"Com vols que denunciï un fill?": el maltractament a la gent gran, realitat invisibilitzada

Són maltractaments molt silenciats i per això les xifres podrien ser encara més altes. 338.000 casos anuals és l'estimació que fa la Generalitat a partir de les dades de l'OMS que asseguren que 1 de cada 6 persones grans són víctimes d'algun tipus d'abús.

El problema té moltes ramificacions i es manifesta de múltiples maneres, des de la violència física i emocional fins a la negligència i l'explotació financera.

Per contribuir a la presa de consciència sobre aquesta violència invisibilitzada, la Generalitat ha engegat una campanya amb el lema #VidaPlenaAmbDrets, que vol donar a conèixer les diferents situacions d'abús i de maltractament cap a les persones grans i, alhora, en vol reivindicar els drets.

Les diverses cares del maltractament

L'abús més freqüent és el psicològic, seguit de l'econòmic, el físic i el sexual. Gairebé sempre, el maltractador és algú de l'entorn més íntim de la víctima.

En més de la meitat dels casos, qui maltracta és algun fill (sovint amb problemes de salut mental o addiccions), seguits de la parella i del cuidador. La proximitat familiar fa que només un 4% d'aquestes situacions acabin en denúncia.

La Gloria Fité és psicòloga del Servei d'Atenció a la Vellesa de l'Anoia. Treballa amb persones grans maltractades i s'hi troba moltes vegades:

"Et diuen: Si és el meu fill! Com he d'anar a denunciar el meu fill? Com puc permetre que es quedi al carrer?"

"Precisament aquesta és la dificultat més gran, la del vincle mare-fill", apunta la Glòria, "per això s'ha de disposar d'un temps per gestionar emocionalment que el teu fill potser no és el fill que hauries volgut".
 

El cas de l'Antonia

És el que li va passar a l'Antonia. No és el seu nom real. Ens demana que n'utilitzem un altre perquè darrere de tot el que li està passant encara hi ha molta por i també molta vergonya. Té dos fills de 48 i 52 anys, diagnosticats amb esquizofrènia quan eren adolescents.

Des d'aleshores conviu amb ells i és víctima de reiterats episodis de maltractament econòmic i psicològic: "Em diuen que estic boja, que els he maltractat de petits, que jo li deia al pare que els pegués amb una mànega... que calaran foc al pis i que quan jo m'estigui cremant em tiraran aigua a sobre per tornar-me a cremar..."

"És que són coses tan increïbles... I una persona no és de pedra. Encara que siguin els teus fills, per molt que te'ls estimis, et preguntes el perquè i per què t'ha tocat a tu".

Aquesta violència que ha hagut de suportar durant més de 30 anys l'ha deixat molt tocada i amb greus seqüeles psicològiques: "Em sento culpable, em sento molt indefensa, molt sola. M'agafa depressió, tristesa, ansietat... i fins i tot ganes de fer una altra cosa pitjor".
 

Un centre pioner a Europa

Des del 2015, a la comarca de l'Anoia hi treballa l'Equip d'Atenció a la Vellesa, l'EAVA. És un servei pioner a Europa, finançat pel Consell Comarcal, que acompanya i atén persones grans maltractades com l'Antonia, una de les 260 víctimes que han pogut ajudar.

Només en un any, el 2023, van rebre una trentena de casos nous, un 80% dels quals amb la dona com a víctima. A l'EAVA un equip format per professionals del treball social, la psicologia, la integració social i el dret les acompanyen en tot allò que necessiten.

La psicòloga Glòria Fité explica que la seva feina de suport pot tenir molts vessants: "Acompanyar la persona gran per prendre decisions que són molt difícils de prendre. Ajudar la persona a gestionar situacions de violència a casa o a afrontar problemes de comportaments difícils. A vegades és acompanyar-la en el dol".

Aquest any han consolidat un grup de suport format per una desena de persones de diferents punts de la comarca que es troben cada 15 dies per parlar del que els està passant i per acompanyar-se mútuament.

Són persones que vivien el maltractament completament soles i es pensaven que allò no li passava a ningú més: "De cop i volta, poder-se trobar amb gent que està passant pel mateix ha estat com un desllorigador" diu la Glòria. "Alguns han estat capaços d'acceptar coses que no podien acceptar, molts han reduït l'angoixa simplement podent expressar-la. Hem aconseguit grans millores que no havíem tingut a vegades amb el treball individual".
 

Por i vergonya

Són situacions tan dures que en molts casos s'amaguen. No s'expliquen per por, per vergonya o simplement perquè la persona es pensa que ningú la creurà.

És el que passa sobretot en els casos d'abús sexual, que malgrat que són minoritaris també existeixen. Ho constata la psicòloga d'EAVA, que alerta sobre la normalització social de la violència dins del matrimoni: "Moltes situacions de violència sexual passen a dins del matrimoni, en què l'home considera que el deure de la dona és satisfer les seves necessitats sexuals. I la mateixa dona també ho pensa!".

I davant d'això només 4 de cada 100 persones s'atreveixen a denunciar. En molts casos prefereixen estar amb qui les maltracta que viure soles i ni es plantegen anar a la justícia.

En Jordi Muñoz és l'advocat de l'EAVA i director de l'entitat EIMA, que investiga sobre el maltractament a les persones grans. Es troba amb moltes resistències quan aborda la possibilitat d'una denúncia:

"Quan els parles d'obrir la via penal els genera molts dubtes i molta por de tirar endavant"

"Tenen por perquè és un lloc desconegut, on tenen poc acompanyament, on es triga molt de temps a tenir una resolució i amb resultats incerts", afegeix l'advocat.  
 

Conscienciar per actuar

És per tot això que professionals com els de l'Anoia reclamen a l'administració que posi fil a l'agulla: per reduir els tempos judicials, crear serveis específics per a avis i àvies maltractats i treballar per un canvi de mirada cap a les persones grans.

Actualment, l'edatisme és considerat la tercera forma de discriminació, només al darrere del sexisme i el racisme, i les persones grans continuen sent un col·lectiu invisibilitzat a ulls de molta gent.

"Les persones grans s'han jubilat i se suposa que no produeixen", assenyala Fitè com a possible causa d'aquesta invisibilitat. "I què passa? Que el que estan produint les persones grans no és un producte material, però és totalment fals que no siguin productives".

Muñoz creu que els girem l'esquena perquè no ens agrada pensar en la mateixa vellesa: "Potser perquè tenim un etiquetatge negatiu cap a les persones grans. No ens agrada fer-nos grans, ho veiem com una cosa negativa, quan l'envelliment és un procés natural. I aquesta falta de consciència social també es tradueix en una falta de resposta política".

I mentre no arriba aquesta resposta, social i política, serveis com els de l'Anoia continuaran treballant perquè persones com l'Antonia mirin el futur amb una mica d'optimisme i sobretot molt agraïment:

"Jo el futur l'estic veient més clar, perquè m'estan ajudant a aconseguir que em tutelin els fills. Tot això és gràcies a l'EAVA."