Com treballa el grup que analitza a fons els assassinats masclistes per ajudar a prevenir-los

Cada tres mesos i sempre que hi ha un feminicidi. És quan es troba el grup d'anàlisi dels assassinats de dones a Catalunya. La Francy, la Kirsty i la Carla eren fins avui les últimes, però aquest diumenge s'ha conegut un nou feminicidi, a Barcelona. Amb aquest, ja són 122 les dones mortes des del 2012, any en què es va crear aquest grup de recerca, que té una dotzena de membres, que representen Salut, Interior, Drets Socials, Justícia, Educació i Feminismes.

"La voluntat és analitzar els casos que han succeït i sobretot que l'anàlisi pugui generar aprenentatge per millorar, des de la detecció precoç a la coordinació i la millora dels procediments", explica la directora general per a l'Erradicació de les Violències Masclistes, Laia Rosich Solé.

Han vist, per exemple, que l'apropament dels serveis a les dones pot minimitzar el risc, que és més gran, per contra, per a les que viuen més aïllades. Que les persones properes tinguin accés als telèfons d'atenció a la violència masclista o que una denúncia acabi en una ordre d'allunyament també pot ajudar en alguns casos.

En aquest sentit, han detectat que de les dones assassinades, un 20 % havia presentat denúncia, i que només un 3% tenia una ordre d'allunyament. "És una anomalia terrible en una situació que acaba en un feminicidi, no? És evident que en la valoració del risc, en l'acompanyament a la denúncia, en situacions amb tant de risc, hem de treballar i s'ha de millorar", admet Rosich.

La directora general per a l'Erradicació de les Violències Masclistes creu que en la prevenció pot ser clau reforçar la xarxa d'acompanyament, amb més formació i informació: "Tenir formades i informades les persones del voltant o fins i tot dels serveis públics a què puguin tenir accés: comerços, hotels, espais de transport... aquesta part de l'entorn on tothom pot arribar a oferir un telèfon d'atenció."

On demanar ajuda

Per demanar ajuda en cas de violència masclista hi ha el telèfon 900 900 120, específic d'atenció i informació. Funciona les 24 hores de cada dia de l'any, atén consultes i urgències, és gratuït, no queda registrat al mòbil i és confidencial.

En cas d'emergència davant d'una agressió, també es pot trucar al 112.

També funciona el WhatsApp 601 001 122, per oferir informació i assessorament a les dones que són víctimes de violència masclista.

Si es vol denunciar, es pot anar a la policia o directament als jutjats especialitzats en violència de gènere, on les dones tenen el dret de ser assistides per un advocat d'ofici independentment de la situació econòmica de cadascú.

Es poden prevenir de manera més eficaç, els feminicidis?

El govern espanyol també té un grup semblant de treball en crisi amb les comunitats autònomes que s'activa només, però, quan es concentren més de 5 feminicidis en un mes. D'altres països fan igualment revisions, de manera protocol·litzada.

Patsilí Toledo, professora de la Universitat Pompeu Fabra i experta en feminicidis, ha examinat com es treballa en aquestes sessions arreu del món i tot just acaba de presentar-ne un informe a l'ONU. Ara assessorarà el grup de treball de la Generalitat per proposar mètodes d'anàlisi que vagin més enllà en l'estudi dels casos, com ja es fa a altres llocs, com Portugal o el Regne Unit.

"El que es fa en aquestes revisions és donar una oportunitat a l'entorn de poder tenir una veu; en situacions tan tràgiques com aquesta, tothom, sempre, pensem en què podríem haver fet d'una altra manera, i aquestes reflexions també són valuoses, és a dir, quines coses necessitàvem tant, si ets familiar de qui ha estat assassinada, com eventualment, també, si ets familiar, o amiga, o excompanya de feina, de qui ha acabat empresonat per molts anys", explica Toledo.

De la foto del crim a la història de vida

Així la idea és poder arribar a seure amb les persones que han estat més a prop de la víctima i també de l'assassí, i fins i tot amb ell --si no es va suïcidar després del crim, una decisió que sovint acaben prenent els agressors.

