Les defenses acusen el tribunal de vulnerar drets fonamentals i de no ser imparcial

Aquest dimarts ha començat al Tribunal Suprem el judici contra els líders independentistes acusats, entre altres delictes, de rebel·lió i sedició per l'organització del referèndum de l'1-O i la declaració d'independència del 27 d'octubre del 2017.

Estava previst que la sessió comencés a les 10 del matí, però finalment ha començat amb més de 20 minuts de retard, amb les qüestions prèvies.

Els 12 acusats, que feia molt temps que no apareixien en públic, s'han assegut tots junts als seients centrals de la sala, reservats per a ells, però, un cop s'hagin resolt les qüestions prèvies, alguns seuran a prop dels seus advocats:

Els 12 acusats del judici del procés al Suprem, en l'arrencada de la vista oral (Reuters)

 

"L'autodeterminació és sinònim de pau"

Després que el president del tribunal, Manuel Marchena, hagi obert el judici oral, Andreu van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i de Raül Romeva, ha estat el primer d'intervenir.

Van den Eynde ha assegurat que la Constitució espanyola protegeix l'expressió de la dissidència, però que en aquest judici s'està criminalitzant, i que això inclou el dret d'autodeterminació:

"La llibertat d'expressió protegeix les idees xocants o que sorprenen. En l'escrit d'acusació es criminalitzen paraules, expressions, cançons, símbols..."

"L'autodeterminació és sinònim de pau i no de guerra. Aquesta causa impedeix el desenvolupament d'aquesta ideologia."

 

L'advocat ha afegit que incloure a la causa els fets del 20-S davant la conselleria d'Economia és "un atemptat al dret de la protesta".

Van den Eynde demana els testimonis de Puigdemont i Rovira

Van den Eynde ha començat la seva intervenció reclamant que s'incloguin en el procés alguns dels testimonis i dels documents rebutjats pel tribunal.

En aquest sentit, l'advocat ha reiterat que testifiquin Carles Puigdemont, Marta Rovira i el periodista de Público Carlos Enrique Bayo.

També ha reclamat que s'inclogui documentació sobre la instrucció de les causes del jutjat 13 de Barcelona i de l'Audiència Nacional, entre altres documents rebutjats.

"S'han produït excepcions"

L'advocat de Junqueras i Romeva s'ha queixat que s'hagi dificultat la participació d'observadors internacionals. Ho ha justificat afirmant que, en aquest judici, els drets fonamentals han quedat afectats:

"És evident que estem davant d'un judici excepcional. I segurament tots estarem d'acord i entenguin que és excepcional perquè és inhabitual; aquesta part ho entén perquè s'han produït excepcions. I, de vegades, aquestes excepcions afecten el nucli dur de drets fonamentals."

Oriol Junqueras i el seu advocat, Andreu Van Den Eynde, aquest dimarts al Tribunal Suprem (EFE)

El paper del jutjat 13 de Barcelona

L'advocat de Junqueras i Romeva ha denunciat l'actuació del jutjat 13 de Barcelona, que va recollir una querella que havia rebutjat anteriorment el TSJC, i va posar en marxa una causa contra els acusats:

"Ell ho fa tot. Bàsicament el que fa és establir un secret d'actuacions, i diu que ho basa per mantenir el bon nom dels investigats. ¿El bon nom? Si els fa declarar emmanillats, contra no només la pràctica forense, sinó contra la directiva de presumpció d'innocència".

El jutjat 13 de Barcelona va admetre a tràmit el febrer del 2017 querelles d'un particular i també de Vox contra l'exjutge Santiago Vidal. El jutge titular d'aquest jutjat, Juan Antonio Ramírez Sunyer, va iniciar una investigació que va ser la base per a l'operació de la Guàrdia Civil del 20S, prèvia al referèndum de l'1-O.

Al setembre, Van den Eynde va demanar sense èxit la nul·litat de la instrucció d'aquest jutjat. Dos mesos després, Ramírez, de 71 anys, va morir víctima d'una malaltia.

