Com votar a les eleccions del 14F des de l'estranger: vot CERA i vot ERTA

S'amplien els terminis per al vot exterior. La suspensió electoral del 14F i la recuperació d'aquesta mateixa data per celebrar, ara per ara, les eleccions al Parlament, han obligat a revisar els terminis per votar des de l'exterior. Encara més en època de pandèmia. Uns terminis, a més, sovint qüestionats pels problemes que denuncien alguns ciutadans que viuen en un altre país per exercir el seu dret de vot.

I és que en ple segle XXI, encara hi ha moltes queixes per l'enorme burocràcia que implica votar des de l'estranger. I això que el vot exterior ha agafat cada vegada més protagonisme, perquè en els últims anys s'ha disparat el nombre de ciutadans que marxen fora.

Com es vota i qui hi té accés?

Els catalans que viuen a l'estranger, de forma permanent o temporal, poden votar, però han de sol·licitar el vot. És el que es coneix com a "vot pregat", és a dir, que han de "pregar-lo", demanar-lo. Això es fa des del 2011, per una reforma electoral impulsada pel PP, el PSOE, CiU i el PNB amb l'objectiu d'acabar amb els casos de frau amb el vot emigrant en comicis anteriors. Un avanç per garantir la pulcritud del sistema democràtic, però que, unit als terminis del vot i la burocràcia, pot dificultar l'exercici del dret de vot.

Tot i que cada vegada hi ha més ciutadans vivint a l'estranger, el percentatge de participació ha baixat.

Com funciona?

El primer pas és comprovar que s'està inscrit al consolat, ja sigui al CERA o l'ERTA. Quina és la diferència entre uns i altres? Els que són al CERA tenen el domicili en un altre país i ja no estan empadronats a Catalunya. En canvi, els de l'ERTA, que són temporalment a l'estranger, segueixen empadronats a Catalunya. En aquest cas, la inscripció al cens caduca al cap d'un any, i per tant, han d'assegurar-se especialment que continuen registrats.

El següent pas és, precisament, el de "pregar" el vot, demanar-lo. Es pot fer per internet a l'Oficina del Cens Electoral (a través del web de l'INE, l'Institut Nacional d'Estadística), o per fax o carta, enviant el formulari que es troba a la web de l'INE o el consolat. El termini per fer la sol·licitud era fins al 26 de gener. L'Oficina del Cens enviarà a casa dels electors la documentació que necessiten abans del 2 de febrer (més el temps que trigui el correu postal de cada país).

Amb la documentació en mà, ja es pot votar. Els que pertanyen al CERA, poden fer-ho o bé per correu certificat (el seu vot arribarà al consolat que els pertoca) o bé personalment, votant en una urna al consolat. També en aquest cas s'han ampliat els terminis fins a les 20.00 (hora catalana) del mateix 14F. Una mesura que també es va aplicar excepcionalment a les eleccions basques i gallegues.

Tots aquests vots, tant els dipositats en urna com els arribats per correu certificat, el consolat els envia a una oficina del Ministeri d'Exteriors, que els remetrà a les juntes electorals provincials perquè siguin afegits al recompte. Això es fa el dia de l'escrutini general, que té lloc tres dies després de les eleccions per proclamar els resultats definitius.

Així funciona el vot CERA: 

En canvi, els que estan inscrits al cens ERTA, voten per correu certificat i el seu vot arribarà directament a la mesa electoral que li pertoca. Ha de figurar clarament el segell de la data, per comprovar que són dins del termini i siguin considerats vàlids. Seria, doncs, com un vot per correu aquí, però enviat en aquest cas des d'un altre país.

Així han de votar els inscrits al cens ERTA:

Les dificultats

Des que el 2011 es va implantar el vot pregat, els problemes s'han multiplicat. Els ciutadans es veuen abocats a tràmits burocràtics llargs i feixucs, en alguns casos presencials tot i viure en plena era digital. I s'ha convertit ja en un clàssic que a alguns votants, ben inscrits al cens i amb la sol·licitud feta i acceptada, no els arribi la documentació i les paperetes per votar a temps.

Per tant, s'apunta un problema amb els terminis, també en el sistema que acaba depenent dels serveis postals (ja no només Correus, sinó també dels serveis dels diferents països) i també amb els tràmits en els consolats o ambaixades.

Un exemple és a les eleccions al Congrés dels Diputats del 28 d'abril del 2019: l'informe del Departament d'Acció Exterior apunta que residents catalans de països com Alemanya o l'Equador no van rebre a temps la documentació per votar o directament no els va arribar. En aquest cas, el 17,46% de residents a l'exterior van demanar el vot (39.521 electors), però van acabar votant el 12% (27.173): a banda dels que van decidir finalment abstenir-se, també hi ha els que no van poder-ho fer justament per aquestes dificultats.

I les dificultats, a banda d'impedir el vot en uns comicis concrets, acaba tenint un efecte a llarg termini i desincentivant la participació en futures eleccions.