Fins ara, l'exèrcit ucraïnès feia servir mines antipersona d'activació manual, com les del tipus "Claymore" (Reuters/Oleg Petrasiuk/Forces Armades d'Ucraïna)

Com són les mines antipersona que utilitzarà Ucraïna i per què són controvertides

Els Estats Units proveiran de mines antipersona Ucraïna, un dels 164 països participants del Tractat d'Ottawa, que prohibeix aquest armament

La decisió dels Estats Units de subministrar mines antipersona a Ucraïna busca donar més eines a l'exèrcit ucraïnès per mirar de frenar l'avenç del seu enemic rus.

Les mines nord-americanes que arribaran a Ucraïna seran "no persistents", programables, perquè no explotin passat un temps, però això no ha evitat les crítiques a la mesura.

L'enviament de mines antipersona a Ucraïna per part dels Estats Units arriba després que l'exèrcit d'aquest país ha començat a fer servir míssils nord-americans contra Rússia.
 

Mines antipersona amb període d'autodesactivació

Que l'exèrcit ucraïnès faci servir mines en aquest conflicte no és, per si mateix, una novetat: les mines antitanc han tingut un paper important en la tasca de parar l'avenç dels blindats russos des del principi del conflicte.

De fet, també ha fet ús d'un tipus de mines antipersona que s'activen manualment, amb un detonador de mà que es connecta a l'explosiu a través d'un cable.

Aquestes mines, anomenades M18 (o "Claymore"), es fan esclatar intencionadament quan l'enemic passa a prop, fet que les converteix en menys perilloses per als civils un cop acabat el conflicte.

Les mines que enviaran els Estats Units i fins ara no feia servir Ucraïna s'activen automàticament de forma indiscriminada quan algú --sigui combatent o civil-- hi passa a prop o les trepitja.

Això fa que les mines antipersona --molt més fàcils d'instal·lar que de retirar-- suposin un perill per a la població civil durant dècades, fins que es troben i retiren manualment.

Per evitar-ho, fonts del govern dels Estats Units han explicat que les mines que s'enviaran a Ucraïna són "no persistents". És a dir, se'n pot programar la desactivació.

Segons un manual de l'exèrcit dels Estats Units, els temps de desactivació de les mines pot anar des de quatre hores fins a quinze dies.

Sovint, el sistema de desactivació consisteix en un mecanisme que inutilitza el detonador de la mina, de manera que l'explosiu roman a dins.

En altres casos, segons el mateix manual, les mines "s'autodetonen quan s'esgota el temps d'autodesactivació".

Sapadors ucraïnesos col·loquen mines antitanc a Donetsk fa tres setmanes (Reuters/Oleg Petrasiuk/Forces Armades d'Ucraïna)

Un armament prohibit per 164 països, inclosa Ucraïna

L'ús de mines antipersona ha estat durament criticat des de fa dècades.

La mateixa naturalesa de les mines les converteix en un tipus d'armament indiscriminat, que no diferencia si la persona que s'hi apropa és un combatent enemic o un civil.

Per aquesta raó, estats i organitzacions civils s'han organitzat per promoure'n la prohibició.

Una d'aquestes iniciatives es va acabar concretant en l'anomenat Tractat d'Ottawa, firmat a Oslo el 1997, que prohibeix l'ús, l'emmagatzematge, la producció i l'enviament de mines antipersona.

Ucraïna és un dels 164 països firmants del Tractat d'Ottawa, però ni els Estats Units ni Rússia l'han arribat a rubricar mai.

L'exèrcit rus, de fet, ha fet un ús extensiu d'aquest armament durant el conflicte. L'exèrcit ucraïnès també ha estat acusat de fer servir mines antipersona prohibides pel tractat durant la batalla d'Izium.

L'arribada i l'ús de les mines nord-americanes suposarà, doncs, un incompliment del tractat per part d'Ucraïna.

Una mesura controvertida i criticada

La decisió de l'administració de Biden d'enviar aquestes mines a Ucraïna ha rebut crítiques des de diversos fronts.

En l'àmbit internacional, tant Turquia com la Xina --pròxims al Kremlin-- han criticat la decisió de Biden. Consideren que la solució a la guerra ha de passar per fer "més esforços de pau, més bona voluntat i diplomàcia", en lloc de "més armes, més sang i més llàgrimes", en paraules del president Turc, Recep Tayyip Erdogan.

Organitzacions humanitàries com Amnistia Internacional, Human Rights Watch o la Campanya Internacional per a la Prohibició de les Mines (ICBL) han expressat condemna i preocupació per la mesura.

"Aquestes armes van ser prohibides [...] pel seu impacte devastador entre els civils. Com a membre del Tractat, Ucraïna no pot adquirir-les o fer-les servir."

L'ICBL ha recordat que el tractat prohibeix qualsevol mena de mines antipersones, també les que tenen mecanismes d'"autodestrucció", perquè "no són 100% infal·libles i requereixen operacions de desminatge perilloses i cares".
 

Gir en la posició de Biden

Els Estats Units van arribar a prohibir l'ús de mines antipersona fora de la península de Corea el 2014, sota el mandat d'Obama, adherint-se als postulats del Tractat d'Ottawa sense arribar a firmar-lo.

De fet, la de Bill Clinton va ser la primera administració a posicionar-se en contra de l'ús de les mines i, des d'aleshores, tots els governs nord-americans hi han fet canvis.

L'any 2016, dies després que Donald Trump va jurar el càrrec com a president del país, va decidir revocar la política aplicada per Barack Obama i tornar a permetre l'ús d'aquest armament.

Però el més sorprenent de la recent decisió de Joe Biden de subministrar mines a Ucraïna és que el mateix Biden va anunciar el 2022 que recuperava la doctrina d'Obama.

En aquell moment, segons l'anunci oficial, el president dels Estats Units va mostrar-se convençut de la necessitat d'"avançar cap als objectius humanitaris de la Convenció d'Ottawa".

"Aquest canvi reflecteix la creença del President que aquestes armes tenen un impacte desproporcionat en els civils, inclosos els infants, molt després d'acabar-se les guerres, i hem de reduïr-ne l'us arreu del món."

El mateix document especifica que els Estats Units no exportaran mines antipersona.

Fa un any, els Estats Units ja van enviar a Ucraïna bombes de dispersió, una munició que també es considera indiscriminada i també prohibeixen un centenar de països.

El president dels Estats Units, Joe Biden, es va comprometre a no exportar mines antipersona el 2022 (Reuters/Leah Millis)
ARXIVAT A:
Estats UnitsUcraïnaRússiaJoe Biden
Anar al contingut