Com treballen els mediadors al Segrià per frenar l'expansió del coronavirus?

Aquest diumenge farà una setmana del confinament perimetral del Segrià. De moment, les autoritats es preparen per a uns 10 dies encara durs, a l'espera que donin resultats les mesures restrictives que ja s'han pres.

Per frenar els nous brots de coronavirus és molt important que tothom actuï de manera responsable: que es mantinguin les distàncies i que es porti mascareta. Sobretot en municipis que, amb la campanya de la fruita, augmenten molt de població.

En aquest context és vital la feina que desenvolupen els mediadors que informen la població, la que hi viu tot l'any i també als temporers que han vingut per treballar ara, de la importància de respectar les mesures de seguretat contra la Covid.

A Alcarràs, hem vist la feina que fan dues mediadores. Són la Marta i la Youssra. Una de les maneres de fer la feina és sortir al carrer i parlar amb els veïns d'Alcarràs. Explicar com posar-se la mascareta de forma correcta, com mantenir una higiene general constant, sobretot rentant-se les mans, i que cal mantenir distància física.

Són mesures per frenar la propagació del coronavirus i que cal escampar-les entre la població. Elles estan per resoldre tots els dubtes que els puguin plantejar. però no només això:

"Estem pel que faci falta. Pel que el metge, l'infermer, l'administratiu necessiti. Si necessita que fem una traducció, una traducció. Si necessita que anem a veure'ls a domicili per valorar si es pot fer l'aïllament, valorem el domicili. Si necessiten que agafem contactes per tenir tots els convivents de la persona afectada, els agafem", explica Marta Alriols, mediadora de l'ICS.

Per estendre les mesures de seguretat entre la població és clau la tasca dels mediadors. Des d'aquesta setmana, a la regió sanitària de Lleida n'hi ha set, sis d'ells concentrats a la comarca del Segrià, la més castigada per aquesta onada de coronavirus.

Tenir més mediadors era una condició indispensable per als alcaldes i alcaldesses de la zona. A Alcarràs, per exemple, un poble del Baix Segrià, amb 10.000 habitants, durant la campanya de la fruita, la seva població pot créixer fins a un 50%. Per això, moltes de les persones a qui atenen són treballadors del camp i això fa indispensable saber diferents idiomes per fer la millor atenció possible.

"Depenent de l'idioma ubiquem els professionals en un lloc o un altre. Com és el meu cas. A Seròs, la gran part de la població és del nord d'Àfrica i llavors s'ha buscat específicament una mediadora que parlés l'àrab per facilitar una mica el treball", explica Youssra Lakhal, mediadora de l'ICS.

Però, a vegades, l'idioma no és l'únic inconvenient.

"Al principi, la població era molt receptiva; però ara s'ha anat corrent la veu i la gent sap que, si detectem un positiu, comporta dies d'aïllament i llavors costa més arribar a la gent."

Malgrat tot, asseguren que se'n surten.