Com viu l'amnistia el gran gruix d'encausats: parlem amb tres dels casos més greus

Set anys després de l'1 d'Octubre, a banda dels polítics, també hi ha centenars d'activistes o manifestants que han tingut o tenen oberts processos judicials. L'entitat Alerta Solidària calcula que hi ha 419 encausats pendents de judici o condemnats.

Què han viscut fins ara i què n'esperen, de l'amnistia? Ho exemplifiquem amb tres casos concrets:

► El d'un dels CDR's del cas Judes acusat de terrorisme

► El d'un manifestant condemnat a presó per aldarulls

► El d'un informàtic acusat de col·laborar amb Anonymous, per a qui demanen 18 anys de pena.

L'inici del malson de tres acusats

El cas dels 12 CDR's acusats per terrorisme és un dels processos judicials contra l'independentisme més greu pendent de ser amnistiat. Un d'ells és el Germinal Tomàs. Va ser el 23 de setembre del 2019 quan la Guàrdia Civil el va arrestar.

Explica a TV3 com va ser la declaració davant del jutge García-Castellón quan va ser portat a Madrid i ho descriu així:

"És just en el moment que portes tres dies d'incomunicació a les dependències de la Guàrdia Civil. Per a mi, els tres pitjors dies de la meva vida perquè no saps per què ets allà ni què està passant."

Un altre encausat és l'Oleks Selivanov, un jove d'Arenys de Mar. Ell té la condemna de presó més alta arran de les protestes postsentència.

Al judici la Fiscalia demanava per a ells 14 anys de presó i finalment va ser condemnat a 7 anys i mig. En declaracions a TV3 denuncia com va ser detingut. Tot va començar al voltant de la plaça Urquinaona: 

"Allà, la Policia Nacional em va identificar, em va fer una foto de la cara i el DNI i em va escorcollar la motxilla. Al cap de 15 dies, els policies nacionals de paisà em van passar a buscar a la feina."

El Joel Muñoz, un informàtic de Vila-rodona, és l'altre testimoni recollit per TV3. El seu cas ha estat implicat en tres processos judicials diferents. Un ha estat arxivat finalment i en un altre la Fiscalia demana per a ell 18 anys presó per danys informàtics i revelació de secrets.

Està acusat d'haver comès atacs informàtics en diverses webs, algunes de l'administració. Així és com recorda la seva detenció per part de la Guàrdia Civil:

"També estava involucrat el Centre Nacional d'Intel·ligència, el CNI, en la primera causa. Perquè jo fes un retuit i digués ‘tothom al carrer' o coses així ja he de ser jo? Ja era una prova que jo era l'organitzador?"

El patiment de set anys, sempre amb el neguit

Els casos del Germinal, l'Oleks i el Joel tenen tots un punt en comú: ser dels procediments judicials més greus per la pena o delicte que se'ls acusa.

Tots denuncien haver viscut investigacions judicials esbiaixades, atestats policials falsos i peticions de presó desproporcionades.

En el cas de l'Oleks, explica que va tocar fons: "Jo soc per a qui demanen més anys i més indemnització econòmica. L'amnistia no ho arregla tot, al final queden seqüeles, queden anys."

En el cas del Germinal, s'exposa a una petició de fins a 27 anys per delictes de terrorisme i elaboració d'explosius: "Deien que teníem bombes, que si les estàvem fabricant i anàvem armats, que si anàvem a assaltar el Parlament... què fem al carrer? Sempre ens ha xocat molt, si tan dolents som, per què som al carrer?"

L'amnistia: punt final dels seus casos?

Es preveu que quan la llei d'amnistia estigui publicada al BOE, es podrà demanar el tràmit per esborrar els processos judicials relacionats amb l'independentisme.

Durant tot aquest temps, però, els tres encausats expliquen haver viscut amb "l'espasa de Dàmocles a sobre".

Pel Germinal, "el fet de sortir la llei no ens treu el neguit, immediatament no ens el treu".

L'Oleks explica que durant aquest temps havia pensat fugir a l'estranger, però no ho ha fet perquè diu que no ha fet res malament. I el Joel Muñoz, explica que l'amnistia serà bona ja no només per als directament implicats, "també, i sobretot, per a les famílies dels encausats", que també han patit tot aquest temps.