Com viu la Catalunya Nord la proposta de fer oficial el català a la Unió Europea

La proposta de l'oficialitat del català a la Unió Europea és un tema que preocupa i que segueixen, especialment, els que lluiten per l'ús del català a la Catalunya Nord.

De fet, els alcaldes dels 5 municipis que van ser jutjats al Tribunal Administratiu de Montpeller acusats de modificat el reglament municipal per permetre l'ús de la llengua catalana als plens, el 18 d'abril, creuen que serà difícil que la proposta prosperi. Nicolas Garcia, alcalde d'Elna, assegura que encara hauran de "militar molt":

"Perquè, imagineu, si l'estat francès votés a la Comissió Europea que es pot parlar català a Europa, nosaltres, que tenim el recurs d'apel·lació d'aquí uns mesos, podríem dir al jutge: 'Ja està, no es molesti, jutge, si podem parlar a Europa podem parlar a Elna, no?'"

Per la seva banda, la batllessa dels Banys d'Arles i Palaldà, Maria Costa, que tot i la sentència de Montpeller ha continuat fent servir el català en els plens municipals, també creu que França no hi donarà llum verda:

"Els francesos si no ho veten ells ho faran vetar. Sabem que hi ha molt poques possibilitats, però saludem la iniciativa, que trobo excel·lent"

I afegeix que aquesta aprovació donaria pas a plantejar-se l'oficialitat d'altres llengües, com el bretó a França, de manera que per a Costa "és la caixa dels trons i ningú no la vol obrir".

En aquest sentit, la periodista de l'emissora nord-catalana de Ràdio Arrels, Laura Bertran, explica que a la Catalunya Nord s'ha vist Europa com "la petita porta d'escapatòria pel català". Afegeix, però, que "mentre Europa sigui dels estats, i no de regions o realment federalista és molt complicat que França accepti qualsevol cosa".

Bertran aclareix que França no ha ratificat la Carta Europea de les Llengües a causa de la seva famosa Constitució. És per això que "als plens municipals no es pot parlar català, malgrat que hi hagi la traducció al francès després". Per tant, segons la periodista, "és molt complicat que França mogui peces".

De fet, tal com explica Bertran, els periodistes de Ràdio Arrels pateixen en primera persona la política interior de França. I és que assegura que "l'estat francès és molt de la imatge, i quan rasques una mica té una altra cara":

"A Ràdio Arrels tenim finançament de l'estat francès. Existim perquè volem fomentar també les llengües regionals. Però si en fas massa després ja... si vas a entrevistar un ministre de la República perquè saps que parla català, ell mateix es pregunta si pot o no pot".

La periodista afirma que aquest és un aspecte que també succeeix en els plens municipals, ja que es pot aprendre el català i, de fet  "als ajuntaments els demanen de posar fileres bilingües en català, però després si els alumnes que han après català el volen utilitzar en públic ja no poden". I és que, segons Bertran, "sempre hi ha la doble visió, les dues cares de la mateixa moneda".

Per a la majoria de la població no és una prioritat

Un debat que arriba a la Catalunya Nord en un moment en què preocupa el sector catalanista per la fragilitat de la llengua i la cultura catalana, però que per a la majoria de la població no és un tema prioritari, tal com explica el primer tinent d'alcalde a Elna, Jacques Fajulà:

"A mi em preocupa més que el català el fet que cada dia quan m'aixeco tot és més car".

En la mateixa línia, la professora de català del Liceu Aragó, Rosalba Pagés, afirma que a la sala de professors aquest no és un tema que preocupi en general. Alguns estan en contra de l'oficialitat del català a la Unió Europea, però no volen explicar-ho als mitjans. Només Sophie Fronty, professora de castellà, en dona la seva opinió:

"Estic en contra de l'oficialitat del català al Parlament Europeu simplement perquè per a mi no és un estat reconegut i per això no pot fer servir el seu idioma al Parlament".

Com veuen el futur?

El regidor a l'Ajuntament d'Elna i president de la mancomunitat de municipis a favor de la llengua catalana, Pere Manzanares, creu que la proposta no s'aprovarà, ja que Europa "malauradament guanyarà temps, tirarà la pilota fora del terreny i no prosperarà la petició".

La professora de català, Rosalba Pagés és més optimista i creu que el català és sempre un combat. Afirma que els catalans són gent molt lluitadora "i, al final, la llibertat triomfa".

Per la seva banda, l'escriptor Joan-Lluís Lluís, amb premis literaris com el Sant Jordi o el Premi Òmnium, creu que fins que no sigui una realitat, no es pot cantar victòria:

"La història continuarà, ja veurem quan...alguns han dit que és un procés irreversible, però no n'hi ha cap d'irreversible, crec que ho hauríem de saber els catalans. I fins que no sigui signat, jo no m'ho creuré"