Aquest dimarts, Van den Eynde ha assegurat que el cas va arribar a aquest jutge de manera irregular, i que després va utilitzar-ho perquè la Guàrdia Civil fes una investigació exhaustiva:

"Una maniobra de monitorització: d'escoltes, registres, tot el govern, els mails de tot el govern. Sense determinar els fets, sense informar de les acusacions ni les imputacions."

"Jo hi vaig ser i vaig sentir el jutge dient: "Vostè ja s'assabentarà algun dia de què els estic imputant". Ho va dir, està en un CD. I va dir a un senyor que portava un palet amb sobres que li imputaria una rebel·lió. Gairebé es mor, el senyor."

Van ben Eynde ha denunciat que molts actors s'han sumat a la criminalització de l'independentisme. En concret, ha criticat l'autobús de Ciutadans que ha circulat per Espanya amb la cara d'Oriol Junqueras reclamant que no se l'indulti, donant per fet que se'l condemnarà, i ho ha qualificat de "far west en ple segle XXI".

 

Melero reclama ajuntar la causa contra Trapero

En el seu torn, Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn i de Meritxell Borràs, ha demanat que la causa contra el major Josep Lluís Trapero sobre els mateixos fets que instrueix l'Audiència Nacional, s'inclogui en aquesta causa.

Melero ha assegurat que això només tindria avantatges i molt pocs inconvenients:

"L'escissió ha provocat un encreuament anòmal de subjectes entre aquest costat i l'altre de la plaça de la Villa de París, perquè hi haurà senyors imputats que declararan com a testimonis en el judici de l'Audiència Nacional, i viceversa, aquí vindran com a testimonis que allí es troben imputats."

Segons l'advocat de Forn i Borràs, ajuntar les causes permetria aclarir molts punts dels fets considerats delictius que ara no estan gens clars.

Jordi Pina denuncia parcialitat en la causa

Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, ha posat en dubte la imparcialitat del jutge instructor d'aquesta causa, Pablo Llarena.

Pina ho ha dit fent referència a expressions que ha fet servir aquest jutge durant la instrucció, en les quals es presentava com a víctima, i que això podria acabar comportant la nul·litat de tota la causa:

"Quan un magistrat fa servir la primera persona del plural, és raonable que els acusats dubtin sobre la seva imparcialitat o objectivitat."

"Què passarà si d'aquí a alguns mesos el Tribunal Constitucional dictamina que s'han vulnerat els drets dels acusats i això invalida tot el procés?"

 

Jordi Pina, advocat de Sànchez, Rull i Turull, en la primera sessió del judici (EFE)
 

Un altre possible indici de parcialitat citat per Pina ha estat el missatge del portaveu del PP al Senat als seus companys, Ignacio Cosidó, en el qual hauria assegurat que, amb Marchena al capdavant del CGPJ, controlarien "pel darrere" la sala:

"Potser Cosidó s'ho va inventar, però Europa ens diu sempre, i ho tenim present en la sentència del cas Otegi, que les aparences són importants. Jo els puc dir, jo no soc imparcial, però en tot el procediment hi ha una aparença de parcialitat."

Pina també ha recordat la carta privada que el president del CGPJ Carlos Lesmes va enviar al titular del jutjat 13 de Barcelona pocs dies abans que aquest morís, i en què el va qualificar d'heroi i va dir que "havia canviat la història d'Espanya".

L'advocat de Sànchez, Rull i Turull ha demanat els 7 membres del tribunal que no facin d'herois:

"Vostès haurien de ser magistrats, no herois nacionals, i es vol fer semblar que els magistrats d'aquest tribunal estan defensant la unitat d'Espanya. Facin de jutges, no facin de salvadors de la pàtria, perquè d'això no va aquest procediment."

La imparcialitat de Daniel Baena

L'advocat s'ha queixat que no s'han inclòs les proves demanades per verificar la imparcialitat de dos testimonis importants: la secretària del jutjat 13 de Barcelona, i la del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, responsable dels informes d'aquest cos que serveixen de base a les acusacions:

"Al tribunal li hauria d'interessar la parcialitat o imparcialitat d'unes persones que fan que aquestes altres persones estiguin a la presó i acusades de rebel·lió."

Segons informacions periodístiques del febrer del 2018, Baena hauria tingut un perfil anònim a Twitter amb el qual s'hauria significat en contra de l'independentisme durant la instrucció del cas.