"La violència masclista és una violència estructural i no tenim un patró de dones que siguin les que pateixen aquestes situacions", recorda Rosa Codina, subdirectora general de Serveis i Recursos d'Atenció a les Violències Masclistes.

"Fins ara l'anàlisi és més descriptiva: es mira si han acudit o no al servei, quina tipologia de violència era la detectada, en quin àmbit es donava, si hi havia hagut alguna urgència... Això ens dona una foto, però sovint necessitem dades, aprofundir en dades més qualitatives, en el perquè", descriu la directora, Laia Rosich, que treballa braç a braç amb la subdirectora general, qui afegeix que el que volen és "poder fer una anàlisi de la història de vida d'aquestes dones i sobretot poder parlar amb l'entorn de les dones i que puguin explicar quines situacions havien viscut, quines situacions s'havien detectat".

D'aquesta manera, es vol aprofundir en el fenomen de la violència masclista i detectar necessitats del sistema més enllà dels registres i les dades.

"Tenim un sistema de resposta amb mancances, és evident, però tenim un sistema i potser ens falta anar filant més prim", diu Toledo, "mirar quines coses s'han de millorar i quines coses potser no existeixen encara, i necessitem que existeixin, per poder respondre a les necessitats de tothom que està afectat per una situació de violència masclista; en què podem millorar?" --es pregunta l'experta-- "També millorant en coses que ni tan sols érem conscients que són una necessitat, i per això cal sentir les veus de l'entorn social: ens pot permetre identificar unes necessitats, per tant, és com obrir una finestra d'aprendre de les tragèdies. Potser cal saber quins recursos hauríem pogut activar quan algú s'estava adonant que una situació s'estava descontrolant."

I la professora insisteix que cal escoltar tant l'entorn de la víctima com de l'agressor per ajudar a combatre la violència:

"Molt sovint tenim la idea que els serveis són només per a les dones, i és veritat, hi haurà necessitat absoluta d'aquests serveis, però també hi ha una necessitat de serveis per als agressors i de recursos, que potser familiars i persones de l'entorn poden activar per intentar evitar o reduir aquesta violència: quins altres camins jo puc utilitzar com a germana, com a cosina, d'algú que jo veig que es troba en una situació que està sortint de mare, d'assetjament, o del que sigui que passi."
 

Escoltar veus fins ara invisibilitzades

La participació de familiars, amics, coneguts o companys de feina, o d'activitats d'oci d'ella o d'ell, en una anàlisi més a fons seria, en tot cas, voluntària i es mirarien de fer les indagacions sense interferir en el procés judicial ni policial.

Rosa Codina ho explica així: "Volem establir un mètode per veure com podem recollir aquestes dades i, d'alguna manera, per no interferir en tots aquests procediments judicials, amb investigacions policials, amb tot el tema de protecció de dades, veure fins a quin punt es poden demanar dades, en quin moment les podem demanar..."

Pensen que això permetria arribar a explicar molts perquès:

"Poder identificar coses que no havien arribat a esdevenir dades, quan una dona, per exemple, no ha denunciat, per què no havia denunciat, per què no havia pensat a anar a un servei especialitzat, potser per qüestions que tenien a veure amb la família, amb deutes...", detalla Toledo.

Aquesta manera de treballar, a part d'aconseguir implicar tothom que ho vulgui en un procés d'investigació, no només els organismes oficials, també pot permetre una reparació: escoltar les veus, fins ara invisibilitzades, de qui fins ara havia estat més a prop dels protagonistes del crim, els pot aportar cert consol durant el dol.

La professora Patsilí Toledo ho explica en un context on situa el fenomen de la violència masclista d'aquesta manera: "La violència masclista i especialment en la relació de parella, a vegades es veu malauradament com: aquest home ha matat aquesta dona, i fi de la història. Quan diem que la violència masclista no és un problema individual sinó un problema social, és que té a veure amb tothom, i és que si estirem els seus fils, ens toquen, i potser jo hi tinc un paper i tu també, i tothom hi té un paper. Tenim alguna cosa a fer davant d'aquesta qüestió que no és només un problema d'ell i d'ella. És un problema social."