Comença a Cuelgamuros l'exhumació de 128 víctimes de la Guerra Civil i el franquisme
Forenses i altres especialistes entren per primer cop a la cripta del monument, a petició de familiars i en compliment de la llei de memòria democràtica
Després de més de dues dècades d'espera, aquest dilluns els forenses han entrat per primer cop a les criptes de la vall de Cuelgamuros, per exhumar-ne 128 víctimes de la Guerra Civil i represaliats del franquisme.
Es tracta d'una operació sense precedents impulsada pel govern espanyol en compliment de la llei de memòria democràtica, aprovada el juliol de l'any passat, que s'ha accelerat a causa de l'avançament electoral.
A més de forenses, en l'exhumació hi participen també arqueòlegs, odontòlegs, genetistes i policies. La seva missió: agafar mostres de les restes òssies i creuar-les amb les que s'han pres als familiars que han sol·licitat les exhumacions.
Set anys d'espera
Les tasques d'exhumació comencen en el nivell 0 de la capella del Sant Sepulcre, amb la cerca de les restes de 18 cossos.
Fins a 59 cossos més reclamats per familiars se sap que són en els nivells 1, 2, 3 i 4 de la mateixa capella. Entre aquests, els dels germans Manuel i Antonio Ramiro Lapeña, de Villarroya de la Sierra, a l'Aragó, afusellats per franquistes el 1936. Al cap de vuitanta anys, el 2016, una sentència judicial en va ordenar l'exhumació.
Els familiars d'aquests represaliats, però, encara han hagut d'esperar set anys més per veure que la recuperació de les seves restes es posa en marxa.
Aquest retard en el compliment de la sentència, precisament, va dur diversos familiars a presentar una queixa davant del defensor del poble, Ángel Gabilondo, dijous de la setmana passada.
La Fundació Francisco Franco, en contra
Els 69 cossos restants són en altres capelles i la seva cerca s'abordarà en una segona fase, segons han informat fonts del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica.
L'exhumació de restes de víctimes de la Guerra Civil i de la repressió franquista posterior es farà "en un acte de dignificació i de màxim respecte per als allí inhumats", han remarcat les mateixes fonts, i després de superar "tots els esculls jurídics, tècnics i de seguretat" que s'havien presentat.
L'últim, el recurs interposat per la Fundació Francisco Franco i l'Associació per la Reconciliació i la Veritat Històrica, que el Tribunal Suprem va tombar el 13 de març, fet que va obrir la porta, definitivament, a les exhumacions.
Traslladats sense consentiment
A Cuelgamuros, al monument erigit pel dictador Francisco Franco amb el nom de Valle de los Caídos, hi ha restes de gairebé 34.000 persones, traslladades, la majoria, sense el consentiment dels familiars.
També va allotjar, durant més de quatre dècades, les restes de Franco, exhumades l'octubre de 2019, i del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, exhumades aquest abril.
- ARXIVAT A:
- Memòria històrica Francisco Franco