En una interlocutòria de l'octubre, Marchena va incorporar a la causa investigar si el perfil anònim era de Baena o no, però en la interlocutòria definitiva, de fa dues setmanes, es va desestimar.

En aquest sentit, Pina s'ha queixat que s'hagin inclòs com a prova els tuits de Jordi Sànchez seleccionats per Baena, però no els que ha aportat ell per provar el caràcter pacifista de Sànchez.

La "incomoditat" del testimoni de Puigdemont

El defensor també de Rull i de Turull ha reiterat la petició que l'expresident Carles Puigdemont testifiqui en el judici:

"Jo entenc, o puc arribar a entendre la incomoditat que pot suposar per a aquest procediment que el senyor Puigdemont aparegui en pantalla des de Brussel·les per declarar en aquest procediment i no estigui assegut al banc dels acusats. Però va ser aquest tribunal el que va retirar l'euroordre, no aquesta defensa."

L'advocat ha assegurat que no admetre Puigdemont com a testimoni vulnera el dret de defensa dels acusats.

Pina també ha deplorat que el tribunal no hagi organitzat un sistema de traducció simultània del català al castellà i també que a la presó de Soto del Real no s'hagi permès a alguns dels acusats fer servir els seus ordinadors portàtils per estudiar la causa.

Encara no han tingut accés a tota la documentació

Un cop acabada l'exposició de Jordi Pina s'ha fet una aturada de mitja hora, i, després, l'advocada Ana Bernaola, de l'equip de Pina, ha exposat més queixes per vulneració de drets fonamentals dels acusats durant el procediment judicial.

 

Bernaola ha assegurat que les defenses no han tingut mai accés a la totalitat dels documents del procediment, i ha afegit que el jutge instructor, Pablo Llarena, mai va ordenar aquest accés.

Bernaola ha denunciat que, a més d'això, el Tribunal Suprem ha continuat posant problemes perquè hi poguessin accedir, i que a dia d'avui encara no han pogut examinar part de la documentació del cas.

Els informes mèdics d'agents policials presumptament ferits

D'altra banda, l'advocada també ha assegurat que no han tingut accés als informes mèdics dels agents policials que les acusacions asseguren que van ser lesionats durant el referèndum de l'1-O.

Bernaola ha dit que, com a explicació, es va dir a les defenses que havien de preservar la privacitat dels agents, però que en casos similars no hi ha hagut mai problema perquè els advocats tinguessin accés al contingut dels informes, amb mesures adequades per preservar la privacitat:

"Són les conseqüències de la pretesa violència que el ministeri fiscal postula en els seus escrits. Em pregunto, pregunta retòrica: en quina causa en delicte de lesions, se li impedeix a la defensa l'accés als informes mèdics de qui pretén exercir l'acció penal com a lesionat i reclamar per aquests danys i lesions?"

Quan ha acabat l'exposició de Benaola, poc després de les 2 del migdia, Marchena ha ajornat la sessió fins a les 4, després de dinar.

L'advocat de Cuixart, Benet Salellas: "Manifestacions pacífiques són considerades delictives"

En les intervencions de la tarda, les defenses han insistit que s'han vulnerat drets fonamentals dels acusats. La sessió s'ha reprès amb la intervenció de Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, que ha denunciat que s'hagi arribat al judici "sense que el sumari estigui complet". Salellas ha afirmat que el que queda en qüestió amb el judici són els drets fonamentals:

"Entenem que els fets objecte d'acusació quant al meu representat, són únicament i exclusivament d'exercici de drets fonamentals. (...)

Si es jutja qui exerceix drets fonamentals, el missatge que es dona a la ciutadania és que hi ha perill en l'exercici d'aquests drets. I es desincentiva aquest exercici i es pot buidar de contingut el sistema democràtic."

 

Benet Salellas ha afirmat que el judici és una "derrota de la societat espanyola" (EFE)

L'advocat ha denunciat que es jutja Cuixart per haver "buscat l'adhesió de la ciutadania a una demanda política de referèndum" i per haver participat en "manifestacions pacífiques":

"50 pàgines de l'escrit de la fiscalia es dediquen exclusivament a parlar d'actes de manifestació pacífica. Hem de cridar l'atenció en aquest sentit. Manifestacions massives de ciutadans, pacífiques, algunes amb desenes de milers de persones, són considerades delictives. Ens sembla incompatible amb un estat que es proclama com a estat social i democràtic i dret."

