Com són i com funcionen els centres d'internament de migrants que Itàlia ha obert a Albània

La construcció de centres de deportació de migrants fora de les fronteres de la Unió Europea, mentre es gestiona el seu possible asil, centra l'actualitat europea. Els socis europeus estan dividits sobre aquesta qüestió, en ple Consell Europeu protagonitzat per la política migratòria.

Itàlia ha obert a Albània dos centres d'internament de migrants pendents d'asil i, aquesta setmana, hi ha arribat el primer grup de migrants en una externalització de la sol·licitud d'asil mai vista a la Unió Europea, fruit de l'acord signat entre Itàlia i Albània el novembre de l'any passat.

El primer grup de 16 persones, 10 provinents de Bangladesh i 6 d'Egipte, va arribar aquest dimecres al port de Shëngjin, després d'un viatge de més de 36 hores des de territori italià. Tres dies abans, diumenge, els havia rescatat la Guàrdia Costanera en aigües internacionals, on eren després d'haver sortit de Líbia.

En arribar a Albània, un petit grup d'activistes els esperava al port amb una pancarta que deia: "El somni europeu s'acaba aquí".

La justícia italiana, però, ha tombat el pla del govern d'extrema dreta de Giorgia Meloni. El Tribunal de Roma ha declarat invàlida la retenció de 12 migrants en territori albanès i ha ordenat que els retornin a Itàlia.

Els altres quatre ja els havien retornat quan no feia ni 24 hores que eren a Albània. Dos perquè asseguren que són menors d'edat i els altres dos perquè es troben en situació de vulnerabilitat.

A qui es trasllada als centres d'Albània?

Els migrants traslladats als centres d'acollida temporal en territori albanès han de ser homes adults, majors d'edat i en bon estat de salut. Han d'haver estat rescatats en aigües internacionals o italianes per embarcacions de la Guàrdia Costanera o la Guàrdia de Finances italiana.

A les dones, els menors d'edat i les persones en situació de fragilitat se'ls porta immediatament a Lampedusa i els atén el sistema d'acollida italià.
 

La ruta fins a Albània

L'embarcació militar Libra va traslladar el grup de 16 persones fins a Albània. A bord del buc, se'ls va fer un primer control per comprovar que complien els requisits.

En arribar a Albània, la primera parada va ser el port de Shëngjin, on se'ls van fer controls sanitaris i d'identificació al centre habilitat per gestionar les arribades. Després, se'ls va traslladar al camp de Gjadër, a uns 20 quilòmetres de distància.

Com és el centre de Gjadër?

Gjadër és una antiga base de les forces aèries albaneses de quan el país era una dictadura comunista. Està envoltat d'un mur de set metres d'alçada amb càmeres i altres sistemes de vigilància.

Té una capacitat per a 880 persones, tot i que s'espera que amb el temps pugui arribar a les 3.000.

A l'interior, hi ha mòduls prefabricats de 12 m² amb lliteres, on s'allotgen els migrants. A banda de les habitacions, al centre de Gjadër, hi ha una sala mèdica operativa, un laboratori d'anàlisis, una sala amb instruments per a radiografies i ecografies i una altra per a visites psicològiques i psiquiàtriques, segons les imatges que ha difós el govern italià:

Dins del complex hi ha un edifici de 144 places per als qui se'ls rebutgi la sol·licitud, a l'espera de ser repatriats. I també una presó que pot acollir 20 persones.
 

Com es gestionen els centres de detenció?

Els centres de Shëngjin i Gjadër són instal·lacions gestionades i controlades per les autoritats italianes. Més de 300 persones, entre militars, personal sanitari i jutges, estan destinats als centres, segons l'ambaixada italiana a Tirana.

La jurisdicció en el centre és "italiana i europea", segons va assegurar Meloni en el moment de l'acord.

Les forces de seguretat albaneses es limiten a vigilar el perímetre exterior del centre.

L'acord entre Roma i Tirana estableix que els migrants no poden abandonar les instal·lacions i moure's lliurement per Albània.

Quin cost tenen els centres per a Itàlia?

El cost de la gestió dels centres albanesos és d'uns 160 milions d'euros anuals, segons els càlculs italians. Uns diners que el ministre de l'Interior, Matteo Piantedosi, creu que "a llarg termini permetran reduir les despeses de l'acollida extraordinària", que actualment a Itàlia són d'uns 1.700 milions anuals.

El cost del trasllat amb embarcació és de 18.000 euros per cada un dels 16 migrants, segons els càlculs de l'oposició italiana.

La construcció dels centres ha costat 65 milions d'euros.

La cap de l'oposició italiana, Elly Schlein, del Partit Democràtic, creu els diners s'haurien pogut "utilitzar per a la sanitat pública o per reduir les llistes d'espera, en comptes de llençar-los per la finestra per deportar migrants trepitjant els seus drets".

Quant temps s'hi estan els migrants?

