Com són i quines feines tenen els joves sobrequalificats? El perfil de la subocupació

Tot i que la majoria dels joves que treballen ho fan d'acord amb el seu nivell de formació, capacitats i experiència, hi ha un bon gruix que no ho pot fer. Són els subocupats o sobrequalificats i representen el 27% de les persones joves entre 16 i 34 anys que treballen a Catalunya i que tenen molta més qualificació de la que requereix la feina que fan.

Així ho constata un estudi del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). I aquí hi ha dos grups: els que objectivament tenen estudis i experiència per poder exercir tasques superiors i, per tant, més reconegudes i ben pagades; i els que tenen la percepció que, per estudis i formació, podrien tenir millors condicions de les que tenen.

I a tot això encara s'hi suma que un 7,1% dels joves, gairebé dos punts més entre les dones, tenen una jornada laboral insuficient i s'han de conformar amb treballs a temps parcials no desitjats i contractes temporals. Aquesta circumstància afecta sobretot els més joves, els menors de 25 anys i ha anat creixent els últims anys. Sovint a mesura que passen els anys aconsegueixen poder "normalitzar" la seva jornada.

Aquestes dades situen Catalunya una mica per sota la dada del conjunt d'Espanya, on la sobrequalificació dels joves se situa en el 37,2%, però lluny d'Europa, on és del 24,5%.

Quan és per una jornada parcial involuntària, és del 12,5 a Espanya; del 7% a Catalunya i del 4,9% a la UE.

Els sectors amb més joves sobrequalificats

Segons l'estudi, si s'analitzen les dades per sectors, a la construcció és on més treballadors qualificats treballen per sota de les seves expectatives i formació: ho fan un 38,6%.

És un percentatge superior, fins i tot, al de l'hostaleria i el comerç, on el percentatge de subocupats arriba al 36,8%. Però, en aquest subsector, la dada entre els que tenen estudis superiors arriba a ser del 58,8%. És a dir, més de la meitat dels joves amb estudis superiors que troben una feina en el comerç o l'hostaleria, estan subocupats i moltes vegades insatisfets amb contractes temporals o a temps parcial.

I aquesta situació els comporta ingressos més baixos dels que els pertocaria si treballessin a temps complet o en feines més ajustades al seu nivell de preparació.

A la indústria això els passa a un 28,5% de joves que hi treballen.

On les persones de menys de 35 anys poden ajustar més la seva formació i el lloc de treball que ocupen és a tots els serveis de l'administració pública, l'educació i els serveis sanitaris. En aquests àmbits la subocupació objectiva s'ajusta molt més a la formació i al lloc de treball: és només del 7%.

L'origen, el lloc de residència i el gènere pesen

Els autors de l'informe revelen que els i les joves nascuts a l'estranger o amb nacionalitat estrangera pateixen la subocupació en percentatges molt més alts que les persones joves nascudes a Catalunya o Espanya. La subocupació objectiva entre els estrangers és d'un 33,8%, pràcticament el doble dels que tenen la nacionalitat espanyola, que és del 18,3%. En el cas de la subjectiva la diferència és de 38,9% a 26,9%.

I les dades també constaten que les dones són les que més pateixen la insuficiència d'hores.

I, així mateix, també és un factor decisiu el lloc. Com més petit és el municipi, més treballadors joves hi ha subocupats: un 25,5%. I, en canvi, a Barcelona ciutat és inferior del 19,3%.

Menys emancipacions, menys salut emocional i més pobresa

L'estudi del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya i el Consell de la Joventut conclou que els subocupats tenen moltes més dificultats per tirar endavant.

Les rendes familiars en els casos de les persones sobrequalificades per la feina que fan són, de mitjana, inferiors a les que han pogut accedir a una feina en consonància amb la seva formació. Les diferències es constaten en la taula i les rendes anuals poden arribar a ser 7.000 euros inferiors, també en el cas dels que treballen menys hores dels que tenen la jornada laboral més habitual de 8 hores al dia.
 

I, com es pot veure, això fa que hi hagi un percentatge d'aquests joves que hagin de viure amb ingressos per sota el 60% de la mitjana, que és on es fixa el valor de la pobresa econòmica relativa. En el cas de la insuficiència d'hores, la pobresa econòmica relativa afecta el 41% dels joves, mentre que els que treballen amb una jornada que consideren suficient tot just superen el 10%.
 

I això els fa més difícil encarar una vida fora del nucli familiar, se'ls complica l'accés al lloguer, a la propietat i no poden estalviar. A més gairebé la meitat dels que fan jornades inferiors a les que necessiten s'han plantejat emigrar per raons econòmiques. 

Els autors també apunten que si el jove o la jove exerceixen la seva feina pensant que no encaixa amb la seva qualificació, és més freqüent que pateixin una malaltia derivada de la feina i angoixes per la situació econòmica i una satisfacció vital més baixa.

Com reduir la subocupació juvenil?

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya fa un llarg llistat de recomanacions per fer-hi front, com ara fomentar la formació en àrees tècniques i d'enginyeria i promoure l'accés dels més joves als sectors emergents com les energies renovables on hi ha més oportunitats de feina i ocupació de qualitat.

A més l'informe també proposa adaptar l'oferta formativa a les necessitats del territori i el teixit productiu i reformar el sistema de beques per a graus superiors d'FP per generar més oportunitats de treball de qualitat entre els joves.