Salellas ha assenyalat que la reunió pacífica és un dret fonamental:

"No existeix el dret fonamental a la unitat territorial i sí que existeix el dret fonamental a la reunió pacífica."

Benet Salellas ha retret també que l'escrit d'acusació de la fiscalia detalli "una per una les lesions dels agents que van intervenir l'1-O" i que, en canvi, "omet completament les lesions que els ciutadans van patir aquell mateix dia".

El lletrat de Cuixart ha afegit que, el 20S, la Guàrdia Civil només tenia autorització per escorcollar " 4 despatxos i no tot l'edifici d'Economia". I ha conclòs que el judici és una "derrota col·lectiva": 

"Aquest procés penal s'oposa a l'essència pròpia de l'estat democràtic de dret. Aquest judici és una derrota col·lectiva de la societat espanyola.

Nosaltres insistim, i ho diem amb el màxim respecte, que el judici no ha de començar. Almenys, de la forma que està formulat. Si comença, el sistema de drets i llibertats entrarà en un univers de riscos irreparables i desconeguts." 

Olga Arderiu, advocada de Forcadell: "La mesa serà jutjada a Barcelona, i la presidenta de la mesa, al Suprem"

La defensora de Carme Forcadell, Olga Arderiu, s'ha refermat en la idea que el tribunal competent per al cas és el Superior de Justícia de Catalunya i ha remarcat que l'idioma no seria un problema allà.

"La vulneració del dret a utilitzar el català ja s'ha produït. Entenem que la competència hauria de ser del TSJC. La resta de la mesa del Parlament, tret de la presidència, molt curiosament, serà jutjada al TSJC, precisament perquè tots els fets pel quals se'ls jutja van ser a Catalunya. (...) No tindríem cap problema perquè tothom entendria el català i el castellà."

La lletrada ha fet notar que, dels membres de la mesa del Parlament que van a judici, Forcadell és l'única de la causa que s'ha quedat el Suprem:

"La mesa serà jutjada a Barcelona, i la presidenta de la mesa, al Suprem, havent fet exactament la mateixa actuació que la resta de la mesa.

No volem malpensar, i ho dic amb tots els respectes, que aquesta divisió s'ha produït per evitar que sigui tan ostensible tenir assegudes aquí a unes persones de la mesa que se'ls demana un delicte de desobediència i una pena d'inhabilitació, i a la presidenta, pels mateixos fets, se li demanen 17 anys de presó per rebel·lió."

Arderiu ha recordat que el Congrés va treure del Codi Penal la convocatòria de referèndums i que l'actual president espanyol, Pedro Sánchez, va afirmar abans d'accedir al càrrec que calia "adequar el delicte de rebel·lió" al cas català.

L'advocada ha apel·lat a la "inviolabilitat" dels parlamentaris, també dels membres de la mesa, i ha considerat que als acusats "se'ls tracta com si fossin condemnats, per part de representants de l'Estat".

La figura del jutge instructor, Pablo Llarena, ha sortit en les qüestions prèvies quan Arderiu ha fet memòria de les paraules del president de la patronal burgalesa, que el va qualificar "com l'heroi nacional de la Reconquesta, el Cid Campeador". "Allà tenen el dret penal de l'enemic", ha conclòs.
 

Mariano Bergés, advocat de Bassa: "La rebel·lió està lluny del que va passar a Catalunya"

En representació de l'exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha intervingut l'advocat Mariano Bergés, que ha posat en relleu fets com va que van tenir "dues hores per analitzar 99 pàgines de la interlocutòria de processament" de Bassa o que se'ls han denegat diligències:

"Se'ns han denegat la majoria de diligències que hem sol·licitat. Davant les 200 del Ministeri Fiscal, que s'han admès totes, les defenses en vam demanar 80 i només se'n van admetre unes 20."

