Com veuen l'amnistia encausats pel procés com Adrián Sas, a qui el Suprem confirma la condemna
El jove de Vilafranca i altres encausats com els CDR del cas Judes creuen que els jutges no voldran aplicar l'amnistia
Pocs minuts després de l'aprovació de la llei d'amnistia, nou moviment judicial en una causa relacionada amb l'independentisme. El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de tres anys i mig de presó per al jove de Vilafranca del Penedès Adrián Sas.
El tribunal ha desestimat tots els recursos de Sas, qui va ser condemnat pel delicte d'aldarulls i també d'atemptat contra l'autoritat per haver colpejat amb un pal de bandera un mosso durant una manifestació davant del Parlament de Catalunya, l'1 d'octubre de 2018.
La decisió del Tribunal Suprem fa que la condemna contra Sas esdevingui ferma i implicarà, quan el jutjat d'executòries ho confirmi, la seva entrada a presó. Serà el segon manifestant relacionat amb el Procés amb sentència definitiva.
Fa unes setmanes, a un altre condemnat, Dani Gallardo, se li ordenava l'ingrés a presó per complir una condemna de quatre anys per aldarulls durant una manifestació l'octubre de 2019 a Madrid. Gallardo no va acceptar-ho; està en parador desconegut i s'ha dictat una ordre de recerca i captura contra ell.
Com viuen la tramitació de la llei d'amnistia i què en pensen?
La redacció de la llei d'amnistia es va anar allargant perquè en les negociacions entre PSOE, Junts i ERC, es buscava -entre d'altres- que beneficiés el màxim de persones encausades pel procés independentista, més enllà dels principals líders polítics.
TV3 ha contactat amb alguns dels casos on la nova llei podria aplicar-se per saber com ho viuen i què en pensen. El mateix Adrián Sas confia entrar dins de l'amnistia, però amb neguit, segons ell:
"Hauria d'entrar a l'amnistia, però veurem què fan els jutges; està redactada de manera molt abstracta"
Una reflexió similar a una dels CDR del cas Judes acusats per terrorisme, Queralt Casoliva, pendent de data de judici: "Res és clar, ni en cap cas tinc clar que la llei d'amnistia ens serveixi a les encausades del 23-S".
Un altre dels acusats, Edu Garzón, explica a TV3 que "la llei és clara, l'amnistia ha d'afectar a totes les represaliades del moviment independentista; però hem de ser curosos perquè la interpretació que en poden fer els jutges pot ser tot el contrari."
Una llarga llista d'encausats, entre els quals alcaldes
Terrorisme i tinença d'explosius, aldarulls, atemptat contra l'autoritat, desobediència i prevaricació són alguns dels càrrecs que assenyalen activistes i manifestants independentistes. La justícia acumula una llarga llista de persones encausades, també directament relacionades amb l'1-O per desobediència i prevaricació.
És el cas de Josep Caparrós, exalcalde de la Ràpita (Montsià), a qui l'advocacia de l'Estat li demana 15 anys d'inhabilitació i 16.000 euros de multa. Per a Caparrós, tot aquest procediment judicial "acaba afectant el teu dia a dia perquè la pressió que reps és important, i l'entorn familiar també".
De la mateixa manera ho veu la que va ser membre de la Sindicatura Electoral de l'1-O, Marta Alsina, a qui la justícia va ordenar repetir el judici juntament amb la resta d'acusats:
"Hem passat per un procediment que s'ha allargat moltíssim; vam tenir un judici, ens van absoldre, i a través d'un recurs de Fiscalia ara tornem a estar pendents que ens jutgin"
Lluís Puig: "Avui som un poc més lliures"
A l'estranger des de fa sis anys i amb ordres de detenció contra ell, l'exconseller Lluís Puig valora l'aprovació de la llei d'amnistia "com un cert aire de llibertat, aquella llibertat que durant l'exili senties en el moment d'agafar un avió, agafar un tren i fer un viatge llarg, un sentiment molt agradable". Tot i això, diu tenir dubtes de què els jutges l'apliquin:
"La capacitat dels jutges és incalculable i no podem pensar que tot seran flors i violes."
Tots els encausats a qui TV3 ha pogut entrevistar, en especial els CDR encausats per terrorisme, no creuen que la llei en si els avali del tot. L'exalcalde de la Ràpita afirma que "per part de l'estament judicial espanyol, buscaran qualsevol estratègia per no aplicar-la."
Fins ara gairebé cap jutjat ha fet el pas d'aturar un judici per la tramitació de la llei d'amnistia. L'únic cas conegut va ser, el desembre passat, quan un jutjat de Girona va ajornar un judici pel tall vies de l'AVE.
