Com Sito Miñanco però a l'Escala: els inicis del tràfic d'haixix per mar a Catalunya

Cala Llevadó, a Tossa de Mar, és una cala menuda embolcallada de roca. Hi ha una zona d'aparcament des d'on s'accedeix a les escales que porten a la sorra. El que passa a la platja queda a resguard. La nit del 23 de febrer d'enguany és la zona que van triar uns narcotraficants per desembarcar-hi gairebé dues tones d'haixix. La Guàrdia Civil va intervenir la droga i els narcotraficants van poder escapar.

Arribar a temps al punt de descàrrega no és fàcil per a la policia, no sempre els investigadors saben amb prou antelació on es dirigeix la narcollanxa amb què transporten la droga. Dies després els van tornar a decomissar la càrrega, gairebé dues tones més però a les costes d'Almeria. En esta ocasió sí que hi va haver detinguts: set.

La Guàrdia Civil va establir un equip conjunt d'investigació amb els Mossos d'Esquadra que va acabar amb la desarticulació d'una organització criminal que operava a Catalunya, on tenien empreses nàutiques que feien servir per blanquejar els diners. Les embarcacions, segons la investigació, les acabaven d'equipar en tallers clandestins de Rubí, Salt i Tarragona.

Com Sito Miñanco, però a l'Escala

Fa quaranta anys, els narcotraficants ja triaven la costa catalana per fer entrar la droga. A finals dels anys vuitanta, a Cala Morisca, a un quilòmetre de distància de Cala Llevadó, la màfia corsa va construir-hi un túnel subterrani de 40 metres de longitud que estava equipat amb una vagoneta que els permetia transportar la droga des de la platja fins a un amagatall. Quan els van decomissar, a "la guarderia" --que és com anomenen els espais on emmagatzemen l'haixix-- hi tenien disset tones d'haixix preparat per vendre.

Llavors, era el decomís d'haixix més gran que s'havia fet mai a Europa en un amagatall. El que els investigadors consideraven el cap de l'organització pagava els focs artificials de la festa major de l'Escala i havia finançat l'equip de futbol del municipi, com feia el narcotraficant gallec Sito Miñanco amb el Cambados.

També els van decomissar sis kalàixnikovs i munició. "Són gent que compleix l'horari de tancament de manera escrupolosa, que ha pagat els seus impostos religiosament i de la seva estada a l'Escala no en tenim res a dir", explicava l'alcalde a TV3.

L'home era, també, el propietari d'una pizzeria al port de l'Escala on tres anys abans hi havia hagut dues explosions d'artefactes amb pocs dies de diferència. És la violència que a vegades va associada al narcotràfic.

Fogueres d'haixix enmig de descampats

Els cossos policials porten a les incineradores l'haixix decomissat, quan el jutjat autoritza destruir-lo. La droga la custodien, tant durant el trasllat com mentre està a les instal·lacions de la incineradora abans de ser cremada. Als anys vuitanta, però, la destruïen d'una manera molt més rudimentària l'apilonaven en descampats i hi feien una foguera amb fustes perquè prengués amb més facilitat. La destrucció era més costosa i menys segura.

Portar la droga des del Marroc a la costa catalana amb narcollanxes o embarcacions semirígides els costa més d'un dia, però també opten per altres modalitats, tant ara com als inicis del narcotràfic a Catalunya: utilitzen embarcacions de pesca que van a alta mar a buscar la mercaderia per entrar-la a port. També amb iots i embarcacions d'esbarjo de lloguer.

En l'últim any i mig també s'ha detectat que avaren les embarcacions en zones del delta de l'Ebre, un altre dels punts de Catalunya que juntament amb la Costa Brava agrada als narcotraficants per "alijar", que és com s'anomena en l'argot delinqüencial al fet de desembarcar l'haixix a terra.

A les dependències de Vigilància Duanera, però, als anys noranta hi tenien un mapa de Catalunya amb gomets als punts on havien detectat una partida, hi havia gomets al delta de l'Ebre i a la Costa Brava, però recorden que n'hi havia per tot el litoral català.

Ara el mapa encara està mig buit, però no del tot.