Bergés s'ha referit al manifest firmat per 120 catedràtics de Dret contra les acusacions de rebel·lió i ha dit que aquest delicte està "lluny del que va passar a Catalunya". Per fer-ho, s'ha remès al debat al Congrés en què es va vincular rebel·lió amb violència:

"La rebel·lió és el que dicta la sentència del 23F, és el que dicta la sentència de l'Operació Galàxia, que identifica la rebel·lió com" una rebel·lió armada a Madrid amb ramificació a tota la nació, amb ocupació de punts neuràlgics, talls de circulació, unitats d'artilleria... I això no és el que va passar a Catalunya."

"No és rebel·lió perseguir la secessió encara que fos per vies il·legals, com va quedar clar en el debat parlamentari que va aprovar el tipus de rebel·lió avui vigent, ni ho és concentrar-se o manifestar-se en contra del sistema constitucional ni tampoc és sedició resistir-se a la dissolució d'una concentració."

L'advocat ha subratllat que la presó preventiva per a la seva clienta no té justificació. Ha fet notar que "va ingressar-hi per una sospita" que tindria "suposat suposat internacional per fugir" quan "les úniques dades objectives eren que va complir amb totes les condicions imposades en la llibertat condicional", i que, el primer cop que va comparèixer davant la justícia, venia de Bèlgica.

L'advocada de Borràs, Judit Gené, contra l'acusació d'associació il·lícita

Judit Gené és l'advocada que ha parlat per l'exconsellera Meritxell Borràs, ha assegurat que l'acusació popular, que exerceix Vox, no té fonament per acusar la seva clienta de pertinença a grup criminal:

"L'escrit de l'acusació popular s'ha extralimitat. Sabent que no es pot acusar per rebel·lió i sedició, utilitza un altre tipus, l'organització criminal, per intentar fraudulentament acusar la meva representada per uns fets dels quals havia estat exclosa."

Gené ha argumentat que, en la interlocutòria de processament, Borràs apareix per la firma del decret de convocatòria del referèndum, el 6 de setembre del 2017.

Josep Riba, advocat de Carles Mundó, sobre el jutjat 13  

Com han fet altres defenses, l'advocat de l'exconseller de Justícia, Carles Mundó, ha manifestat que se'ls han vulnerat drets perquè la causa ha incorporat elements de la investigació del jutjat número 13 de Barcelona del qual no són part:

"Han estat investigats pel jutjat 13. I els fets relatius a la malversació de cabals públics també han estat objecte d'investigació al 13. Una causa que s'ha nodrit bàsicament de diligència d'investigació. (...) No en som part cap de les defenses. (...) Els únics que tenen la visió global són les 3 acusacions."

L'advocat de Santi Vila, Pau Molins, recorda que l'exconseller va dimitir

Ha tancat la primera sessió del judici Pau Molins, l'advocat de Santi Vila, que ha justificat que el seu client hauria de ser jutjat a Catalunya perquè no era diputat i, a més, va deixar el govern abans de la declaració d'independència:

"Que se li privi el dret a la doble instància resulta encara més comprensible si ho comparem amb la situació de la resta de processats. Tenint en compte que, en el moment dels fets, no tenia la condició de diputat.

I en segon lloc, i més important, que el dia 27 d'octubre de 2017, en votar-se al Parlament l'anomenada DUI, el senyor Vila havia dimitit prèviament del seu càrrec de conseller, per no estar d'acord amb aquesta actuació."

Marchena ha donat 45 minuts a cada defensa

La primera sessió del judici oral l'ha obert el president del tribunal, Manuel Marchena, que ha donat 45 minuts a cada defensa per exposar les al·legacions que han formulat.

Marchena ha justificat aquesta durada dient que ha sumat les durades marcades pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea i del Tribunal Europeu de Drets Humans, que són de 15 minuts i 30 respectivament.

Després, la secretària judicial ha llegit el contingut de les acusacions, i s'ha donat pas al torn de les defenses.

Després, les acusacions

El torn de les acusacions arribarà un cop hagin acabat les defenses, ja aquest dimecres.

Les intervencions seran amb aquest ordre: primer la Fiscalia, després l'Advocacia de l'Estat i després l'anomenada "acció popular", que exerceix el partit d'ultradreta Vox.