Data, Hisenda va iniciar l'any 2021 -són les últimes dades disponibles- més de 200 actuacions per detectar falsos no residents amb patrimonis elevats. En va tancar unes 70, de contribuents que simulaven viure a una trentena de països i als quals reclama 24,5 milions d'euros.

Segons la delegada especial adjunta de l'AEAT a Catalunya, es tracta de rendes molt elevades i amb patrimonis molt significatius:

"Són un tipus de contribuent que s'assessora bé i que es pot ptermetre contractar alguns professionals concrets, que són els poquets que es dediquen a dissenyar i mantenir les estructures fiduciàries. Perquè aquí del que es tracta és de que aquest contribuent amagui o emmascari i dissimuli el seu patrimoni, no tenint-lo al seu nom directament, sinó a través de societas que no són d'ell."

Del mateix parer és Eduard Vilà, director de l'Agència Tributària de Catalunya:

"Estem parlant d'un contribuent amb un poder econòmic important, perquè si no realment no té sentit plantejar una deslocalització fictícia. Alguns tenen la possibilitat d'anar a l'estranger i d'altres no, i fictíciament se'n van a una altra comunitat."

Fer veure que vius a un altre lloc per pagar menys impostos

Fins ara els contribuents que simulaven viure en una altra comunitat -en la major part dels casos, a Madrid- ho feien per pagar menys en l'impost de successions i en l'IRPF, però sobretot, per estalviar-se el de patrimoni, que a Madrid està bonificat al 100%.

Però amb l'entrada en vigor de l'impost de les grans fortunes, que només s'aplica a les autonomies on no es pagava res per aquest impost, aquest "avantatge" desapareix. Caldrà veure si això es tradueix en un descens d'aquest tipus de frau.

De moment, l'any passat l'Agència Tributària de Catalunya en va detectar menys casos, però amb un volum de frau molt més elevat. En total, van ser 10 liquidacions per 4,5 milions d'euros. Vuit d'aquests contribuents simulaven viure a Madrid. Uns altres 14 contribuents feien veure que residien a l'estranger, sobretot a Suïssa i Andorra. En aquest cas l'import de frau descobert frega els 45 milions d'euros.  

Segons la presidenta dels assessors fiscals, és un tipus de frau cada cop més fàcil de detectar per part d'Hisenda: 

"Nosaltres no podem aconsellar mai un trasllat fictici ni d'una comunitat a una altra ni a l'estranger, tampoc, perquè això està destinat al fracàs."