Com un marxant d'art amb memòria fotogràfica va descobrir els robatoris del Museu Britànic

La policia continua investigant l'escàndol més gran que ha hagut d'afrontar el Museu Britànic al llarg de la seva història: la desaparició de més de 1.500 peces i el robatori silenciós i sistemàtic d'articles del seu fons que durant anys van acabar venuts a eBay.

El principal sospitós és Peter Higgs, un dels comissaris més veterans del museu, expert en la Grècia i la Roma antigues, contra el qual es van recollint proves a mesura que es recuperen algunes peces desaparegudes. Policies d'arreu del món col·laboren amb la policia britànica --incloent-hi l'FBI--, que ha localitzat 268 articles, dels 1.500 que han desaparegut o han estat robats del museu, segons publica la BBC.

Les probabilitats que el lladre fos descobert eren realment remotes. Venia articles petits, a poc preu, gemmes o peces d'or que es podien fondre. Unes vendes que durant més de 10 anys havien passat desapercebudes.  

El lladre no va comptar que Ittai Gradel, un marxant d'antiguitats danès amb memòria fotogràfica lligués caps des de l'ordinador de casa seva. Una investigació de la BBC aporta els detalls de com Gradel va anar tancant el cercle sobre Higgs i per què el museu no va fer cas de les seves sospites fins al cap de dos anys.

De moment, ningú ha estat detingut, encara, però hi ha oberta una investigació judicial contra Higgs, que va ser destituït del càrrec de cap del departament de Grècia i Roma antigues del museu, i que nega totes les acusacions.

Un sol error va portar al fracàs un delicte que podria haver estat perfecte.

La memòria fotogràfica d'un marxant danès

El 7 d'agost del 2016, repassant a internet les ofertes que el reduït cercle de distribuïdors de joies i objectes d'art posaven al mercat, Attai Gradel col·leccionista sobretot de pedres precioses antigues i tallades, va detectar una d'aquelles troballes rares i inusuals.

Es tractava d'una pedra preciosa grisa i blanca en forma de camafeu amb la figura de Príap --el déu grec de la fertilitat-- que el venedor sultan1966 venia per 40 lliures. Al cap de poques hores l'article es va retirar sense haver-se venut.

Gradel, interessat per la peça, estava segur que l'havia vist abans. I després de consultar els seus arxius, va comprovar que no li havia fallat la memòria. Aquell camafeu de Príap havia aparegut en un catàleg del Museu Britànic. Com podia haver anat a parar a eBay?
 

El primer error del lladre

En les investigacions posteriors, segons consta en el cas que instrueix el Tribunal Superior britànic, es va comprovar que el conservador sènior Peter Higgs havia agafat el camafeu de Príap del departament de Grècia i Roma antigues del museu una setmana abans que aparegués a eBay.  

També es va comprovar que, poques hores després que fos retirat de la venda per internet, Higgs va intentar manipular la fitxa de l'article al catàleg del museu per treure'n la fotografia perquè no es pogués consultar. Però sembla que va fracassar.

Més tard es va saber que els articles que triava el lladre eren del magatzem d'articles no catalogats, precisament per evitar que cap comprador en pogués trobar l'origen.

També se sap que l'endemà de manipular la fitxa, Higgs va entrar sol al magatzem per retornar l'article.

Gradel coneixia des del 2014 aquell venedor, amb qui s'havia comunicat per comprar altres pedres precioses. Es feia dir Paul Higgins i li havia dit que havia heretat les pedres del seu avi. Va decidir escriure a sultan1966 per preguntar-li per què havia retirat el camafeu. La resposta va ser que pertanyia a la seva germana i que no volia vendre'l. No massa convençut per les explicacions, Gradel va decidir vigilar-lo.

Quatre anys després: el lladre és dins del museu

Gradel es va fixar que alguns dels articles que venia sultan1966 a baix preu eren molt més valuosos, com el camafeu que --segons el museu-- està valorat en 15.000 lliures, però que valdria el doble si conservés la muntura d'or, que se suposa que Higgs va vendre a part i no va poder retornar.

El maig del 2020 la sort del lladre va tornar a ensopegar amb la memòria fotogràfica del danès. Gradel va veure en un llibre de joies antigues la fotografia d'una pedra de color verd oliva amb la imatge de l'emperador August que s'atribuïa al fons del Museu Britànic. Gradel va mirar els seus registres i aquella peça l'havia posat a la venda un distribuïdor britànic nomenat Malcolm Hay. Alertat pel danès, Hay va intentar consultar-ho al museu, però no va ser possible perquè estava tancat durant la pandèmia de la covid-19.

Gradel es va posar en contacte amb un amic seu, Rolf Von Kiaer, un galerista de Bath, que li havia venut l'article a Hay. Kiaer li va confirmar que l'havia comprat uns anys abans a sultan1966 a eBay.

