Combatre la multiplicació de riscos socials amb una visió integral de la crisi climàtica

L'Agència Europea del Medi Ambient ha publicat European climate risk assessment, una avaluació dels riscos climàtics a la UE a partir dels informes científics de referència: els del grup d'especialistes climàtics de l'ONU (IPCC), del Programa d'Observació de la Terra de la UE (Copernicus) i del Centre de Recerca de la Comissió Europea (JRC).

L'informe, en què ha participat el Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación, se centra en com els riscos climàtics poden arrossegar altres riscos socials i com prevenir-los.

Els riscos climàtics creixen més de pressa que la preparació social

L'informe alerta que, fins i tot en els escenaris més optimistes, la calor extrema, les sequeres, els incendis forestals i les inundacions empitjoraran i afectaran les condicions de vida a tot el continent europeu.

Molts d'aquests riscos ja han assolit nivells crítics i podrien arribar a ser catastròfics.

Els podrem atenuar en funció de la reducció de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle i de la velocitat de les societats per preparar-se per als impactes inevitables de l'escalfament global. Fer-ho requereix una acció política urgent, amb un enfocament integral dels riscos.

Cascades de riscos

Els riscos climàtics poden produir cascades de riscos. L'informe els integra en cinc grans grups:

Ecosistemes. Els impactes en els ecosistemes (terrestres, d'aigua dolça i marins) tenen un alt potencial d'impactar en l'alimentació, la salut, les infraestructures i l'economia. Per atenuar riscos cal reduir la contaminació de les activitats agrícoles i industrials.

Salut. La calor és el risc climàtic més greu i urgent per a la salut humana, especialment per als treballadors a l'aire lliure, per a la gent gran i per a les persones que viuen en habitatges deficients, o en zones amb fort efecte illa de calor o amb falta d'aire condicionat. Pot impactar en la productivitat laboral, el sistema de salut i l'economia. Calen recursos addicionals per reforçar la resiliència al sector sanitari, planificació urbana, normes de construcció i lleis laborals.

Alimentació. Les sequeres prolongades amenacen l'accés als aliments i a l'aigua potable. Poden impactar en els mitjans de vida rurals i costaners, en la salut de les persones i en l'economia. Cal canviar els sistemes de producció i les dietes per reduir el consum d'aigua a l'agricultura i la dependència de pinsos importats.

Infraestructures. Els extrems climàtics poden posar en risc les infraestructures dels serveis d'energia, d'aigua i de transport. Poden impactar en gairebé tots els aspectes de la societat. Cal protegir infraestructures i planificar-ne de noves, millorar l'avaluació de riscos fer i plans integrats d'energia i clima.

Economia i finances. Els extrems climàtics poden amenaçar els actius i augmentar les primes d'assegurança, les hipoteques, els costos dels préstecs i la despesa pública. Pot impactar en tota l'economia i en les polítiques públiques. Cal integrar els riscos del clima i les necessitats d'adaptació en l'economia; les proves d'estrès financer han de tenir en compte els riscos en cascada, i calen mecanismes de solidaritat europeus per activar finançament en cas de catàstrofe.

L'European climate risk assessment destaca que el sud d'Europa està especialment en risc pels incendis forestals i pels impactes de l'escassetat d'aigua i de la calor en la producció agrícola, el treball a l'aire lliure i la salut humana. Les regions costaneres estan amenaçades per inundacions, erosió i intrusió d'aigua salada.

També destaca que és essencial implicar en la presa de decisions a col·lectius vulnerables i marginats.

I riscos imprevistos

L'informe emfatitza que els d'impactes previstos poden augmentar per esdeveniments climàtics imprevistos i també per esdeveniments polítics i socials imprevisibles.

Es recomana considerar imprevistos disruptius, wildcards, a l'hora de planificar, per poder anticipar-se a riscos futurs.

Urgeix una visió integral de riscos

L'avaluació de riscos climàtics de la UE destaca que és urgent un enfocament integrat, perquè la majoria de polítiques pel clima són a llarg termini i poden entrar en conflicte amb altres polítiques ambientals, socials i econòmiques.

L'informe alerta que cal evitar vies inadaptades, no aptes per a un clima canviant, com en la planificació del territori o en les infraestructures.

Si no es prenen mesures decisives ara l'informe preveu que la majoria dels riscos climàtics podrien arribar a nivells crítics o catastròfics a finals de segle: les inundacions costaneres podrien produir pèrdues de més d'un bilió d'euros l'any; les onades de calor podrien provocar centenars de milers de morts.

Els informes crítics d'institucions de la UE es multipliquen

L'European climate risk assessment de l'Agència Europea del Medi Ambient, en què alerta que "Europa no està preparada pels riscos climàtics que s'acceleren", és el cinquè d'una gran institució europea que els darrers mesos alerta que a la UE urgeix una acció climàtica molt més ambiciosa.

L'abril del 2023 l'Agència Europea de l'Energia va advertir que les subvencions de la UE als combustibles fòssils es van mantenir estables el 2015-2021, i que "és poc probable que la UE avanci molt cap a l'eliminació dels subsidis als combustibles fòssils l'any 2030."

Al juny, el Tribunal de Comptes de la UE alertava que "la Comissió Europea no té una visió global de les accions eficaces per aconseguir els objectius climàtics per al 2030, les estratègies dels estats no són prou ambicioses i l'esforç econòmic planificat és insuficient."

El setembre, el Banc Central Europeu destacava que "no accelerar la transició verda perjudica la rendibilitat de les empreses i el poder adquisitiu de les llars, i augmenta el risc de crèdit per als bancs."

També al setembre, el Consell Europeu de Relacions Exteriors advertia que "la UE està en risc de perdre lideratge internacional" en polítiques climàtiques, i, per a les eleccions europees del 9 de juny, recomana que "els responsables polítics s'haurien de centrar en la sobirania energètica i en com la transformació industrial verda pot ajudar  la competitivitat econòmica."