La previsió és que l'estada dels migrants a aquests centres no arribi a un mes. Les sol·licituds d'asil s'han d'aprovar o rebutjar en un termini de 28 dies. Passat aquest temps, les persones que encara esperin una decisió s'enviaran a Itàlia.

S'han instal·lat 10 pantalles gegants en un tribunal de Roma perquè els jutges puguin seguir les audiències.

Segons l'acord, la xifra de migrants presents a Albània no pot superar els 3.000, de manera que el nombre aproximat de persones que podrien arribar cada any al país en aplicació d'aquest acord seria al voltant de 36.000.
 

Les ONG demanen a Itàlia cancel·lar l'acord

Les ONG que rescaten persones al Mediterrani han demanat que Itàlia cancel·li l'acord amb Albània perquè "posa en perill els drets humans i el dret internacional" en un context d'"externalització de les fronteres europees".

"Estem molt preocupats perquè els centres d'Albània segueixen la direcció política d'allunyar i contenir aquestes persones violant-ne els drets en comptes de gestionar el fenomen", ha lamentat SOS Mediterranée.

Valentina Brinis, advocada d'Open Arms, creu que "l'únic efecte" que tindran aquests centres és "l'augment del sofriment de les persones rescatades davant d'una despesa pública enorme però inútil":

"El greu és que això està succeint amb l'aplaudiment de la Comissió Europea, és a dir, l'organisme indicat per traçar la línia en qüestions fonamentals com aquesta".

L'ONG alemanya Sea Watch ha acusat Meloni de gastar "centenars de milions d'euros dels contribuents per deportar i empresonar uns pocs milers de migrants a Albània":

"Potser els impostos dels italians es poden gastar millor, per acollir i incloure en comptes de rebutjar".

El precedent del pla Ruanda

La inspiració més clara de l'acord entre Itàlia i Albània cal buscar-la en el pla del govern conservador britànic de deportar a Ruanda els immigrants que accedissin de forma irregular al Regne Unit a través del canal de la Mànega.

Hi ha, però, alguna diferència: el pla de Meloni dona als migrants la possibilitat de tornar a Itàlia si la sol·licitud d'asil es resol de manera favorable quan són a Albània. En canvi, el pla Ruanda els expulsava del Regne Unit sense possibilitat de retorn.

El pla ideat per Boris Johnson i que posteriorment Rishi Sunak va convertir en un dels eixos del seu programa va generar controvèrsia des del primer moment. El primer vol cap a Ruanda havia d'enlairar-se el 15 de juny de 2022, però no va poder sortir per una ordre d'urgència del Tribunal Europeu de Drets Humans.

El 15 de novembre de 2023, el Tribunal Suprem del Regne Unit, màxima instància judicial del país, va considerar el pla il·legal perquè hi havia risc que els demandants d'asil enviats a Ruanda poguessin estar en perill de ser deportats al país d'origen.

A l'abril, el Parlament britànic va aprovar una polèmica llei que declarava Ruanda com a "país segur" i permetia deportar-hi migrants que haguessin entrat de manera irregular. Finalment, quan al juliol el laborista Keir Starmer va arribar al govern, va eliminar-lo de seguida.

Amb l'anul·lació del pla, Ruanda es va negar a retornar la partida inicial de 240 milions de lliures (286 milions d'euros) que havia pagat Londres.

Una opció que valoren altres països europeus

Segons Meloni, l'acord amb Albània és "una via nova i valent" de control migratori que "reflecteix perfectament l'esperit europeu". La mesura no genera consens, ni de bon tros, entre els socis europeus. Un dels que s'hi oposa més clarament és el govern espanyol, juntament amb els d'Irlanda o Bèlgica.

El ministre de l'Interior italià, Matteo Piantedosi, va assegurar dimecres que 15 països europeus --sense dir quins són-- han expressat un "fort interès" pels centres de detenció construïts en territori albanès.

"És la prova més gran del valor experimental i innovador d'aquesta iniciativa, que pretén combatre la immigració il·legal sense afectar a la garantia dels drets fonamentals de les persones", apuntava Piantedosi.

De fet, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha proposat aquesta setmana explorar "solucions innovadores" en política migratòria, com el desenvolupament de centres de retorn fora de la UE per a migrants en situació irregular. Von der Leyen va defensar que es poden "extreure lliçons" de l'acord entre Itàlia i Albània.

Després d'anys de negociacions i bloquejos, l'abril passat el Parlament Europeu va aprovar el pacte migratori. Un marc per gestionar de manera previsible i ordenada l'arribada de migrants que no començarà a aplicar-se fins al 2026, un horitzó que alguns estats veuen molt llunyà.

Diversos països consideren que amb el pacte migratori no n'hi ha prou "com a solució als reptes existents" i que cal "completar-lo", especialment pel que fa al retorn de persones.

Per això la migració continua sent un dels temes principals de les cimeres europees, com la d'aquest dijous i aquest divendres a Brussel·les.