Gradel va consultar totes les adquisicions que havia fet a aquest comprador i que es remuntaven al 2014, i un rebut fet per PayPal va revelar que sultan1966 no era Paul Higgins, sinó Peter Higgs, ni més ni menys que el conservador del departament de Grècia i Roma antigues del Museu Britànic.

Qui és Peter Higgs

Peter Higgs va entrar a treballar al Museu Britànic el 1993 com a ajudant d'investigació després d'estudiar Arqueologia a la Universitat de Liverpool. El president del museu el va descriure com una persona "més aviat tranquil·la i introvertida", cita la BBC.

El 2015, el govern del Regne Unit en parlava com "un comissari de renom mundial" per haver ajudat a localitzar antiguitats robades a tot el món. Pel seu prestigi, el 2021 va ascendir a cap del departament de Grècia i Roma antigues al museu.

Per tot plegat, quan aquell mateix 2021 Gradel va comunicar les seves sospites al museu, el director adjunt Jonathan Williams li va respondre amb incredulitat. Assegurava que s'havia fet una "investigació exhaustiva" i que no hi havia cap indici de malversació entre el personal. I Higgs va continuar dirigint el seu departament.

De fet, aquell any, passada la pitjor època de la pandèmia, es va comprovar la pedra de l'emperador August que Hay havia consultat. A la documentació judicial consta que Higgs va fer un informe fals sobre la joia, en el qual deia que la peça havia desaparegut feia dècades. El registre informàtic va revelar que Higgs va fer constar l'article com a perdut adjuntant a la fitxa una nota simulant que havia estat escrita el 1963. Per tant, s'havia recuperat una altra joia perduda.
 

Una inspecció rutinària

Higgs havia anat salvant el setge, però aquell any 2021 no acabaria bé per a ell. Al desembre, una inspecció rutinària al museu va detectar que faltaven articles del departament de Grècia i Roma antigues. El museu va contractar una comissària per fer una investigació, sota la supervisió de Higgs. La comissària va descobrir que al magatzem d'articles no catalogats faltaven més de les tres quartes parts del seu contingut, 1.161 peces, segons consta als documents judicials.

La insistència de la comissària va impedir que Higgs retingués l'informe per evitar que arribés al director del museu, Hartwig Fisher, i, després, al president de la institució, George Osborne.

Durant aquell any, Gradel no havia deixat estar el tema, i dos mesos abans havia contactat amb Osborne, que va reaccionar davant de les revelacions del segon informe.

Osborne va denunciar el cas a la policia Metropolitana, Fisher va dimitir del càrrec i Higgs va ser suspès, tot i que no el van acomiadar fins al 2023.  

La policia va trobar en l'escorcoll del domicili de Higgs els registres de les vendes, les fitxes i algunes de les monedes desaparegudes, que encara ell va afirmar que les havia heretat d'un parent mort. També va admetre que el compte sultan1966 era seu.

Les mesures del Museu Britànic

Després de destapar-se l'escàndol, el museu va obrir una investigació independent i meticulosa per saber l'abast de l'espoli i les mesures que calia adoptar perquè un fet similar no tornés a passar.

El resultat es va saber fa un any, quan la institució va revelar que uns 2.000 articles del fons del museu havien desaparegut o estaven danyats. Uns 1.500, que es consideraven desapareguts o robats --la majoria gemmes i joies-- i uns 350 articles més als quals se'ls havien extret pedres precioses i tenien danys per marques d'eines. Es va calcular que d'unes 140 d'aquestes peces no se'n podrien recuperar les parts extretes, per la sospita que s'haurien pogut vendre a internet a baix preu.

Curiosament, la majoria de les peces procedien del departament de Grècia i Roma, del magatzem d'articles no catalogats. El Museu Britànic compta amb uns 8 milions d'articles, dels quals només se n'exposa un 1%, uns 80.000, i n'hi ha uns 2,4 milions que no estan catalogats o tenen fitxes incompletes.

El museu ja ha pres algunes mesures, com el compromís de catalogar tots els articles del fons del museu i evitar que cap empleat pugui entrar sol als magatzems del museu.

El cas continua obert

Gradel ha tornat més de 360 pedres precioses, incloent-hi algunes que havia venut a altres distribuïdors i que ha localitzat després de rastrejar-les fins a Hamburg, Colònia, París o Hong Kong. Algunes de les joies les ha hagut de donar perquè no estaven catalogades.

El danès és un dels tres testimonis que van comprar a Paul Higgins a través de l'usuari sultan1966, --juntament amb Malcom Hay i un nord-americà localitzat per l'FBI--, i que amb la documentació dels quals s'ha comprovat que al darrere de sultan1966 s'hi amagava Peter Higgs.

Dels articles localitzats, molts no s'han retornat perquè els actuals propietaris no volen lliurar-los al museu per comprovar si pertanyen a la seva col·lecció. La institució està estudiant si haurà de pagar indemnitzacions, que poden arribar a milers de lliures, per recuperar els articles robats.

No se sap si Higgs tindria còmplices.