Com una presó a cel obert: el centre d'acollida de Lampedusa i la deshumanització

La primera ministra italiana i la presidenta de la Comissió Europea visiten aquest diumenge les instal·lacions de Lampedusa. Abans, Giorgia Meloni es reunirà a Roma amb Von der Leyen per viatjar juntes a l'illa. La dirigent europea respon així a la invitació llançada divendres per la líder italiana "davant la gravetat de la situació" i després de demanar "una intervenció immediata" per frenar l'arribada de més migrants procedents del nord d'Àfrica.

Com una presó a cel obert amb persones amuntegades i tensió en molts moments. En això ha acabat de derivar el centre d'acollida, l'únic a l'illa, amb capacitat per a 400 nouvinguts. Però en aquest recinte tancat i als seus voltants s'hi han arribat a concentrar fins a 10.000 migrants.

Ara, després de múltiples trasllats amb ferri cap a Sicília i la península, encara n'hi malviuen 2.500. Estan vigilats en tot moment per membres de l'exèrcit però el fet que el centre estigui totalment desbordat fa que els deixin entrar i sortir amb més flexibilitat.

Voluntaris de la Creu Roja s'esforcen a posar un punt d'humanitat i dignificar aquesta espera de molts homes però també de dones i infants. En una de les ambulàncies que tenim al costat, un conductor acull una mare amb la petita arraulida entre els seus braços, que, aïllada de crits i soroll, fa una petita becaina.

Tot i l'estat d'emergència decretat per l'Ajuntament de Lampedusa, centenars de persones que fugen de guerres i pobresa continuen arribant a aquestes instal·lacions.

Entrades impulsades sobretot pel bon temps i el mar en calma; per la política de Meloni de posar traves als rescats per part de les ONG, de manera que arriben a l'illa més pasteres; i també --però no menys important-- a causa de l'ús d'unes barques cada vegada més petites que juntes dificulten i molt les operacions de salvament, com s'ha evidenciat aquesta setmana amb un port amb una renglera inusual d'embarcacions.

Imatges inèdites a Lampedusa en què el Salifon, procedent de la Costa d'Ivori, va participar, com ens demostra orgullós amb aquest vídeo:

El jove remira emocionat el moment a les portes del centre d'acollida. Ell i els seus companys de travessia riuen, criden i fan el senyal de victòria mentre esperen per desembarcar a terra ferma entre un mar de pasteres que desborden tota l'operativa de seguretat italiana.

El Salifon ha fet el trajecte amb una barqueta de ferro des de Tunísia. El mateix país amb qui la Unió Europea acaba de signar un acord multimilionari per aturar-los, lamenta, els persegueix i ataca com si fossin criminals.

I a la seva Costa d'Ivori natal la situació no és millor: "És molt difícil, no ho puc ni explicar. Allà no veus res, és la mort", ens diu amb ulls vidriosos i paraules entretallades.

És gairebé l'hora de sopar i també arriben al recinte dos germanes de 14 i 16 anys. Són sirians, de Damasc, i han viatjat sols animats pels seus pares. La Sahed, tota riallera, ens relata el trajecte de 24 hores per mar des de Líbia:

"El viatge ha estat dur perquè l'onatge era fort i duiem la roba mullada. Teníem molt fred."

Però de seguida afegeix amb els ulls brillants: "Vull anar a Holanda per continuar estudiant, la situació és molt dolenta."

Fora de micròfon i davant del centre d'acollida, la policia --a qui li toca gestionar el col·lapse-- té la seva teoria sobre per què el recinte està tan desbordat. Un dels seus efectius ens explica que hi ha pocs ferris que traslladin les persones migrants des de Lampedusa a Sicília o a la península. I que els que surten ho fan molt per sota de la seva capacitat.

Nosaltres mateixos hem estat testimonis de com un d'aquests transfers sortia pràcticament buit.

L'agent de seguretat creu que la situació inhumana de les instal·lacions servirà a la primera ministra Giorgia Meloni per carregar-se de raons a l'hora de retreure a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que no s'ha actuat amb contundència i que se'ls ha deixat sols.

Un abandonament que, per cert, l'Ajuntament de Lampedusa retreu justament al govern d'extrema dreta que, havent promès acabar amb la immigració legal, està vivint una situació mai vista a Lampedusa. No pel nombre d'arribades sinó per com s'han concentrat en menys d'una setmana.