Judici de la plataforma Castor: els dos únics acusats s'espolsen la responsabilitat

Sis anys de presó per delictes contra el medi ambient. És el que la Fiscalia demana per a dos exdirectius d'Escal UGS, l'empresa responsable de la plataforma Castor, que va provocar més d'un miler de sismes al Montsià i el Baix Maestrat l'any 2013.

El judici ha començat aquest matí a l'Audiència de Castelló i els dos únics acusats, José Luis Martínez Dalmau i Recaredo del Potro, se n'han espolsat la responsabilitat. Segons ells, les operacions no van desencadenar els sismes i en minimitzen la relació. Han afirmat que va ser molt curosos i conservadors en tot el procés i han apuntat les causes naturals com l'origen dels sismes.

Recaredo del Potro, màxim representant de l'empresa Escal UGS, ha assegurat que ho tenien tot controlat, amb informes que els avalaven sobre a quina pressió màxima es podia injectar gas al magatzem, una afirmació que la fiscal ho ha posat en dubte. Del Potro ha insistit una vegada i una altra que el litoral entre el Montsià i el Baix Maestrat és la zona mediterrània de menor sismicitat.

Segons ha reconegut el mateix del Potro, el "problema principal de la sismicitat són les pressions al subsòl" i ha apuntat que Escal UGS "en cap moment va aconseguir fracturar la roca".

Ha tornat a recordar que l'empresa va efectuar un sondeig l'any 2004 que revelava un comportament del magatzem "millor del que es preveia" i que la subcontractista Geostock va acabar encarregant a l'Institut Francès del Petroli una modelització que determinés la pressió màxima admesa pel segell superior del magatzem. "Si no sobrepassàvem els 49 bars no havia risc", ha apuntat.

L'altre acusat, Martínez Dalmau, ha dit que la seva tasca a l'empresa era bàsicament aconseguir finançament per al projecte. Sobre qüestions tècniques, ha dit que ho tenien tot controlat.

Ha minimitzat els terratrèmols tot assegurant que els més importants van tenir una intensitat 3. "És a partir de la intensitat 6 quan es generen esquerdes", ha declarat.

Els dos acusats han declarat que si no s'hagués paralitzat l'activitat, haurien continuat amb noves injeccions.

Després dels dos acusats, han començat a declarar els testimonis. Els primers, els treballadors de l'empresa que gestionava la plataforma Castor. Els següents dies declararan els afectats, més d'un centenar, que reclamen 1,8 milions d'euros pel pànic sofert.

Judici 8 anys després dels terratrèmols per Castor

La infraestructura, instal·lada sota mar en un antic pou petrolífer, 22 quilòmetres davant de Vinaròs i Alcanar, es va construir per emmagatzemar gas, però les injeccions als dipòsits van provocar terratrèmols en diversos pobles costaners de les terres de l'Ebre, i que es van sentir fins i tot a Tarragona.

El terratrèmol més fort es va produir l'1 d'octubre, quan es va arribar a uns tremolors de 4,2 a l'escala de Richter.

Tot i que diversos estudis previs ja advertien dels riscos que implicava la construcció de la plataforma, la iniciativa va seguir endavant, i la Fiscalia acusa els dos directius responsables d'haver continuat l'activitat deliberadament, fent cas omís dels advertiments que enviava l'Observatori de l'Ebre, que controlava l'activitat sísmica a la zona.

L'activitat de la plataforma no va cessar fins que "la cosa no es va posar dramàtica", com denuncia Carlos Villacorta, l'advocat de l'Associació d'Afectats per la Plataforma Castor (APLACA).

Inicialment es va imputar 18 persones, entre les quals els responsables de l'Institut Geològic i Miner -que depèn del Ministeri d'Indústria i Mediambient- que van emetre un informe que considerava apte el projecte. També van declarar com a imputats els qui van adjudicar el projecte a l'empresa Escal UGS.

A tots ells se'ls va arxivar la causa, i només Recaredo del Potro i José Luis Martínez Dalmau, exdirectius d'Escal UGS, s'asseuen al banc dels acusats.

Pel jutjat de Castelló passaran, al llarg d'onze sessions, un total de 189 testimonis, 6 testimonis pèrits i 35 pèrits.

Els dipòsits s'estan acabant de segellar; després, s'haurà de desmantellar la plataforma.

Una indemnització molt polèmica

L'empresa responsable de la plataforma -filial d'ACS, dirigida per Florentino Pérez- va reclamar una indemnització a l'Estat per haver hagut de parar la seva activitat. Se li va concedir, per valor de 1.350 milions d'euros.

Les conseqüències econòmiques del tancament de la plataforma, però, no seran tractades durant el judici.